Resultats de la cerca

Franciscà observant 1537, exercí diversos càrrecs en convents del Regne de València 1538-82 i del Principat 1582-83 Per disposició de la infanta Anna, fou confessor a les Descalzas Reales, de Madrid Com a pintor fou probablement deixeble de Joan de Joanes Dominava el dibuix, però les seves obres tenen poc vigor i es ressenten d’una coloració agra el seu estil és exemple del manierisme local més fluix De la seva obra, molt dilatada, cal esmentar la Mare de Déu de la Llet Museu de Belles Arts de València, Sant Francesc, Santa Clara i Sant Bernadí Descalzas Reales, de Madrid, els…

Exercí professionalment com a arquitecte Fou el darrer president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya 1936 Fou numerari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, i corresponent d’altres En arquitectura tendí al mòdul formal clàssic, vivificat pel seny popular i pel personal vigor intuïtiu És autor, a Barcelona, de la cripta de l’església de Pompeia, del convent dels caputxins de Sarrià i d’alguns collegis majors Publicà diversos volums monogràfics sobre arquitectura L’honor i l’alegria de l’ofici 1934, L’arquitecte i l’home inseparables 1936 i la coneguda obra, molt…

Format com a pintor a Barcelona, on el 1950 obrí un estudi taller, aviat es decantà cap al gravat, i es convertí en un dels representants més destacats d’aquesta tècnica a Catalunya L’any 1957 anà a París becat pel Cercle Maillol Hi establí contacte amb el gravador català Lluís Bracons, amb qui obrí l’Atelier de Recherches Plastiques et Téchniques Calcographiques, de marcat caràcter experimental Novament a Barcelona, treballà als obradors de l’editor Gustau Gili del 1966 al 1975, i a partir d’aquest any, en el seu propi taller Intervingué en l’estampació d’obres dels artistes contemporanis…

Format a l’escola de Sant Carles des del 1919 Exposà a la Sala Blava de València el 1928, l’any següent a Barcelona i el 1930 a Madrid Participà en l’Exposición de Artistas Ibéricos 1933 i viatjà pels països nòrdics i Alemanya Residí i exposà a Itàlia, França, Holanda i Bèlgica 1935, becat per l’Academia de San Fernando El 1948 el seu retrat d’Azorín li valgué la primera medalla de l’exposició nacional de belles arts de Madrid Participà en les biennals de Venècia 1948 i Pittsburg 1950 i fou nomenat catedràtic de l’escola de Sant Carles de València, que després dirigí El 1953 i el…

Estudià belles arts i professà com a frare llec al convent dels dominicans de Palma A més d’escriptor, era gravador, pintor i escultor barroc Esculpí el retaule de l’altar major de Santa Eulàlia de Palma i d’altres esglésies mallorquines La seva obra literària alterna els temes devots i els satírics, i només se n’han conservat cinc composicions, perquè, després de mort, un altre frare del seu convent cremà totes les que li semblaren deshonestes Escriví dues comèdies religioses  Comèdia famosa del gloriós sant Caietano , adaptació lliure d’una altra comèdia hagiogràfica d’Agustín Moreto i cinc…

Format a l’Escola Superior de Sant Carles de València, exposà per primer cop el 1953 Formà part dels grups Els Set i Parpalló, i residí a Itàlia 1957, on participà en diverses exposicions Prato, 1960 Pistoia, 1961 Fou seleccionat per a participar en la Biennal de São Paulo del 1961 Dedicat a l’ensenyament, fou membre electe de l’Acadèmia de Sant Carles 1975, que presidí en 2003-07 S'inicià en paisatges i natures mortes d’influència cubista i passà a l’abstracció geomètrica arran de la seva estada a Itàlia Posteriorment derivà vers el constructivisme escultopictòric Conreà la pintura mural, el…

Format a la Universitat de les Arts de Tòquio, el 1966 es desplaçà a París, on estudià al Conservatori Nacional Superior de Música amb A Jolivet, H Dutilleux i O Messiaen El 1971 guanyà el Premi Lili Boulanger, el 1974 el Gran Premi de Composició de la SACEM Societat d’Autors, Compositors i Editors de Música i el 1985 el Premi Florent Schmidt de l’Acadèmia de Belles Arts de París Professor de l’Escola Normal de Música de París, rebé encàrrecs d’importants institucions musicals, com ara l’Ensemble Intercontemporain o l’Orquestra Nacional de França, i també de festivals, entre els…

Nascut en el si d’una família afeccionada a la pràctica d’instruments japonesos, estudià amb A Ifukube i T Ikenouchi a la Universitat Nacional de Belles Arts i Música de Tòquio El 1964 fundà Pro Musica Nipponia, de la qual fou director artístic durant vint anys Interessat en la creació d’un llenguatge musical que sintetitzés els elements musicals occidentals i els japonesos, el 1962 escriví la seva primera peça per a instruments populars Sonnet , per a tres shakuhachi El 1969 inventà un koto de vint cordes, per al qual compongué nombroses obres En formar-se l’Orquestra Asia el…

Fou alumne de Ch Koechlin, i amic del Grup dels Sis i E Satie, en honor del qual cofundà, amb H Cliquet-Pleyel, R Désormière i M Jacob, l’Escola d’Arcueil L’any 1969 esdevingué president de la Societat d’Autors i Compositors dramàtics, i posteriorment fou escollit membre de l’Acadèmia de Belles Arts Principalment conegut pels seus vint-i-sis ballets entre els quals La chatte , 1927 La rencontre , 1948 La dame aux camélias , 1957 i per l’òpera La chartreuse de Parme , Sauguet compongué una vasta obra que també inclou música simfònica, concertant i de cambra Els principis de…

Fou catedràtic de geografia econòmica a l’Escola de Comerç de Saragossa, Palma i València Cavaller de l’orde de Sant Joan, formà part de diferents institucions acadèmiques com la Real Academia de la Historia, l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià, la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona o el Centre de Cultura Valenciana Com a investigador, s’especialitzà en l’estudi de l’evolució històrica de Palma i en l’anàlisi d’alguns dels seus elements més representatius com ara Can Berga o la Font de les Tortugues També escriví una història del monestir de Pollença Entre la…