Resultats de la cerca
Es mostren 2354 resultats
El domini dels núvols
La boira permanent Zonació altitudinal de la vegetació a les zones de muntanya tropicals A mesura que augmenta l’altitud, la selva es fa més baixa, menys complexa i menys diversa La progressió típica va de la selva de terra baixa a la selva submontana, després la selva montana i el bosc subalpí, i finalment una vegetació baixa herbàcia o arbustiva, abans d’arribar a la zona de neus perpètues El bosc de muntanya més típic és l’anomenat bosc nebulós gamma de verds, que es fa a la zona subalpina o montana, entre els 1 000 i els 3 000 m, i que es pot trobar aproximadament en el mateix marge d’…
El poblament animal
Els animals i el ritme estacional Mentre que la fauna de la selva pluvial viu en unes condicions climàtiques força estables durant tot l’any, els animals dels boscos monsònics es troben subjectes a variacions ambientals importants, tant de la temperatura com de la humitat A l’estació eixuta, quan molts arbres han prescindit de les fulles, el dosser és massa prim per a influir en les condicions microclimàtiques dels estrats inferiors del bosc i, aleshores, les fluctuacions de temperatura són molt grans La llum directa del sol penetra fins als estrats més baixos i asseca la virosta de tal…
Sòls en terra i a les capçades
Els substrats i la topografia Els sòls de la selva nebulosa són tan diferents dels sòls de nivells més baixos com la vegetació mateixa Deriven d’una gran varietat de materials, cosa que indica que el tipus de roca no és el factor determinant de la presència o de la distribució dels boscos nebulosos En qualsevol cas, els processos de formació dels sòls depenen certament d’altres factors topografia, clima, temps transcorregut, processos biòtics, a més del material parental Per a la nomenclatura dels sòls emprada, vegeu també ´La denominació dels sòls La riquesa de matèria orgànica i la pobresa…
Els psocòpters: polls dels llibres i afins
Característiques del grup Visió dorsal d’un psocòpter àpter, en una fotografia feta al microscopi electrònic d’escandallatge × 50 Noteu la diferenciació del tòrax i l’abdomen, i el gran desenvolupament dels ulls compostos L’exemplar procedeix d’una mostra de fauna del sòl Marina Blas Els psocòpters són insectes exopterigots de talla reduïda i teguments delicats, normalment poc vistents La seva llargada oscilla, en la major part d’espècies, entre 0,75 i 2,5 mm, encara que alguns arriben a 1 cm de llargada i fins a 2,5 cm d’envergadura alar El cap, relativament gran, amb aparell bucal…
Els ecosistemes d’alta muntanya
Consideracions generals Tractarem en aquest apartat alguns tipus d’ecosistemes sotmesos a condicions molt dures del medi físic, sobretot pel que fa al clima, com a resultat de l’altitud o del peculiar i extremat microclima de les zones culminals en muntanyes d’alçada mitjana En aquestes situacions trobem una varietat considerable de tipus d’ecosistemes estructuralment diferenciats En destacarem aquí únicament alguns aspectes El límit del bosc El límit altitudinal del bosc a Catalunya el marca normalment la substitució dels boscos de pi negre Pinus uncinata per prats alpins És el que recull…
cafè

Fruits i fulles de Coffea robusta o Coffea canephora
© TanzaniaPlantCollaboration
Botànica
Agronomia
Qualsevol dels arbres del gènere Coffea, de la família de les rubiàcies, semblants al cafè pròpiament dit i conreats amb les mateixes finalitats.
El cafè del Congo Crobusta , conreat sobretot al Congo i al Sud-est asiàtic, és un arbre força alt i vigorós, singularment resistent a l’atac d' Hemielia El cafè de Libèria Cliberica , conreat a les costes occidentals de l’Àfrica equatorial, és ja un arbre de gran talla particularment productiu
arbre de la ciència del bé i del mal
Bíblia
Segons la Bíblia, un dels arbres del paradís terrenal, el fruit del qual Adam i Eva no podien menjar per prohibició de Déu.
aranya roja

Aranya roja
Gilles San Martin (cc-by-sa-3.0)
Fitopatologia
Aracnologia
Petit àcar, de l’ordre dels àcars, de color roig, fitoparàsit, que ataca diferents vegetals, principalment vinya, arbres fruiters, lleguminoses i plantes ornamentals.
Viu al revers de les fulles, en colònies, les quals solen ésser protegides per una tela sedosa i fina que fabriquen els mateixos àcars d’aquí ve el nom impropi d’ aranya amb que popularment hom els coneix
estatge alpí
Geobotànica
Estatge propi de les altes muntanyes dels països temperats de l’hemisferi boreal caracteritzat pel predomini dels prats i l’absència d’arbres.
Arriba des del límit superior dels boscs de coníferes fins al límit inferior de les neus persistents
freixe

Detall d’una branca amb fruit del freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior), fotografiat a la Vall d'Aran.
Botànica
Tecnologia
Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les oleàcies, que comprèn unes 65 espècies de les regions temperades de l’hemisferi nord.
Tenen fulles oposades imparipinnades, de folíols ovals o lanceolats, aguts i de vora dentada, flors petites disposades en panícules i fruits en sàmara D’algunes espècies hom aprofita la fusta freixe , que és dura i elàstica, semblant a la de roure, però de color més clar, i que és molt apreciada en ebenisteria i per a fer peces de precisió Les espècies presents als Països Catalans són el freixe de flor Fornus , propi, sobretot, de les terres submediterrànies orientals, però que reapareix a les muntanyes valencianes, el freixe de fulla gran F excelsior , comú a l’Europa central i que només…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina