Resultats de la cerca

La I llatina deriva de la iota grega occidental a través dels alfabets itàlics Des de l’època clàssica la I és constituïda per un sol pal vertical Té reforços estètics inferior i superior, que desapareixen, però, en les formes cursives En aquestes formes apareix, per un costat, l’atac inicial, que prové sovint del nexe amb la lletra anterior per l’altre, la cueta inferior cap a la dreta, que no és, però, constant La forma allargada superior, simplement estètica de primer, esdevé amb el temps privativa de la inicial de paraula en les escriptures nacionals i precarolines La I allargada per sota…

Els tipus més corrents de miralls són els plans, els esfèrics i els parabòlics Els miralls plans donen una imatge que és virtual i simètrica amb l’objecte respecte al pla del mirall, i, a més de l’ús domèstic, són emprats en nombrosos aparells, com les cambres fotogràfiques reflex , el sextant, l’heliòstat, etc Els miralls esfèrics tenen la forma d’un casquet esfèric còncau o convex i donen, segons la posició de l’objecte, una imatge que pot ésser real o virtual, més gran o més petita que l’objecte Considerant només els raigs continguts en la zona de Gauss raigs paraxials, la fórmula 1/ s -…

Ordinàriament és de color verd, per la clorofilla que conté, bé que pot ésser emmascarat per uns altres pigments carotens, ficobilines En les algues, els cloroplasts tenen formes variables en copa o anell obert Chlorella, Ulothrix , en cinta helicoidal Spirogyra o plana Mougeotia , en estrella Zygnema , moltes algues vermelles, etc Però en algunes algues, en els briòfits i en les plantes superiors es donen en nombre elevat i tenen forma biconvexa, amb unes dimensions de 3 a 10 μm de diàmetre i d’1 a 2 μm de gruix En les angiospermes hi ha de 15 a 20 cloroplasts per cèllula Sovint…

Recull, per tant, l’art dels antics principats de Valàquia, de Moldàvia i de Transsilvània Deixant de banda els vestigis prehistòrics i els de tradició grecoromana, hom pot destacar com a característica de l’art popular d’aquests territoris el treball sobre fusta, que encara perdura actualment Però les creacions artístiques, arquitectòniques i pictòriques, presenten diferències entre Transsilvània, més influïda per Occident, i Valàquia i Moldàvia, que es mouen dins l’òrbita de l’Església ortodoxa de Constantinoble A Transsilvània, al costat d’esglésies on es barregen elements bizantins i…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oest Luigi Aquesta església es troba a l’extrem nord-occidental del terme, a mà dreta de l’Aiguadora i dins la demarcació parroquial de Llinars, davant la masia de Can Cabra i no gaire lluny de la de Sorribes, que donà nom a una antiga quadra civil Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 93, 2 — y 65, 7 31 TCG 932657 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys En arribar al pont de l’Aiguadora, cal agafar la…

Dues cantarellàcies comestibles molt conegudes són 1 el camagroc Cantharellus lutescens , freqüent a les pinedes, i 2 la trompeta Craterellus cornucopiodes , dels boscos de planifolis L’himeni recobreix la superfície suaument arrugada de la cara inferior del barret Totes dues es conserven bé assecades prèviament  Josep Ribot Es caracteritzen per un cos fructífer que imita el dels bolets típics agaricals, amb barret i peu, però el peu no sempre és central i el barret pot ésser profundament infundibuliforme La carn, gruixuda o membranosa, a vegades gairebé coriàcia, es pot assemblar a la dels…

Situació Vista de l’edifici des de llevant, amb l’absis, de planta semicircular i mancat de tota ornamentació JM Ubach L’església de Sant Esteve de Juverri és la titular del poble del mateix nom, el més meridional d’Andorra, situat en un coster, a 1 285 m d’altitud, enlairat sobre la Valira i sobre el Runet, petit nucli també envoltat per una zona residencial, al peu del bosc de Juverri Actualment pertany a la parròquia de Sant Julià de Lòria, bé que antigament havia depès de la parròquia d’Arcavell, a l’Alt Urgell Situació x 1°29′30” — y 42°26′30” Per a arribar-hi cal agafar la carretera que…

Estan disposades de manera que la part central, que suporta el moment màxim, contingui un nombre més gran de fulles A les ballestes corbes, anomenades generalment ballestes semiellíptiques, la làmina més llarga làmina mestra o fulla mestra és gairebé plana i té els seus extrems cargolats formant un ull on és aplicat l’esforç les altres làmines són més curtes i més corbes Les ballestes semiellíptiques són les més emprades com a element de suspensió en diversos vehicles, com automòbils, locomotores i vagons de ferrocarril, on solen ésser disposades perpendicularment als eixos i en alguns casos…

Els àtoms que constitueixen la molècula que defineix un compost presenten una ordenació determinada i no són disposats d’una manera caòtica A través de l’anàlisi elemental quantitativa i de la determinació del pes molecular hom pot establir la fórmula molecular d’un compost el problema que es planteja aleshores és el coneixement de la seva estructura, puix que hi ha la possibilitat de composts diferents amb la mateixa fórmula molecular, els quals difereixen en l’ordenació dels seus àtoms isomeria estructural Això és el fonament de la teoria estructural de Kekulé Hi ha composts diferents tot i…

El seu pes atòmic és 140,91 i fou descobert el 1885 per C Auer von Welsbach Ocorre a la natura en forma de praseodímia Pr 2 O 3 , com a constituent de la monazita, de la qual hom la separa per intercanvi iònic i extracció amb dissolvents Hom aconsegueix la preparació del metall per reducció del triclorur PrCl 3 amb calci a 1000°C És un metall tou, argentí, dúctil i malleable, que s’altera ràpidament en l’aire quan no és ben pur Existeix en dues formes allotròpiques α hexagonal, estable a baixa temperatura, i β cúbica, amb densitats 6,77 i 6,64 g/cmn, respectivament Es fon a 931°C i bull a…