Resultats de la cerca
Es mostren 2192 resultats
Jeroni Juncadella i Casanovas
Economia
Fabricant.
Fou un dels fundadors de Crèdit Hipotecari i Mercantil SA 1864, i comprà el castell de Montesquiu El seu net, Josep Maria Juncadella i Robert , es casà amb Àngela Burés i Regordosa, d’una família propietària de fàbriques tèxtils a Anglès —amb el salt del Pasteral, avui d’Hidroelèctrica de Catalunya SA— i a Castellbell i el Vilar, que heretà el fill, Josep Maria Juncadella i Burés Barcelona 1908, enginyer elèctric, administrador únic d’Indústries Burés SA, president d’Editorial Labor SA, de La Catalana, Companyia d’Assegurances i del consell regional del Banco Central a Catalunya…
Isabel d’Aragó
Història
Comtessa d’Urgell, filla de Pere III de Catalunya-Aragó i de Sibil·la de Fortià.
Fracassat el projecte de matrimoni amb el duc Joan de Neuburg, fill segon del rei Robert I de Germània 1401, es casà 1407 amb Jaume d’Urgell, que el 1408 esdevingué sobirà del comtat Jaume II En produir-se la revolta d’aquest 1413, adoptà, sense èxit, una actitud conciliadora obtingué que Ferran I no el condemnés a mort Els seus béns, però, entre els quals el dot, de 50000 lliures, li foren confiscats 1413 Des del 1414 residí a Saragossa, Sixena i Alcolea de Cinca, població que li fou lliurada 1417 per Alfons IV en retornar-li els béns que hom li havia segrestat
Guillem II d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra (1087-1100) i duc de Normandia (Guillem III: 1096-1100).
Fill i successor de Guillem I Malgrat les intrigues del seu germà Robert II, duc de Normandia, i del seu oncle Odó de Baveux, comte de Kent, des del 1088 pogué consolidar la seva autoritat amb el propòsit de refer la unitat anglonormanda trencada per l’herència del seu pare, desembarcà 1096 a Normandia on el seu germà li delegà l’autoritat a canvi de diners per anar a la primera croada i recuperà el comtat del Maine Malgrat el conflicte amb l’Església a propòsit de l’elecció dels bisbes 1093, s’imposà també a Anglaterra Fou assassinat durant una cacera per Walter Tirel, senyor de…
Michael Drayton
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
Estigué al servei de la comtessa de Bredford, per a qui escriví Endmion and Phoebe 1595, i de sir Walter Aston La seva obra poètica assimilà els gusts i corrents literaris contemporanis The Harmonie of the Church 1591, The Shepher's Garland 1593, Idea's Mirror 1594 i Idea 1619 Són obres on es resumeix el seu concepte platònic de la poesia amorosa Escriví llegendes històriques The Tragical Legend of Robert, Duke of Normandy, 1607, i The Legend of Great Cromwell, 1607, poemes històrics Mortimeriados , 1596, i England’s Heroical Epistles , 1597 i obres satíriques The Owl , 1604,…
comtat de Flandes
Geografia històrica
Territori que fou regit per distintes dinasties comtals.
La primera dinastia fou iniciada per Balduí I de Flandes , dit Braç de Ferro mort el 879, gendre de l’emperador Carles II, que hagué de defensar el comtat de les escomeses dels normands El seu fill Balduí II, dit el Calb mort vers el 919, fou, de fet, el primer comte independent El seu fill Arnulf I , dit el Vell mort el 964, i el besnet d’aquest, Balduí IV , dit el Barbut mort el 1036, continuaren la política d’independència, d’expansió —fins a tocar del ducat de Normandia i ocupant els comtats de Zelanda 1006 i d’Aalst 1033— i de consolidació territorial, seguida també pel fill del darrer,…
Joan Lluís Marfany i Garcia
Historiografia
Literatura catalana
Historiador de la literatura, crític i professor.
Vida i obra Llicenciat en filologia romànica a la Universitat de Barcelona 1967, fou professor a l’Escola d’Estudis Hispànics de la Universitat de Liverpool 1972-2008 Deixeble de Joaquim Molas , erudit, assagista brillant i agosarat, cerca una alternativa per a la història literària sovint a través de la interpretació ideològica, influït per Gramsci Collaborador en revistes i en la premsa diària Serra d’Or , Avui , El País , L’Avenç , Els Marges, Poemes , ha publicat antologies de poesia catalana medieval Ideari d’Anselm Turmeda, Poesia catalana del segle XV i Poesia catalana medieval , de…
,
Susan Sarandon

