Resultats de la cerca
Es mostren 3916 resultats
Carlota Solé i Puig
Sociologia
Sociòloga.
Doctora en sociologia per la Universitat de Reading Gran Bretanya i en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, on actualment és catedràtica de Sociologia Des del 1990 és membre numerària de l’IEC L’any 1990 rebé el Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política del Centre d’Investigacions Sociològiques CIS i el 1995 aconseguí el reconeixement Mary Parker Follet de la Societat Americana de Ciència Política Experta en el camp dels estudis sobre immigració, segueix una línia de recerca neomarxista i partidària de la teoria de l’acció racional És autora, entre altres obres…
Christopher Hill
Historiografia
Historiador anglès.
El 1938 ingressà com a professor del Balliol College d’Oxford fins a la seva jubilació el 1977 Fou un dels membres més destacats de la historiografia marxista britànica aplegada entorn de la revista Past and Present La major part de la seva prolífica obra estigué dedicada a l’estudi de la revolució anglesa del 1640, dins la qual seguí una evolució intellectual que el dugué d’una anàlisi basada en les condicions materials i socials a una altra on s’accentuaven els motius ideològics i les mentalitats Entre les seves obres destaquen The English Revolution, 1640 1940, Century of…
assegurança social
Economia
Tipus d’assegurança que comporta una garantia contra els riscs personals que poden afectar els individus en llur capacitat de treball i, consegüentment, la renda de llurs famílies.
Així, les assegurances de vellesa, invalidesa , accidents del treball , malaltia professional o comuna, maternitat , viduïtat , orfenesa i atur forçós Es distingeixen fonamentalment de les assegurances privades per la manca de proporcionalitat entre la prima i el risc, i per l’absència d’un lligam necessari entre el volum de les prestacions i el de les cotitzacions, puix que aquestes solen ésser complementades amb subvencions a càrrec del pressupost estatal A molts països les assegurances socials han estat integrades en un règim o sistema de seguretat social, que en algunes…
arcont
Història
Alt magistrat d’algunes ciutats gregues antigues.
A Atenes, durant la monarquia primitiva, l’arcont epònim i l’arcont polemarc formaven un triumvirat vitalici amb el rei basileu Amb l’expulsió dels reis, el nombre dels arconts ascendí a nou, i llur gestió durava un any a partir del 680 aC L’elecció dels arconts era reglamentada per l’areòpag, al qual s’integraven en acabar llur mandat Les lleis de Soló marcaven que només podien ésser elegits arconts els ciutadans de les dues classes socials més altes El 487, la reforma de Temístocles bandejà el procediment electiu, i els arconts foren designats per sort entre candidats de les…
Worldwatch Institute
Fundació privada nord-americana dedicada a l’estudi dels temes ambientals.
Els seus temes principals d’investigació són els reptes del canvi climàtic, la degradació dels recursos i el creixement de la població mundial Amb seu central a Washington, publica anualment, des del 1983, L’estat del món , un informe que és traduït a trenta-sis llengües des del 1993, Icària ho fa al català, i altres estudis i reculls de dades, entre els quals destaquen el també periòdic Signes vitals , el darrer, del 2009 Vital Signs , d’inspiració divulgativa Les seves obres reflecteixen el convenciment de la importància creixent del canvi climàtic no tan sols per si mateix i per les seves…
boig | boja
Antropologia
Que ha perdut la raó, que pateix una malaltia mental.
En la cultura popular hom tenia el boig com a posseïdor de facultats especials, sovint sobrenaturals, i com a objecte de supersticions diverses L’exaltació de la bogeria, que sembla provenir de les saturnals saturnal romanes i de la creença en una època de capgirament de les jerarquies socials edat d’or, sembla palesa en costums com els de la diada dels Innocents o els del Carnestoltes Als Països Catalans hom elegia un personatge que era anomenat abat, bisbe, papa o rei dels boigs , les atribucions del qual consistien a organitzar les farses populars La festa dels boigs havia…
Ars Electronica
Organització cultural de Linz (Àustria) fundada el 1979.
Disposa de l’Ars Electronica Center, que és un museu i espai multimèdia d’investigacio artística f uturelab , i des dels seus inicis convoca els prestigiosos premis Ars Electronica i anualment acull un festival d’art, tecnologia i societat, pioner en la creació digital Les categories en les quals es lliuren els premis són l’animació, els mitjans interactius, l’art jove, la música digital i internet Com a centre, és pioner en la creació d’un model híbrid entre el museu i el centre d’investigació L’eix dels seus projectes és la complexitat de la tecnologia, relacionada amb els aspectes …
Centro de Investigaciones Sociológicas
Sociologia
Centre públic d’investigació social i política creat el 1977 amb seu a Madrid.
És hereu de l’Instituto de la Opinión Pública IOP fundat el 1963 El 1990 assolí la condició administrativa d’organisme públic Adscrit al Ministeri de la Presidència, ha estat l’institut de recerca social aplicada més important a l’Estat espanyol els darrers 25 anys És conegut sobretot pels estudis d’intenció de vot i per l’anàlisi dels processos electorals des del retorn a la democràcia de l’Estat espanyol Ha contribuït a la realització de més de 1600 estudis estadístics i d’opinió pública, disponibles per al públic Ha desenvolupat algunes activitats complementàries que tenen com a objectiu…
La Verdad
Periodisme
Diari regional de Múrcia fundat el 1902.
El 1963 el grup Editorial Catòlica creà una edició solament per a Alacant, i el 1989 fou adquirit per l’empresa Corporación de Medios, que és propietat del grup El Correo, al qual pertany actualment Amb una línia editorial centrada en temes socials i culturals, el diari vol centrar la seva atenció en la ciutat d’Alacant i les comarques del sud Té la peculiaritat que es difon tant a la província d’Alacant com a les províncies de Múrcia i Albacete, amb la qual cosa els seus temes afecten les tres comunitats autònomes respectives Actualment el diari és dirigit per Eduardo Sanmartín…
Fòrum Econòmic Mundial
Economia
Organització internacional amb seu a Ginebra.
Fou constituïda en fundació el 1971 Està supervisada pel govern confederal de Suïssa En formen part persones que representen les principals mil companyies mundials El 1979, Klaus Schwab, fundador i president executiu de l’organització, aconseguí reunir a la ciutat suïssa de Davos els principals directius d’empreses europees en una trobada sobre qüestions econòmiques, polítiques i socials que des d’aleshores se celebra anualment sota el nom de Fòrum de Davos i que ha esdevingut, juntament amb l’FMI, el Banc Mundial i l’Organització Mundial del Comerç OMC, una de les institucions…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina