Resultats de la cerca
Es mostren 119433 resultats
ètnia
Etnologia
Agrupació natural d’individus amb unes característiques pròpies.
Entre els criteris que determinen una ètnia, hom pren sovint com a decisiu el de la llengua, bé que no sempre es reconeixen diferència ètnica i lingüística, ni identitat de llengua i d’ètnia També en són codeterminants elements com la consciència ètnica, les diferències religioses, culturals, polítiques i economicosocials i unes determinades contingències històriques Ètnies objectivament ben definides semblen mancades de consciència collectiva els baix-alemanys Sigui com vulgui, ètnia és una noció diferent de la de minoria i de regió ètnica
làtex

Recollida de làtexper per sagnia de l’hevea
© Fototeca.cat
Botànica
Química
Suc lletós, ordinàriament blanc, que flueix de les ferides o incisions fetes en algunes plantes, com les euforbiàcies, les apocinàcies o les asclepiadàcies.
La composició química del làtex varia segons l’espècie de la qual hom l’ha extret fonamentalment consta d’un 50% d’aigua, en la qual hi ha dissoltes o en suspensió substàncies lipòfiles, resines, esterines i d’altres substàncies, com proteïnes, enzims lacasa, bromelaïna, etc, en estat de fina emulsió En repòs, el làtex es coagula espontàniament al cap d’unes 24 hores, i també per addició d’àcid fòrmic o acètic És emprat en la fabricació d’articles de cautxú
enquesta
Sociologia
Conjunt d’operacions encaminades a recollir informació sobre un fenomen o un aspecte social determinats.
Constitueix un mètode d’investigació, que hom efectua a través de diferents instruments, el més comú dels quals és l’interrogatori de l’univers o d’una mostra estadísticament representativa que interessa d’investigar mitjançant un qüestionari L’enquesta ha adquirit un gran desenvolupament gràcies a la sociologia, bé que també és utilitzada com a element auxiliar en altres disciplines o com a mitjà usat per l’autoritat judicial per a aclarir els elements i les circumstàncies d’un fet punible
Bellmunt de Mesquí
Municipi
Municipi del Matarranya.
Situat en un terreny muntanyós, accidentat per la serra de Cirerals 929 m, és solcat per una sèrie de petits barrancs que formen la capçalera del riu de Mesquí Hi ha unes 2000 ha de pinedes, alzinars i pastures, explotades en règim comunitari amb el municipi de la Canyada de Beric L’agricultura és de secà, amb predomini d’oliveres i vinya hom conrea també cereals, patates i hortalisses Predomina l’explotació directa 63% de les terres conreades i la parceria 11% Hi ha jaciments d’argila refractària La ramaderia fou important actualment és gairebé inexistent La població ha minvat un 65% entre…
linotip
Disseny i arts gràfiques
Màquina impressora que fon alhora el metall en peces que contenen totes les lletres d’una mateixa ratlla.
Fou inventada el 1886 per l’alemany Ottmar Mergenthaler En el moment de la seva aparició, suplia amb avantatge sis o set caixistes ràpids Consta d’un teclat de 90 tecles, que corresponen als 90 canals del magatzem, on hi ha alineades les matrius cada canal té 21 matrius En pitjar les tecles, s’alliberen successivament les matrius corresponents, les quals, un cop soltes, cauen al componedor La composició és dirigida contínuament per una sèrie de palanques que van coordinades Des del componedor les matrius van al primer elevador, que les recull i les posa davant el motlle, moment en el qual els…
saures

Saures (llangardaix)
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Subordre de rèptils de l’ordre dels escatosos, de cos allargat cobert amb escates còrnies i de vegades òssies, amb cintura escapular i pelviana, normalment amb dos parells de potes pentadàctiles, que en alguns casos poden faltar o són atrofiades (famílies dels ànguids i dels escíncids).
Gairebé sempre tenen tres parpelles, que poden ésser transparents, una de les quals té funcions de membrana nictitant Algunes espècies tenen ull parietal Es reprodueixen des del mes de març fins al juny Són animals ovípars les femelles dipositen els ous en forats del sòl, els colguen i se'n desentenen totalment Hi ha alguns representants que són ovovivípars escíncids S'alimenten de cucs o insectes vius, malgrat que alguns són frugívors i poden completar la dieta amb vegetals tendres Són animals terrestres que habiten en zones càlides, on…
mirall

Obtenció de la imatge O’ de l’objecte O en un mirall esfèric de radi r, traçant tres raigs auxiliars; el raig 1 (paral·lela l’eix, es refleteix seguint una recta procent del focus F), el raig 2 (alineat amb el centre de curvatura C, no és reflecteix paral·lelament a l’eix òptic)
© Fototeca.cat
Física
Superfície llisa i molt reflectora que, per reflexió dels raigs de llum, dóna imatges clares dels objectes.
Els tipus més corrents de miralls són els plans, els esfèrics i els parabòlics Els miralls plans donen una imatge que és virtual i simètrica amb l’objecte respecte al pla del mirall, i, a més de l’ús domèstic, són emprats en nombrosos aparells, com les cambres fotogràfiques reflex , el sextant, l’heliòstat, etc Els miralls esfèrics tenen la forma d’un casquet esfèric còncau o convex i donen, segons la posició de l’objecte, una imatge que pot ésser real o virtual, més gran o més petita que l’objecte Considerant només els raigs continguts en la zona de Gauss raigs paraxials, la fórmula 1/ s -…
percepció
Filosofia
Psicologia
Acció i efecte de percebre.
Com a moment del procés cognoscitiu intermedi entre la pura sensació i l’aprehensió pròpiament intellectual coneixement 2 2, la percepció ha estat diversament interpretada, segons les diferents doctrines gnoseològiques, com a afí i intrínsecament propera bé a la sensació bé a la intellecció Així, Locke estableix la percepció com a acte propi del mateix intellecte, mentre que Leibniz distingeix ja entre ella i l’apercepció, o consciència la filosofia més recent, d’altra banda, insisteix en el caràcter intermedi de la percepció, més o menys vinculada a la sensació o a la intellecció,…
sastre | sastressa
Oficis manuals
Persona que fa vestits i en ven, especialment per a home.
El gremi de sastres era el més important dels oficis de la confecció al voltant se’n trobaven altres de més especialitzats, menys nombrosos i de menys importància econòmica i social, com els de calceter, peller o robavellaire i giponer, oficis que en general se separaren dels sastres durant els segles XV i XVI i s’hi reintegraren al llarg dels segles XVII i XVIII Posat sota l’advocació de santa Maria Magdalena, el gremi de sastres era, pel nombre dels seus confrares, el primer o dels primers de les grans ciutats Fins i tot es produí la separació dels fadrins en una corporació…
raó
Filosofia
Facultat de raonar, de discórrer per la intel·ligència.
Entès generalment com a sinònim d’intellecte, el terme assolí un peculiar significat en Kant en ésser distingit explícitament del d’enteniment Verstand , la facultat de jutjar mitjançant els conceptes, o les categories, que sintetitzen les dades de l’experiència sensible la raó Vernunft és la facultat del coneixement superior que, mitjançant les idees, o els principis anomenables també conceptes de la raó i reductibles a les tres idees transcendentals de Déu, món i ànima immortal, unifiquen darrerament tot el que és conegut per l’enteniment