Resultats de la cerca

Situació Vista exterior de l’església des de llevant amb la capçalera Tal com hom pot apreciar, l’aspecte original de l’edifici ha estat molt alterat J M Melció L’església de Sant Cristòfol és la parroquial de Cogolls, poble que havia pertangut al terme del castell d’Hostoles És un poble situat a la vall de Cogolls, la qual és drenada per la riera homònima, que neix al vessant occidental del Puig Rodó, a la serra de les Medes, contrafort meridional de la serra de Finestres Un poble que es troba aigua avall del puig de la capella de Sant Salvador, on hi havia hagut l’antic castell de Puig-…

Gerret amb nansa, ciutadella de Roses, segle VI MASPG / RM Què eren Esclaus, responen sense dubtes PD King i Pierre Bonnassie Pagesos dependents o serfs, diuen Abilio Barbero i Marcelo Vigil L’explicació de J Durliat, des de l’òptica fiscalista, és més sofisticada mancipium era sinònim de pagès propietari o arrendatari, mentre que servus , quan s’aplicava a un domèstic, podia correspondre a un esclau, però quan s’aplicava a un conreador designava una categoria de pagesos jurídicament lliures però econòmicament obligats respecte d’un senyor o de l’Estat per exemple, a fer front a l’impost amb…

Els tintínids Closques de tintínids actuals A , A’ , A " i reconstrucció de closques de calpionelles B , B’ , B " La semblança aparent de la closca és un exemple de convergència morfològica Amadeu Blasco, a partir de fonts diverses Són protozous ciliats de cos protoplasmàtic cònic, cilíndric o en forma de trompeta i amb l’extrem posterior convertit en un peduncle vibràtil per mitjà del qual s’uneix a la closca externa, l’anomenada lorica Les dimensions dels tintínids oscillen entre algunes micres i 1 mm Generalment són marins, pelàgics i cosmopolites, però poc abundants si exceptuem les…

El talpó muntanyenc Microtus agrestis és molt semblant al talpó dels prats M arvalis Té les orelles pràcticament cobertes pel pelatge i amb les vores poblades de pèls llargs La coloració del dors és de tons marró vermellós o foscos, i menys grisosos que en el talpó dels prats Les mesures corporals són les següents 102,5-123 mm de cap i cos, 28,5-44,5 mm de cua, 16-20 mm de peu posterior, 10-12,5 mm d’orella el pes és de 21,5-41,5 g Eduardo Saiz És un arvicòlid de dimensions mitjanes i de forma compacta Té el cap ample i el musell rom, i la cua fa aproximadament un terç de la seva longitud…

Belló I de Carcassona segle IX Són ben poques les coses que sabem d’aquest comte Fou comte de Carcassona en temps de Carlemany, per tant abans de l’any 814 Tingué uns fills segurs Giscafred, que fou comte de Carcassona, i Sunifred, que fou comte d’Urgell-Cerdanya i pare de Guifré el Pelós I uns altres fills probables Oliba I, gairebé segur fill de Belló, comte de Carcassona després del seu germà Giscafred, i, l’altre, Sunyer I, comte d’Empúries-Rosselló No sabem de qui era fill ni tampoc on va néixer Tenia els béns patrimonials tocant al Vernet, al Conflent Tampoc no sabem per quin motiu fou…

Els antecedents L’Urgell és una gran plana de conreus, presidida per la ciutat de Tàrrega, la seva capital Arxiu ECSA Les arrels més llunyanes de la comarca de l’Urgell esdevenen força desconegudes Escassegen els rastres prehistòrics i són esporàdics els testimonis escrits anteriors al segle XI Així, doncs, qualsevol esforç interpretatiu pot trontollar davant els resultats de noves troballes arqueològiques i investigacions documentals Abans dels temps històrics Durant els darrers anys, s’han descobert materials del paleolític inferior 500 000-90 000 a la vall del rierol Femosa, afluent…

Situació Vista aèria del cenobi, el més important de la branca femenina de l’orde cistercenc a Catalunya ECSA-J Todó L’antic monestir cistercenc de Santa Maria és al bell mig del poble de Vallbona de les Monges, el qual s’emplaça a la zona meridional de la comarca de l’Urgell, als contraforts septentrionals de la serra del Tallat, que limita amb la comarca de la Conca de Barberà Mapa 33-15 389 Situació 31TCF406991 Per a arribar-hi des de Tàrrega, cal agafar la carretera C-240 en direcció a Tarragona, amb dues opcions en arribar a l’altura del coll de la Portella, s’agafa la carretera L-201…

Cap gran conjunt paisatgístic dels Països Catalans no té l’extensió i la coherència d’aquesta unitat, o agrupació d’unitats En efecte, tot el gran Sistema Catalanídic, les serralades i cubetes SW-NE que recorren el Principat i el N del País Valencià parallelament a la costa, constitueixen un acabat i dilatat exponent de l’univers mediterrani, en les seves manifestacions paisatgístiques més genuïnes La plana, la baixa muntanya i la muntanya mitjana mediterrànies, la vegetació silicícola i la calcícola, el mediterrani septentrional i el mediterrani meridional, el domini dels boscos i el domini…

Introducció La base estructural dels primitius comtats catalans, essencialment autònoma, es basà en la realitat geogràfica de les valls, les quals, en ocasions, conformaven els pagi Aquest sembla ser també el cas del comtat de Cerdanya Segons Font i Rius, aquesta antiga divisió territorial i administrativa —el pagus - tenia el seu origen en el període romà o en un d’anterior En època visigòtica designa les petites aldees rurals o les cases de pagès, però en època alt-medieval perd el sentit fiscal i manté el territorial, i és difícil de determinar de manera exacta el seu significat político-…

Situació i presentació El terme municipal d’Òdena, de 52,65 km 2 , ocupa una bona part de la conca homònima, vers el N d’Igualada Havia tingut més extensió, però el 1925 li foren segregades unes 600 ha per a engrandir el terme d’Igualada Limita dins la comarca de l’Anoia amb Rubió NW, Jorba W, Igualada i Vilanova del Camí S, puntualment amb la Pobla de Claramunt SE i Castellolí E, i, a més, amb el municipi bagenc de Castellfollit del Boix NE És accidentat al N per les serres de Rubió i de Castellfollit del Boix al límit amb el Bages, que separen les conques hidrogràfiques de l’Anoia i del…