Susan Sarandon
© Festival de Cinema de Sant Sebastià
Cinematografia
Actriu de cinema nord-americana.
Nascuda Susan Abigail Tomalin, es formà com a actriu al Catholic University of America Drama School de Nova York 1964-1968 Debutà a Joe 1970, de John G Avildsen, i posteriorment ha actuat en un gran nombre de pellícules, com a protagonista o coprotagonista The Front Page 1974, Billy Wider, The Rocky Horror Picture Show 1975, Jim Sharman, Dragonfly 1976, Gilbert Cates, The Other Side of Midnigh t 1977, Charles Jarrott, Pretty Baby 1978, Louis Malle, King of the Gipsies 1978, Frank Pierson, Atlantic City 1980, L Malle, Tempest 1982, Paul Mazursky, The Hunger 1983, Tony Scott, The Buddy System…
Jafar Panahi

Jafar Panahi
© Berlinale
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic iranià.
Estudià cinema a la facultat de cinema i televisió de la Universitat de Teheran Les seves primeres produccions foren per a la televisió Fou ajudant del prestigiós director Abbas Kiarostami a Zire darakhatan zeyton ‘A través de les oliveres’, 1994 Després d’alguns curts i un documental, debutà amb el llargmetratge Badkonake sefid ‘El globus blanc’, 1995, que guanyà la Càmera d’Or al Festival de Canes, a la qual seguiren la poètica Ayneh ‘El mirall’, 1997, guardonada al Festival de Locarno, i Dayereh ‘El cercle’, 2000, guardonada a Venècia i a Sant Sebastià A Offside 2006, guanyadora de l’Os d’…
Harry Houdini

Harry Houdini
© Library of Congress US
Arts de l'espectacle (altres)
Nom artístic de l’il·lusionista nord-americà Erik Weisz, considerat la màxima figura de l’escapisme.
Començà a treballar de ben jove com a prestidigitador en espectacles de varietats i adoptà el cognom artístic en honor del gran illusionista francès Jean-Eugène Robert-Houdin Aconsellat per l’empresari Martin Beck, el 1899 es concentrà en l’escapisme, especialitat en què reeixí gràcies a una extraordinària habilitat per a escapolir-se de manilles, cordes, cadenes, cadenats, sacs o baguls, qualitat que sabé combinar amb un gran instint dramàtic, una forta empatia escènica i una calculada mesura del risc Atribuí les seves habilitats tant a les condicions físiques complexió, traça i força com…
el Camp de Tarragona
Regió natural i històrica del Principat de Catalunya, que comprèn les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès.
Ocupa el territori, entre el mar, que limita pel S la Depressió Prelitoral, i la Serralada Prelitoral serres de l’Argentera, de Colldejou i de Llaberia, a l’W les muntanyes de Prades i la serra Miramar, al N el Montagut i el Montmell a l’E, i que forma un semicercle entorn de la plana, la qual té forma de mitja lluna i ascendeix lentament des del mar La zona muntanyosa, formada pels vessants de marina de la Serralada, ocupa un 25% de la regió, que té en conjunt 1568 km 2 La població total s’apropava als 500000 h a la segona meitat de la segona dècada del segle XXI, amb una densitat superior…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina