Resultats de la cerca
Es mostren 41629 resultats
cinorrincs
Zoologia
Grup d’animals triploblàstics acelomats, de posició sistemàtica incerta i simetria bilateral, que comprèn individus de petites dimensions (fins a 1 mm) i exclusivament marins.
Són vermiformes, amb el dors bombat i la part ventral plana en el cos hom els distingeix un tronc i un cap proveït d’una trompa retràctil voltada d’espines quitinoses Externament són revestits d’una cutícula articulada, semblant a una armadura, formada d’anells o segments cadascun dels quals és proveït lateralment de quetes Tenen una cavitat blastocèlica plena d’un líquid amb cèllules emigrants, i l’aparell digestiu és ben desenvolupat no tenen aparell circulatori, i el sistema nerviós és ganglionar L’aparell excretor és format per protonefridis Els sexes són separats el desenvolupament és…
Richard Cantillon
Economia
Economista anglès d’origen irlandès.
Exercí de mercader a Londres i de banquer a París Morí assassinat La seva obra Essai sur la nature du commerce en général escrita vers el 1720 i publicada el 1755 ha estat considerada la primera visió global del sistema econòmic Considerà que el valor prové de la terra i del treball i que és fixat per llurs costs aquest preu intrínsec sovint no coincideix amb el de mercat, però hi ha una tendència natural cap a l’equilibri Analitzà els efectes d’un augment de l’oferta monetària —la qual depèn no solament de la seva massa, sinó també de la velocitat de circulació— i…
Josep Espiga i Gadea
Filosofia
Cristianisme
Eclesiàstic il·lustrat liberal.
Ardiaca de Benasc, capellà d’honor del rei, membre del tribunal de la Rota, canonge de San Isidro de Madrid Fou tingut com el veritable autor del decret regalista d’Urquijo 1799, que deixava a mans del rei l’elecció i la confirmació dels bisbes, i per aquesta causa, exiliat de Madrid, tornà a la seva canongia de Lleida El 1808, acusat de promoure una conspiració contra el general francès Duhesme, hagué de fugir de Barcelona Vocal per Lleida de la Junta Superior de Catalunya, fou elegit per aquesta diputat a les corts de Cadis Hi féu una proposta 1811 de reforma de…
Abraham Lincoln

Abraham Lincoln
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític nord-americà.
Lluità contra els indis 1832 i fou diputat whig per Illinois 1834-42 Es graduà en dret i s’oposà a la guerra contra Mèxic i a la creació del districte federal de Washington, per la qual cosa no fou elegit senador El 1854 es pronuncià contra l’esclavitud als estats del NW i a favor de la fórmula federal, i el 1856 entrà al partit republicà Malgrat no haver estat elegit senador, s’enfrontà al demòcrata esclavista Stephen Arnold Douglas Lincoln fou elegit president el 1860, i aleshores els estats sudistes se separaren i formaren la Confederació Sudista L’expansió…
Akira Kurosawa
Cinematografia
Director cinematogràfic japonès.
Inicià la seva carrera cinematogràfica el 1943 Considerat el més occidentalitzat dels cineastes japonesos, el seu cinema combina les referències al món feudal japonès, una posada en escena acurada i de gran espectacularitat i la recreació d’alguns clàssics europeus, com ara FDostojevskij i W Shakespeare El seu reconeixement internacional s’inicià amb Rashō-mon 1950, premi al festival de Venècia, al qual seguiren Hakuchi ‘L’idiota’, 1951, Ikiru ‘Viure’, 1952, Shichinin no samurai ‘Els set samurais’, 1954, premiat també a Venècia, Donzoko ‘Els baixos fons’, 1958, Kakushi Toride…
Karl Christian Friedrich Krause
Filosofia
Filòsof alemany.
Deixeble de Fichte i Schelling, no arribà mai, però, a obtenir una càtedra i visqué en l’estretor Rebutjà els sistemes de Fichte, Schelling i Hegel i es considerà el veritable continuador de Kant La seva filosofia, anomenada panenteisme, descriu el món en Déu, bé que no l’hi confon, i presenta la història com a ascensió racional de l’home a Déu i com a descens de Déu a l’home La seva metafísica s’aplica a l’ètica i a la filosofia del dret i rebutja la visió hegeliana de l’estat De publicació majoritàriament pòstuma, la seva obra inclou una gran diversitat de…
bisbat d’Empúries
Cristianisme
Bisbat
Història
Territori eclesiàstic que comprenia la part nord-oriental de l’actual diòcesi de Girona.
Devia haver-hi bisbe des del segle IV, com ho demostrarien les restes de basílica cristiana retrobades a l’antiga ciutat d’Empúries Els primers anys del segle VI apareixen ja bisbes titulars, i duren fins a la invasió àrab Al moment de la conquesta cristiana el seu govern passà a la seu de Girona tanmateix, vers el 958 Cesari de Santa Cecília de Montserrat intentà, com a metropolità —subreptici— de Tarragona, que el papa Joan XII posés sota seu els antics bisbats visigòtics, entre els quals el d’Empúries, però fracassà per la resistència dels altres bisbes catalans Posteriorment, al segle XIV…
Sant Miquel de l’Erm (Sant Bartomeu del Grau)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Gurb, fou sempre una capella rural dependent de la parròquia de Sant Bartomeu del Grau Les primeres notícies comencen l’any 1179, quan el 7 d’agost el bisbe de Vic, Pere de Redorta, consagrà la capella de Sant Miquel de l’Erm, i aquest dia 24 masos del terme es varen comprometre a sostenir l’església La capella, se segueix documentant fins al 1404 S’ha conservat per tradició la possible existència d’una comunitat de deodonats, però aquesta possible comunitat no té confirmació documental Després del principi del segle XV hom no…
Castell de l’Espluga de Lavansa (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
El poble de l’Espluga de Lavansa, lloc actualment abandonat del tot, és escassament documentat En el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell apareix el topònim Spelunka com a parròquia de la vall de Lavansa En un document del 1082, en el testament d’Arnau, fill de Mir, s’esmenta com a deixa un alou de Espulga , que cal identificar com l’Espluga El castell de l’Espluga no és documentat fins al principi del segle XIV L’any 1313 Ot de Montcada, com a tutor de Pere Galceran de Pinós, reclamava al comte d’Urgell la potestat sobre una sèrie de castells i llocs de la vall…
Castell de Toloriu (el Pont de Bar)
Aquest castell, amb els d’Aristot i Bar, tenia un lloc privilegiat a la frontera entre els comtats de Cerdanya, al qual pertanyien, i el d’Urgell El lloc és esmentat a partir del 1025 amb la forma Toloriz , que altres documents del mateix segle XI transcriuen Tolorivo o Tolarit Al seu terme, hi tenia béns la família vescomtal d’Urgell, però no consta que tinguessin el seu castell S’ha dit tradicionalment, sense provar-ho, que el castell era dels comtes de Cerdanya, atesa la seva importància estratègica Les notícies directes sobre el castro de Tolorivo són del segle XIV en endavant, quan el…