Resultats de la cerca
Es mostren 3785 resultats
Alonso Pérez de Alba
Música
Compositor d’origen incert.
L’any 1491 era al servei de la reina Isabel la Catòlica com a cantor de la seva capella Continuà allí fins el 1505 ocupant diversos càrrecs -capellà, sagristà-, encara que cap al final de la seva vida potser només a títol honorari L’any 1503 succeí a Francisco de la Torre com a mestre de capella a la catedral de Sevilla En el manuscrit 3 de l’arxiu de la catedral de Tarassona es conserva un Agnusdei pertanyent a una Missa de beata Virgine i hi apareix el seu nom complet En la resta de les fonts on consten obres atribuïdes a aquest compositor, el seu nom és escrit en les formes…
Joan Romanyà
Música
Mestre de capella, organista i compositor català.
S’ignora el lloc -potser l’Escolania de Montserrat- i la direcció de la seva formació musical L’any 1623 ingressà al monestir de Montserrat, on esdevingué deixeble del pare Joan Marc, anomenat Joan Marquès en algunes fonts documentals, mestre entre el 1625 i el 1641 Ultra la seva bona fama de músic, documentada per B Saldoni en la seva faceta de mestre de capella, organista i compositor "de gallardes i tocates per a xeremia", Romanyà ocupà diversos càrrecs administratius al monestir prior de Castellfollit i de Riudebitlles i mestre de juniors també destacà per la seva formació en…
Johannes Wolf
Música
Musicòleg alemany.
Vida Estudià amb JAPh Spitta i feu un doctorat amb H Riemann l’any 1893 Del 1908 al 1927 ensenyà a l’Akademie für Kirchen un Schulmusik de Berlín L’any 1915 esdevingué director de la collecció de música antiga a la Biblioteca Nacional de Prússia, a Berlín, i entre el 1927 i el 1934 fou director de totes les colleccions d’aquest centre Fou un dels pocs musicòlegs alemanys que expressaren el seu desacord amb el Tercer Reich Pioner en la musicologia basada en l’estudi de les fonts, feu aportacions importants en els camps de la paleografia, la música de l' ars nova , la història de…
Alipi
Música
Teòric musical grec.
Fou l’autor del tractat Introducció a la música , principal font d’informació sobre l’antiga notació musical grega Conté un resum de les escales gregues en totes les seves transposicions, per a veus i instruments El tractat fou recuperat i publicat per J Meursius al principi del segle XVII i des d’aleshores ha estat editat diverses vegades L’obra comença establint quines són les ciències constitutives de la música harmònica, rítmica i mètrica Immediatament passa a estudiar el primer dels apartats, que divideix en tonoi i tropoi Identifica els tonoi amb els modes tradicionals ja en desús, de…
triangle

Triangle
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió de pals Consisteix en una vara de metall, habitualment acer, de secció cilíndrica, en forma de triangle equilàter obert per un dels vèrtexs Sostingut per una mà, es percut amb l’altra amb una curta vara també metàllica, fent un moviment circular per la part interna del triangle o bé, si l’executant persegueix una major precisió rítmica, percudint la part externa d’un dels costats Per la seva simplicitat, tant en la seva construcció com en la producció del so, aquest instrument ha estat utilitzat ja des de molt antic en formacions de…
tiroxina
Bioquímica
Aminoàcid aromàtic iodat que, juntament amb la triiodotironina, representa la forma activa de les hormones de la tiroide.
La síntesi té lloc en el si de la glàndula a partir del iode i de la tirosina La unió d’aquests forma la monoiodotirosina MIT, i per addició d’una altra molècula de iode es forma la diiodotirosina DIT L’acoblament d’una molècula de MIT i una de DIT forma la triiodotironina T 3 , i la de dues molècules de DIT la tetraiodotironina T 4 o tiroxina Aïllada en forma pura per Harington l’any 1920, es presenta en forma de cristalls blancs, poc solubles en aigua i insolubles en els solvents orgànics, que es fonen a 235-6°C i presenten una rotació específica α 2 0 D = - 4,4° en alcohol -NaOH Hom l’…
catedral de Perpinyà
El claustre de la catedral de Perpinyà
© Fototeca.cat
Temple principal del bisbat de Perpinyà
, que té com a titular Sant Joan Baptista.
Fou bastit en estil gòtic des del 1324 a l’indret de l’antiga església parroquial de Sant Joan el Vell i de la primitiva capella dels Córrecs en resten vestigis El 1433 fou abandonat el pla antic en tres naus per un d’una nau única gràcies a l’impuls del bisbe Galceran Albert Fou consagrada el 1509 des del 1601 esdevingué de fet catedral en passar a residir els bisbes i el capítol d’Elna a Perpinyà i de dret des del 1817 en erigir-se Perpinyà en seu única del bisbat La façana, inacabada i retocada el 1905, és molt austera i té un portal del s XVII L’església conté, entre altres peces, les…
serra de Mariola
Serra
Alineació muntanyosa de l’Alcoià, que culmina al Montcabrer (1 389 m alt.), la més important de la comarca.
És constituïda en gran part per calcàries del Cretaci mitjà, i forma un anticlinal orientat ENE-WSW, amb el flanc septentrional bolcat cap al N cavalca sobre les margues burdigalianes, mentre que el flanc meridional és fitat per afloraments del Triàsic El costat de llevant és tallat quasi en sec per una falla transversal i un abaixament brusc de l’eix cara a Cocentaina i Muro Hi neix el Vinalopó, i la serra és abundosa en fonts, gràcies a l’alta pluviositat Tenen fama, recollida per Cabanilles, les seves espècies aromàtiques romaní, sàlvia, “te de Mariola”, timó, etc hi ha…
signatura
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Dret
Nom, cognom i, generalment, rúbrica autògrafs amb què hom subscriu un document, carta, rebut, etc, per certificar que n’és l’autor o que n’aprova el contingut, que hi ha intervingut o que hi ha estat present.
És anomenada també firma Indicà de primer el senyal autògraf creu, rúbrica, anteposat a la subscripció i que sovint la substituïa, però que a partir de l’ús del segell s XII caigué en desús Designà després la marca professional del notari, basada en el signe de la creu o monograma basat en la S de subscripsi, que hom anà adornant fins a arribar a dibuixos complicats s XIII-XIV anomenats signe major , als quals, per facilitar-ne la identificació, hom afegia, en cursiva, algunes lletres del nom o tot el nom, seguides de la rúbrica o signe menor, origen de la signatura actual Des d’un punt de…
Centre Internacional per a la Recerca Agrícola en les Zones Seques
Agronomia
Organisme internacional dedicat a la recerca agrícola, fundat el 1977 i amb seu a Alep (Síria).
És un dels tretze centres coordinats en el Grup Consultiu Internacional sobre Recerca Agrícola CGIAR La seva funció principal és la de desenvolupar l’agricultura en zones seques de clima mediterrani, en zones poc productives i en regions on hi ha dèficit d’aliments Els seus membres són especialistes que estan compromesos a incrementar la productivitat agrícola en els països en vies de desenvolupament del nord d’Àfrica i de l’oest d’Àsia Els objectius que persegueix són el funcionament com a centre internacional que faciliti la investigació en conreus de civada, llentilles, faves i llegums —…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina