Resultats de la cerca
Es mostren 4901 resultats
DVB-C
Electrònica i informàtica
Sistema de transmissió per xarxa de cable, modulat en 64-QAM, a una velocitat variable de 9,6 Mbps a 38,4 Mbps dins d’un canal de 8 MHz en les bandes de VHF i UHF.
Com que les capçaleres de les xarxes de cable reben el senyal des de satèllits, s’ha de fer una transmodulació des de QPSK a QAM La transmodulació és el procés de passar d’una modulació a una altra i gràcies a ella es pot emprar una modulació idònia per a les característiques dels satèllits en el segment de DVB-S els senyals dels satèllits són més sensibles a errors que els dels cables, i una altra de més adequada per a la transmissió per cable, ja que en tenir menys probabilitat d’errors en les dades es busca una modulació més eficient en velocitat de transmissió
Jaume Torrents i Gutiérrez de Pando
Ràdio i televisió
Periodisme
Música
Compositor, periodista i radiofonista.
Formà part de l’orquestra que actuà en el primer concert retransmès per ràdio, des del Teatre Grec de Barcelona 1923 L’any següent ingressà a la primera emissora dels Països Catalans, Ràdio Barcelona, on treballà fins el 1971 Fou també collaborador de La Vanguardia Recopilà dades sobre les poblacions del món que duen el nom de Barcelona o un dels seus derivats, fet pel qual el govern francès li atorgà el títol de Chevalier des Arts et des Lettres També fou premi Ondas de la Sociedad Española de Radiodifusión 1970 Compongué sardanes de gran èxit popular, com La pepa maca 1959 i…
Santa Llúcia (Vallbona de les Monges)
Art romànic
La capella de Santa Llúcia, avui sense culte, és situada en un indret aïllat, enmig d’uns camps de conreu, al sud-est del poble de Vallbona de les Monges Les dades històriques sobre aquesta capella són, ara per ara, força escasses Possiblement fou fundada durant els primers temps de les comunitats eremítiques dels voltants de Vallbona i és molt probable que fos utilitzada pel grup eremític del Sant Esperit Al segle XVIII, en allargar-se la nau de l’església, va desaparèixer la portada primitiva Saquejada per les tropes franceses l’any 1809, posteriorment fou convertida en cabana…
Johann Franz Encke
Astronomia
Matemàtiques
Astrònom i matemàtic alemany.
Deixeble de Gauss, l’any 1816 fou nomenat astrònom de l’observatori de Gotha Més tard esdevingué director de l’observatori de Berlín i professor de la Universitat d’aquella mateixa ciutat Els seus treballs més importants es relacionen amb l’estudi dels cometes Calculà els elements de l’òrbita d’una sèrie de cometes observats entre el 1680 i el 1818 i demostrà que corresponien a un mateix cos celeste, que després batejà amb el propi nom També calculà la parallaxi solar a partir de les dades obtingudes gràcies als passos de Venus davant el Sol, que s’esdevingueren els anys 1761 i…
Gonzalo de Ayora
Historiografia
Història
Militar
Literatura
Historiador i militar castellà.
Capità de la guàrdia de Ferran II de Catalunya-Aragó reformà la infanteria amb la institució d’una guàrdia d’alabarders origen dels futurs terços Cronista oficial del regne de Castella 1501, redactà, en llatí, una història de la reina Isabel El 1503 escriví al rei, del Rosselló estant, una sèrie de lletres de gran interès per les dades que aporta, com a testimoni presencial dels fets, sobre la guerra contra Lluís XII de França Escriví una Relación de la toma de Mazalquivir , fruit de la seva participació en l’expedició contra Orà 1509, i Ávila del Rey Muchas historias dignas de…
Merla de pit blanc
D’entre els túrdids, la merla roquera Monticola saxatilis , a dalt, a l’esquerra, a l’estiu, és impossible de confondre amb altres pel color brunovermellós de l’abdomen i el blau del cap, ultra una taca blanca del mantell, que no és visible a l’exemplar mascle del dibuix, i que es manté en tots els plomatges i en la femella, de color marronós, molt poc vistent Els mascles de la merla blava M solitarius , a sota, a l’esquerra, són de color blau grisós, amb la cua més fosca, i a l’hivern més fosca encara El tord comú Turdus philomelos , a dalt a la dreta es diferencia de la griva T…
Altres accipítrids
Esparver d’espatlles negres Elanus caeruleus És un petit ocell rapinyaire excepcional a les nostres contrades, ja que tan sols ha estat citat 3 cops un exemplar vist a Cotlliure Vallespir el 180469, un altre de fotografiat al Collsacabra Osona el 290962 i una tercera citació, sense data, efectuada al Baix Cinca, a la dècada dels seixanta A Europa existeix una petita població sedentària i en expansió, que ocupa el centre i l’W de la península Ibèrica Àguila marina Haliaeetus albicilia Aquest és un ocell rapinyaire raríssim als Països Catalans, on existeixen molt poques dades…
Esplugabous
L’esplugabous Bubulcus ibis , tal i com el veiem a la fotografia, en plomatge hivernal, és gairebé tot ell blanc, amb el bec ben groc i les potes fosques Oriol Alamany L’esplugabous és un ocell que s’ha estès cap al N durant aquest segle, per la qual cosa ha augmentat molt el seu nombre als Països Catalans en els darrers anys A la Catalunya Nord hiverna regularment, però en un petit nombre, des dels anys setanta, i escasseja a l’estiu A Catalunya i el País Valencià, actualment és sedentari i localment abundant A les Balears és un hivernant gairebé regular, encara que molt escàs a Menorca i…
Els moviments de la guatlla com a resposta adaptativa als canvis agrícoles
Els ocells dels ambients agrícoles es troben avui dia entre els més amenaçats, sobretot els que viuen en les anomenades pseudoestepes Les pseudoestepes són el resultat de la substitució al llarg de la història de les estepes naturals per conreus, majoritàriament conreus de cereals ordi, blat, etc Mentre que les estepes eren hàbitats relativament estables en el temps, els conreus de cereals són efímers, ja que les tasques agrícoles de sega, embalatge de la palla i, en molts casos, la llaurada immediata del terreny comporten a la pràctica la desaparició del conreu com a hàbitat, i justament…
Energia 2018
Tecnologia energètica
Electricitat El nou decret llei per a la transició energètica va posar les bases per a la regulació de l’autoconsum © Solalgarve Des del gener fins al novembre del 2018, les fonts energètiques renovables van generar el 40,4% de la demanda elèctrica de l’Estat espanyol Concretament, l’eòlica va suposar el 19,7% de la producció total, és a dir, 44626 GWh, i la hidroelèctrica el 14% amb 31582 GWh, mentre la solar fotovoltaica va generar només el 3,1%, la termosolar, l'1,9% i altres renovables, l’1,4% Malgrat aquesta aportació, el cost final de l’electricitat no va baixar, motiu pel qual l’Estat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina