Resultats de la cerca
Es mostren 8061 resultats
El marc històric del romànic del Bages (segles VIII al XIII)
Art romànic
Antecedents Per conèixer el període anterior a la invasió sarraïna i la consegüent ocupació del territori pels nouvinguts cal acudir, tant per al període prehistòric com per a l’històric, a les informacions que proporciona l’arqueologia, ja que el Bages apareix molt escadusserament en els textos històrics Però amb tot, hi ha algunes dades relatives al temps anterior a l’alta edat mitjana Encara que l’home ja habitava el Bages des del Paleolític Mitjà, a mesura que ens apropem a l’època romana les restes arqueològiques són més abundoses arriben al seu punt culminant en l’etapa ibèrica Sobre…
Lingüística 2017
Lingüística i sociolingüística
En anteriors anuaris es van referenciar l’anàlisi de dades de l’onada d’enquestes sociolingüístiques de 2013-15 a Catalunya, el País Valencià, Andorra i la Catalunya del Nord En aquesta línia, l’any 2017 es van publicar noves dades demolingüístiques i anàlisis més aprofundides a les Illes Balears, la Franja i l’Alguer A les Illes Balears, l’estudi a fons de les dades de l’últim treball del 2014 van apuntar que, com ocorre a Catalunya, els grups sociolingüístics més rellevants són aquells en els quals coincideix l’ús lingüístic amb el seu origen lingüístic familiar catalanoparlants familiars…
Baix Pallars

Vista aèria de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Sobirà, que forma una cubeta (la ribera de Gerri) a la vall de la Noguera Pallaresa, limitada al S per l’estret de Collegats.
Situació i presentació El municipi de Baix Pallars, de 129,41 km 2 , és el més meridional de la comarca del Pallars Sobirà El terme tradicional del seu cap, Gerri de la Sal, ocupava només 11,4 km 2 , però el 1969 li foren annexats els municipis de Peramea 21,5 km 2 , Baén 52,5 km 2 i Montcortès de Pallars 43,4 km 2 D’ençà d’aquest any el terme rebé el nom oficial de Baix Pallars L’actual municipi de Baix Pallars limita al N amb Sort, per una petita part de terres, i amb Soriguera, a l’E amb el terme de Noves de Segre Alt Urgell, al S amb Conca de Dalt i la Pobla de Segur, al SW amb…
Conquesta i organització de la Noguera
Art romànic
Conquesta i repoblació a l’alta Noguera Vista aèria del castell d'Alòs, conquerit als àrabs a l'inici del segle XI pel comte Ramon Borrell I de Barcelona, tutor d'Ermengol II d'Urgell Més tard, el 1058, fou infeudat al magnat Arnau Mir de Tost ECSA - M Catalán El primer capítol —i el més important— de la conquesta i la repoblació de la contrada de l’alta Noguera s’inscriu en les gestes i l’acció del cavaller urgellità Arnau Mir de Tost, que fou vassall i puntal en tot moment de la política expansionista dels comtes i els bisbes d’Urgell En el moment de la seva majoria d’edat, el 1018-19, a la…
La pintura catalana després del 1348
La mort dels Bassa i, en particular, la desaparició del jove Arnau van ser un cop transcendental per a la pintura barcelonina El 1350 els franciscans de València reclamaven als hereus del difunt Ferrer Bassa un retaule inacabat de Sant Francesc, del qual ja havien pagat una bestreta de 80 lliures És clar, doncs, que el taller, probablement desfet a conseqüència de la pesta, no podia assumir la realització de les obres començades per Ferrer Aquesta incapacitat és també un símptoma prou indicatiu de la mort d’Arnau Refer el taller dels Bassa no degué ser una empresa viable en un moment de crisi…
Santa Eulàlia d’Erill-la-vall (la Vall de Boí)
Art romànic
Situació Església recentment restaurada on destaca l’esvelt campanar, un dels més bonics de la vall ECSA - F Bedmar Porxo adossat a la façana nord, entre el campanar I el mur de ponent, que protegeix el portal d’entrada ECSA - F Bedmar La parròquia de Santa Eulàlia es troba al centre del poble d’Erill-la-vall, situat a la dreta de la Noguera de Tor, davant de Boí, a 1 255 m d’altitud i al peu del pic d’Erill Mapa 33-9 181 Situació 31TCH215105 El poble d’Erill-la-vall és al costat de la carretera de la vall de Boí Venint de Barruera, un trencall a mà esquerra hi condueix Erill-la-vall conserva…
Les comuniats pre-urbanes: territori i assentaments
Fragment de tovot pintat, barranc de Gàfols, Ginestar, ~590-570 aC UB / RM La introducció de les primeres plantes i els primers animals domèstics a la Península Ibèrica, en una data situada cap al 5000 aC, va modificar substancialment el comportament territorial i l'organització de l'espai de les societats anteriors, que van haver d'adaptar-se a les noves exigències derivades de les necessitats de l'economia agrícola Si s'hagués de resumir la història dels primers millennis d'existència de l'agricultura, es podria dir que es caracteritzà per la progressiva expansió del poblament i la…
La indústria paperera a Catalunya, 1750-1900
Anunci de Vilaseca i Comas, amb fàbrica a Capellades i despatx a Barcelona DC Coleman ha assenyalat el paralellisme que hi ha entre la indústria paperera i la cotonera en les etapes inicials del procés d’industrialització moderna Des del punt de vista de l’oferta, la necessitat de mecanització neix de les rigideses productives existents en les primeres fases de l’elaboració manual del producte, en un context d’ampliació del mercat Quant a la demanda, el sector paperer només es desenvoluparà i transformarà, durant el segle XIX, en països amb un nivell de renda elevat En aquest sentit, el…
Les dades geofísiques
Els mètodes d'estudi Gruix de l’escorça als Països Catalans La figura representa la profunditat de la discontinuïtat de Mohorovičić, que defineix la base de l’escorça Noteu la gran variació de gruixos, des de l’escorça gruixuda dels Pirineus fins a l’escorça prima de la conca Catalanobalear Hom ha situat al mapa els perfils sísmics profunds realitzats als Països Catalans Maber, original d’Enric Banda D’acord amb la teoria de la tectònica de plaques, la part més externa i rígida de la Terra, d’uns 100 km de gruix, es mou sobre la part superior del mantell, que actua com un fluid La part…
Sant Pere de Graudescales (Navès)
Art romànic
Situació Petit monestir, inicialment creat per ésser una casa benedictina, bé que transformat aviat en una canònica o casa de clergues regulars, situat en una petita vall per on discorre l’aigua d’Ora, afluent del Cardener, encaixonada pel l’estret de Valielles al cantó de tramuntana i les encinglerades altures del Travil i de Busa a migjorn Forma part del reduït enclavament de Valielles, segons consta en mapes de l’any 1925, guardats a l’Institut Cartogràfic de la Generalitat de Catalunya, en els quals consta clarament que pertany, juntament amb l’església i terres veïnes, al municipi de…