Resultats de la cerca

Pel tractat de Tudellén 1151 la conquesta corresponia a la corona catalanoaragonesa, però Alfons I hi renuncià el 1179 a favor de Castella en canvi de certes compensacions Castella havia sotmès Múrcia a vassallatge 1243, però només n'havia ocupat uns quants castells L’expansió d’Alfons X de Castella per terres andaluses i els seus projectes africans originaren, el 1264, una revolta sarraïna d’envergadura, ajudada per Granada i el Marroc, i Jaume I rebé aquell mateix any una urgent petició d’ajuda per part de la seva filla Violant, reina de Castella El rei aplegà consell a Osca, on demanà,…

A l’origen Moscòvia només era la regió de Moscou i la part occidental de Suzdal Al segle XIII, Suzdal, atacada pels mongols, es dividí en una sèrie de principats autònoms Un dels seus prínceps, Alexandre Nevski, tenia Moscou entre els seus dominis, i confià aquesta ciutat al seu fill Daniel A partir de llavors Moscou constituí una unitat política Era pobra, plena de boscs i envoltada de zones pantanoses, però era ben situada, a l’encreuament de tres rutes la de la Bàltica vall del Dvina, la de Sibèria vall del Volga i la de la mar Negra vall del Don La seva pobresa la salvà de la…

Estudià amb els arquitectes més notables de la generació precedent a la seva Joseph Hoffman Viena, 1907, Auguste Perret París, 1908 i Peter Behrens Berlín, 1911 Establert a París des del 1917, alternà l’activitat arquitectònica amb la pictòrica, i fundà 1919, amb el pintor Ozenfat, la revista Esprit Nouveau , òrgan del moviment purista Tot i que amb la ville Savoie de Poissy 1928, any de la primera reunió del CIAM i amb el pavelló suís de la ciutat universitària de París se situà entre els capdavanters del racionalisme, foren les seves obres literàries el que produí més admiració…

Vida i obra Es donà a conèixer com a poeta amb  La fi del fil 1973, premi Carles Riba 1972, obra a la qual seguí Les elegies del marrec 1973, Fràgil 1979 i Oratori 2004, premi Ausiàs March Premiat amb el premi Ciutat de Barcelona el 1974 i l’Englantina d’Or en els Jocs Florals de Barcelona 1981, fou cofundador de la collecció de poesia “Llibres del Mall” 1973 Com a dramaturg, el 1980 guanyà el premi Ciutat de Granollers amb Els intrusos 1981 S’ha destacat com a traductor d’obres teatrals Cyrano de Bergerac , 1985 d’E Rostand, premi nacional de teatre JM de Sagarra 1984 El Mikado de WS…

Estudià amb el seu pare, també flautista, i al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on obtingué el premi d’honor superior Amplià estudis a França i a la Gran Bretanya El 1985 abandonà la seva dedicació a la flauta com a membre de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu de Barcelona i de l’aleshores anomenada Orquestra Ciutat de Barcelona L’any següent, i fins el 1987, fou director assistent de l’Orquestra Simfònica de la Universitat de Florida, i posteriorment fou titular, durant deu anys, de l’Orquestra de la Universitat de Portland Fou director titular de l’Oregon…

Situació Interior d’església, inicialment dedicada a santa Eulàlia, utilitzada ara com a magatzem Arxiu Gavín Es tracta de l’antiga església parroquial de Santa Llúcia o Santa Eulàlia Sacosta, situada al carrer de Santa Llúcia, ben a prop de l’església de Sant Nicolau Rebé el nom de Sacosta pel fet que es troba al començament de la pujada de Montjuïc, al fons dels petits carrers adossats a la muralla Mapa L39-13334 Situació 31TDG6848487 APF-ASA Història Originàriament, l’església era dedicada a santa Eulàlia, però en temps moderns, la popularitat del culte a santa Llúcia, que es venerava en…

Aquesta església, de la qual es desconeix la situació exacta, fou construïda, segurament, aprofitant una de les voltes del circ romà de Tarragona, a la banda de ponent Cal dir que l’àrea ocupada pel circ fou aprofitada a partir del segle XII com a raval o barri extramurs de la ciutat, i és coneguda per la documentació medieval com el Corral L’església de Sant Salvador és documentada com a ecclesiam Sancti Salvatoris in suburbio Terrachonensis en una escriptura datada el 24 d’octubre de 1128 per la qual l’arquebisbe Oleguer la va cedir al bisbe de Vic, Ramon, i a l’església d’…

El lloc de Flix és documentat des del segle XII Vers el 1150 fou conquerit per Ramon Berenguer IV que, entre el 1153 i el 1159, atorgà als sarraïns que hi restaren una carta de garanties i franqueses El mateix comte cedí en feu el 1154 al genovès Bonifaci da Volta el castell i la vila de Flix, cessió que completà el 1157 Els Volta conservaren el castell o hi tingueren drets fins a mitjan segle XIII El 1257, el rei Jaume I donà el castell a Teresa Gil de Vidaure, que el vengué a Arnau del Bosc A l’inici del segle XIV era senyor de Flix Pere del Bosc, que, el 1308, atorgà el privilegi dels…

Fou mestre de cant a la catedral de Pàdua entre el 1305 i el 1307 Abandonà la ciutat el 1308, moment a partir del qual residí al Vèneto Fou autor de tres tractats de teoria musical que escriví amb l’ajut del frare dominicà Syphans da Ferrara El primer, dedicat a Ranieri di Orvieto i titulat Lucidarium , el començà a Cesena cap al 1308 i l’acabà a Verona el 1318 Molt probablement fou el resultat de la seva experiència docent, i tracta de qüestions generals de teoria musical En la secció central, que és la més creativa, exposa les seves idees sobre la divisió del to en cinc parts…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Filmscontacto Francisco Ruiz Camps i Ricardo Muñoz Suay, Barcelona ARGUMENT CDuran GUIÓ CDuran, Joaquim Jordà FOTOGRAFIA Joan Amorós blanc i negre i color, Cinemascope MUNTATGE Ramon Quadreny, Anne-Marie Cotret MÚSICA Marco Rossi, Cançons Adam Goup i V Potter INTERPRETACIÓ Irma Walling Ana, Jaap Guyt Salva, Serena Vergano Serena, Daniel Martín Mark, Alícia Tomàs Sonia ESTRENA Barcelona, 26031968, Madrid, 12071968 Sinopsi Ana és periodista i un mes abans de casar-se a França, a través del seu amic Mark, coneix Salva Van a l’aeroport a esperar l’arribada de…