Resultats de la cerca
Es mostren 10627 resultats
Santa Maria dels Omells de na Gaia
Art romànic
Situació Anvers i revers d’una de les esteles més antigues que s’han conservat, procedent de l’antic cementiri parroquial JM Miró El poble dels Omells de na Gaia s’esglaona per un pujol que s’alça vora del barranc d’Aiguaires, al peu del tossal de Solans Mapa 33-15 389 Situació 31TCF394964 Per a arribar als Omells de na Gaia, cal prendre en direcció S la carretera L-220, que s’inicia entre Belianes i Maldà, a la cruïlla amb la carretera que va a l’Espluga Calba CPO Història L’indret fou repoblat a mitjan segle XII, conjuntament amb l’Espluga Calba, Vinaixa, Tarrés i Rocallaura Aquesta…
Sant Miquel de Castelló de Farfanya
Art romànic
Situació Façana de migdia, amb la portalada d’entrada J Giralt L’església parroquial de Sant Miquel es troba situada a la Plaça Major de la vila de Castelló de Farfanya JGB Mapa 32-14359 Situació 31TCG114324 Història Aquesta església fou i continua essent l’església parroquial de la vila de Castelló de Farfanya La primera notícia d’una església de Castelló data de l’any 1108, en què Guerau Ponç II, vescomte d’Àger i de Cabrera, i la seva esposa Elvira donaren a Sant Pere d’Àger, entre altres esglésies del territori de la seva aprisió, l’església de Castelló Aquest esment segurament es…
Castell i vilatge de Montclús (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
Situació Vista del conjunt amb els vestigis del castell i l’antiga església parroquial de Sant Urbà, a mà dreta ECSA - JA Adell A la petita vall de Montclús, davant de l’embassament de Camarasa, tot aprofitant unes roques, trobem les restes del castell i de l’antic poblat de Montclús i l’església de Sant Urbà Mapa 33-13328 Situació 31TCG197482 Per a arribar-hi cal sortir de Santa Linya, poble situat a 5 km de les Avellanes sobre la carretera de Balaguer a Àger, des d’on cal prendre la pista que mena a l’estació del ferrocarril i desviar-se a la primera cruïlla, a l’esquerra, per una pista que…
Castell de Castelló de Meià (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Vista del conjunt de les ruïnes d’aquest important castell que controlava el pas que unia la vall d’Ariet amb la vall de Meià ECSA - J Bolòs Castell situat al cim d’una penya, a la carena que separa la vall de Meià de la vall d’Ariet S’hi controlava el pas que unia aquestes dues valls i bona part de la conca de Meià Mapa 33-13328 Situació 31TCG329502 Per a anar-hi des d’Artesa de Segre cal prendre la carretera d’Alòs de Balaguer i, en arribar a Baldomar, agafar la pista, senyalitzada “Clua”, que porta a la vall d’Ariet Per aquesta pista s’arriba a l’església de Sant Bartomeu, on es…
Sant Pere de Castellet (Castellet i la Gornal)
Art romànic
Situació Vista del costat de ponent, amb el gran atri que dóna accés a l’església EÇSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Pere és situada a la part alta del poble de Castellet, a llevant del castell JAA Mapa 35-17447 Situació 31TCF860693 Història Els orígens d’aquesta església han de relacionar-se amb els del castell de Castellet, documentat des de l’any 977 L’església de Sant Pere s’esmenta l’any 1106, quan Ramon Berenguer III la cedí al monestir de Santa Maria de Solsona aquesta notícia recollida en la documentació solsonina es pot considerar suspecta a causa de la relació de…
Santa Cecília de Coç (el Tec)
Situació Aspecte que ofereixen les seves ruïnes des del sector sud-est ECSA - A Roura A uns 2 km del poble del Tec, una mica enlairada sobre el marge, al costat mateix de la carretera D-44 i a mà esquerra, hi ha les ruïnes de l’església de Santa Cecília, al costat sud-oriental del vessant del prominent puig de Coç, que és coronat per les restes de la torre de Coç 1116 m d’altitud, en terres del mas del mateix nom i damunt el fondal de la ribera de la Fou Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 25′ 5″ N - Long 2° 33′ 29″ E Per la carretera D-115, 7 km abans d’arribar a Prats de Molló, es troba…
Santa Maria de les Illes o Mare de Déu del Remei (Morellàs i les Illes)
Situació Vista de l’església des del costat de llevant, amb l’absis o capçalera carrada, modificada en la part superior per una obra de fortificació ECSA - A Roura El poble de les Illes és situat a poc més d’1 km al nord del límit entre el Vallespir i l’Alt Empordà frontera francoespanyola, en el sector del coll de Lli i el coll de la Manrella L’església parroquial de Santa Maria és enfilada en un contrafort a 1, 5 km al nord del petit nucli del poble Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 26′ 20″ N - Long 2° 47′ 15″ E Per a arribar-hi cal partir de la vila de Morellàs cap del municipi per la…
Sant Salvador d’Arles
Situació Esvelt campanar de l’església, del final del segle XI o començament del segle XII, gairebé l’únic element genuí d’aquest temple situat en un extrem de l’antic clos murat de la vila ECSA - A Roura L’església de Sant Salvador es troba al sector de tramuntana del nucli urbà de la vila d’Arles, en el traçat de l’antic recinte de muralla El temple és situat vora la confluència del carrer de Sant Salvador, on hi té l’entrada, la placeta d’Avall i el carrer dels Valls de Joan Vilar Per aquest darrer hom travessa la població per la carretera D-115, en direcció a Prats de Molló,…
Molins del Comte o de Palomera (Tortosa)
Art romànic
Situació Aspecte de les ruïnes del molí de Dalt, que s’abastava de l’aigua de la séquia de la Servera ECSA - J Martínez Conjunt de tres molins situats al marge esquerre del barranc de la Servera, que desemboca a la riba dreta de l’Ebre, prop de Tortosa Els molins estan disposats esglaonadament aprofitant un talús de 40 m de desnivell, al costat de l’ermita de Sant Bernabé, a la Raval de Jesús Mapa 32-20 521 Situació 31TBF883230 S’hi accedeix sortint de la Raval de Jesús en direcció als Reguers per un camí enquitranat A 1 km es troba un camí que porta a l’ermita de Sant Bernabé,…
Sacramentari gregorià (ms.56)
Art romànic
Foli 65v del ms 56, amb l’escena de la Maiestas Domini envoltada, com és usual, pel tetramorf o símbol dels evangelistes ECSA - J Colomé Igual que els altres sacramentaris de l’Arxiu Capitular de Tortosa, aquest també indica les estacions que tenien lloc a Roma i que caracteritzen aquest tipus de llibres * És compost per 6+147 folis, amb numeració romana, en pergamí de 25,5 × 17 cm, escrita en lletra francesa del final del segle XII, amb una caixa d’escriptura de 19 línies de 14,5 × 9,5 cm Els sis primers folis, numerats modernament, contenen un calendari * En el foli 1, en tinta negra i en…