Resultats de la cerca
Es mostren 1567 resultats
Aproximació sumària a la mastofauna del món
La distribució mundial dels mamífers Les adequacions mastològiques i la corologia Moltes de les característiques anatomofisiològiques dels mamífers poden ésser considerades com adaptacions que s’han seleccionat al llarg del procés evolutiu Aquestes característiques, homeotèrmia i viviparisme entre altres, els ha donat una elevada independència respecte al medi, que els ha permès d’ocupar territoris vedats a altres grups de vertebrats Les espècies terrestres s’estenen des de l’Àrtic fins a l’extrem de l’Amèrica Meridional i les illes de les mars del S A les muntanyes, es troben per sobre de…
milà negre

Milans negres
© Xevi Varela
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, de 50 a 55 cm, més fosc que el milà i amb la cua més curta i no tan forcada.
Habita, a prop de llacs i rius, al centre i al sud d’Euràsia, a tot Àfrica excepte el Sàhara i en una gran part d’Austràlia És comú a la Catalunya continental i passa en migració per les Illes
ganga

Mascle de la ganga en plomatge nupcial (a l'esquerra) i femella (a la dreta)
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels columbiformes
de la família dels pteroclídids, de 31 cm de llarg i amb les plomes centrals de la cua primes i més llargues que les altres.
El mascle, a l’estiu, presenta les parts superiors de color bru marcadament tacades de groc, les cobertores alars castanyes, el pili gris, la cara d’un groc ataronjat, la barbeta i la gola negres i una ampla franja pectoral castanya la femella presenta les parts superiors groguenques llistades de negre i gris cendrós, i la gola i les parts inferiors blanques amb dues o tres franges pectorals negres És gregari i nia a terra Habita al nord d’Àfrica, a l’Orient Pròxim i Mitjà i a la meitat meridional de la península Ibèrica
falangèrids
Mastologia
Família de mamífers marsupials de dimensions petites o mitjanes, cua llarga i generalment prènsil, pelatge atapeït, extremitats posteriors amb el segon i el tercer dits soldats i dentadura mancada d’ullals.
Són de costums arborícoles, de règim insectívor, mellívor i sobretot herbívor, i d’hàbits nocturns Pertanyen a aquesta família el coala i les espècies del gènere Tarsipes
hemidàctil
Herpetologia
Rèptil de l’ordre dels escatosos, de la família dels gecònids, que ateny uns 10 cm de longitud, amb la cua deprimida i una línia d’escuts a la cara ventral.
Els dits són dilatats a la base i proveïts d’una ungla corbada i amb dues fileres d’escates transverses a la cara ventral El cos és de color clar o gris tacat de fosc Habita als murs d’edificis antics, i es nodreix de mosques, aranyes, etc És comú als Països Catalans
hapàlids
Zoologia
Família de l’ordre dels primats platirrins formada per individus que atenyen entre 10 i 20 cm, amb el cap arrodonit, la cua llarga i pilosa i els ulls relativament grossos.
Tenen cinc dits a les mans i als peus, amb el polze no oposable tenen trenta-dues dents entre totes dues mandíbules, amb dues incisives, un ullal, tres premolars i quatre molars Són anomenats vulgarment titís , i habiten en grups als boscs tropicals de l’Amèrica Central i del Sud A causa de llurs petites dimensions i característiques, són corrents als parcs zoològics
miliobàtids
Ictiologia
Família de peixos condrictis de l’ordre dels raïformes, que presenten un disc subromboïdal, aletes pectorals molt desenvolupades en forma d’ala i una cua flagel·liforme més llarga que el disc.
La pell és llisa Habiten els fons sorrencs costaners, s’alimenten d’invertebrats bentònics i són tots vivípars Llur aparició es produí vers la fi del Cretaci, i actualment la família comprèn 4 gèneres i unes 20 espècies repartides per les mars temperades i càlides de tot el món A la Mediterrània hi ha la milana i el bisbe
cauda
Meteorologia
Complement de núvol d’una supercèl·lula cumulonimbus que té la forma d’una cua que s’estén a un nivell baix des de la regió de precipitació principal fins al murus.
Els carnívors: guineu mostela, linx i afins
Els carnívors constitueixen un grup homogeni pel que fa a les seves característiques generals, amb un nombre bastant reduït d’espècies actuals unes 230, agrupades en 91 gèneres i 7 famílies Actualment, el grup és considerat monofilètic La història dels carnivors s’inicia a mitjan Paleocè en separar-se del tronc ancestral dels insectívors i donar lloc a la primera superfamília de l’ordre, els miacoïdeus Aquests es van extingir a començament de l’Oligocè, després de donar lloc, durant l’Eocè fa 5425 milions d’anys, a les dues superfamílies actuals, els canoïdeus i els feloïdeus La primera de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina