Resultats de la cerca
Es mostren 2196 resultats
la Fuliola

La Fuliola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell, a la plana regada pel canal d’Urgell, al S de la serra d’Almenara.
Situació i presentació Limita, a tramuntana, amb el municipi d’Agramunt, a l’W amb el de Penelles Noguera, al S amb el d’Ivars d’Urgell Pla d’Urgell i l’enclavament del Tarròs del municipi de Tornabous, i a l’E també amb Tarròs El terme comprèn els pobles de la Fuliola, cap administratiu, i Boldú Travessa el poble de la Fuliola la carretera C-53, que va de Vilagrassa a Balaguer Del nucli surten diversos camins vers Barbens, Ivars i Agramunt La població i l’economia En el fogatjament de 1553 es comptabilitzaren 32 focs L’any 1718 el municipi de la Fuliola tenia 203 h, i el 1787 havia augmentat…
Necròpoli de Sant Joan de Caselles (Canillo)
Situació Conjunt de tombes de la necròpolis vistes en planta E Vives Aquesta necròpolis es troba al mateix turó on hi ha erigida l’església La situació i l’itinerari són, doncs, els mateixos Necròpoli La documentació d’època medieval conservada, referida a Caselles, no suggeria unes característiques especials de poblament del lloc El descobriment d’una necròpolis al costat de l’església demostra l’existència d’un nucli d’habitatge d’una certa importància L’àrea excavada durant els mesos de juliol i agost del 1988 a la zona de migjorn ocupa una superfície aproximada de 80 m 2 i arriba fins al…
Les rutes marítimes de la Mediterrània. 1250-1550
La cultura dels comtats catalans dels Pirineus no vivia d’esquena al mar Tot al contrari, els interessos eren diferents, però l’objectiu era el mateix la formació i el control de la diagonal estratègica de la Mediterrània que fes possible les relacions comercials i culturals amb Orient Més tard, es pensà també en l’Atlàntic es definiren les rutes de Flandes i d’Anglaterra, i començà l’exploració de les illes i les costes africanes L’expansió comercial de la confederació catalanoaragonesa Rutes i dominis comercials El gran dinamisme polític i cultural de la confederació catalanoaragonesa, i…
Sant Miquel de la Miana (Sant Ferriol)
Art romànic
Situació La Miana es troba a la capçalera i damunt la vall de la riera de Junyell, als vessants nord-orientals de la serra de Sant Julià del Mont i a mà esquerra de la vall del torrent de la Miana És al costat de ponent del cap del seu municipi i al cantó de llevant de la comarca Mapa 257M781 Situació 31TDG695702 Vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera a primer terme J M Melció Per arribar-hi cal anar al poble de Sant Jaume de Llierca, a la carretera de Girona a Olot Un carrer, el segon, a mà esquerra, duu directament, entre hortes, a un gual del riu Fluvià La…
El sedentarisme i les seves conseqüències
El terme sedentarisme , derivat de la veu llatina sedere estar assegut, s’emprà inicialment per a designar els pobles que s’establien en una determinada àrea geogràfica per conrear la terra i criar el bestiar, en contraposició amb els pobles nòmades, que es desplaçaven constantment en cerca dels fruits silvestres o de la caça que els procuressin la manutenció En canvi, actualment, aquest mot s’utilitza, per extensió, per a designar un hàbit de vida, tant d’un poble com d’un collectiu o d’un individu en particular, en què predomina la inactivitat física L’organisme humà, de la mateixa manera…
Anales de la Corona de Aragón
Historiografia catalana
Obra principal de l’historiador aragonès Jerónimo Zurita, publicada a Saragossa (el 1562 la primera part, i el 1579, la segona) en què narra la història dels regnes de la corona catalanoaragonesa.
El conjunt de les dues parts està compost per 20 llibres, que historien des de “La entrada de los moros en España” títol del primer capítol fins a “La entrada del rey y de la reina en la ciudad de Granada” títol del darrer Nomenat cronista oficial del Regne d’Aragó el 1548, es dedicà a investigar en els arxius de la Corona, en especial a Barcelona i Saragossa, i deu anys després enllestí la primera part El breu preàmbul constitueix una declaració de principis i una reflexió sobre la disciplina històrica hi manifesta la seva coneguda aversió als relats fantasiosos sobre els temps més remots i…
arc

Arc de violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Accessori de fricció emprat per a posar en vibració les cordes de certs instruments cordòfons anomenats, precisament, instruments d’arc.
Consisteix bàsicament en una metxa de fibres vegetals o animals, generalment crins de cavall, tensades entre els extrems d’una vara prima i flexible de fusta, de manera que les fibres puguin mantenir-se lleugerament separades de la vara En català és molt freqüent anomenar-lo també arquet El frec transversal de les fibres contra la corda, sovint millorat amb pols de resina , imprimeix a aquesta un desplaçament lateral seguit d’un moviment en sentit contrari, en relliscar per la mateixa tensió, que es repeteix de forma recurrent, de manera que produeix una nota estable i amb una qualitat…
Els recursos minerals
Aquest mapa, elaborat a partir de les dades de diverses fonts, mostra la distribució de la producció dels principals minerals i els compostos energètics, i el percentatge d’aquesta producció en el conjunt mundial Els recursos minerals tenen una localització molt desigual, fet que incideix en els processos econòmics dels estats, en el comerç internacional i en una doble dependència de la producció i del consum amb relació a la tecnologia necessària per a extreure, tractar i convertir el mineral en un bé de producció o de consum Per altra part, són recursos naturals no renovables, i la seva…
Los Angeles, metròpoli multicultural
El somni de Los Angeles, la segona ciutat més gran dels Estats Units, ha atret gent diversa pel que fa als orígens, les creences i els estils de vida La ciutat es diferencia de Nova York quant a la història, la localització, la forma i el significat vegeu el mapa Nova York, metròpoli multicultural Fundada pels espanyols fa una mica més de dos segles, el seu primer creixement va arribar amb la migració americana L’Amèrica Llatina i el cercle del Pacífic han estat predominants en la immigració, tot i que Los Angeles és també la ciutat persa més gran de fora de l’Iran A Los Angeles, la…
L’europeïtzació del món
A la segona meitat del segle XVIII unes alteracions impactants al centre d’Europa comportaren la definitiva consolidació de la societat excedentària, ja plenament capitalista, que ha derivat en l’actual globalització L’agricultura inicià una nova etapa, amb la intensificació de l’ús del sòl, la utilització d’adobs i del regadiu, i la introducció de noves tècniques i també de noves plantes de conreu procedents del continent americà D’altra banda, es produí un creixement demogràfic i la industrialització anorreà les millenàries manufactures, mentre que el ferro i noves màquines, no mogudes per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina