Resultats de la cerca
Es mostren 3763 resultats
areòmetre
Física
Instrument utilitzat en areometria per a determinar el pes específic dels líquids, consistent en una tija de vidre, seguida d’un eixamplament que fa de cambra d’aire i acabada amb un altre eixamplament més petit que conté mercuri o granalla de plom.
La seva flotabilitat en un líquid és funció directa del pes específic d’aquest líquid de forma que la longitud de tija que sobresurt de la superfície serveix, prèviament graduada, per a poder-lo determinar La tija pot ésser graduada directament en pesos específics, i llavors l’instrument pren el nom de densímetre, o en unitats convencionals, anomenades graus, fixats a conveniència particular del ram industrial que en fa ús Són emprats els graus Baumé en aplicacions generals, els graus API en la indústria del petroli, els graus Brix en la indústria del sucre, etc Les…
canvi
Economia
Adquisició d’un signe monetari distint del que hom posseeix.
El canvi de moneda, com a cas particular del fenomen econòmic del canvi , respon principalment al fet de la coexistència d’un conjunt de sistemes monetaris diversos i a l’establiment d’una relació convencional de conversió entre les distintes monedes Els primers banquers o canviadors canviador eren simples custodis de numerari, car facilitaven al client les monedes que necessitava per barata d’unes altres de diferents canvi manual Amb l’aparició de l’activitat comercial a gran escala, la necessitat de facilitar les transferències de moneda entre distintes places canvi…
Antoni de Cardona-Borja i de Sotomayor
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill de l’almirall d’Aragó Felip de Cardona i de Palafox, marquès de Guadalest, mort el 1672 Es traslladà de jove a la cort, a Madrid, i ingressà a l’exèrcit, on arribà a capità Més tard, entrà a l’orde franciscà, a Palència Estudià a la Universitat d’Alcalá de Henares i fou nomenat comissari general d’Índies Arquebisbe de València el 1699, protegí artistes i literats i inicià la formació de la biblioteca episcopal En esclatar la Guerra de Successió, es mantingué fidel a Felip de Borbó i, quan el general Basset ocupà València 1705, es retirà al seu castell de Biar i després a Castella De…
Armand Cardona i Torrandell
Pintura
Pintor.
Després d’una formació humanística, s’inicià en la pintura Adoptà en la seva obra, testimoniatge plàstic del món actual, moltes de les possibilitats materials de l’art nou Són característiques les seves composicions bigarrades, plenes de rostres humans, elements calligràfics i inscripcions que defineixen la seva iconografia particular Plasmà l’obra en “cicles” Retaules de la gent 1956, Barques, Màquines 1957, I cicle de les Testes 1958, Testimonis, Empremtes, Paisatges concrets 1959-60, Abismes, Contemplacions espacials, L’home d’Hiroshima 1961, II cicle de les Testes 1962-63,…
Émile Benveniste
Lingüística i sociolingüística
Lingüista francès, catedràtic de gramàtica comparada al Collège de France.
La seva obra mestra en el domini de l’indoeuropeisme fou Origines de la formation des noms en indo-européen 1935, que destruí la vella noció que l’indoeuropeu presenta una gran multiplicitat de formes en les arrels, i, emprant la teoria de les laringals, prevista per Saussure i a la qual l’hitita dona suport, arribà a reduir tota arrel indoeuropea a la forma canònica C e C, essent C qualsevol consonant i e l’única vocal postulada en l’indoeuropeu primitiu Aquest llibre havia d’ésser només el primer volum d’una obra, però la seva continuació s’hagué de reduir als estudis parcials…
Santa Fe del Montseny (Fogars de Montclús)
Art romànic
La capella actual de Santa Fe del Montseny fou totalment renovada i engrandida entre els segles XVII i XVIII Avui no s’hi veu cap resta romànica ni medieval Presideix la bonica i frondosa vall de Santa Fe, a 1 100 m d’altitud, sota les Agudes i el Turó de l’Home, i és adossada a un modern hotel, alçat entre el 1912 i el 1914 per Pere Domènech i Roura La capella existia el 1231 i el 1271 consta que hi vivien a prop un grup d’eremites i donats que s’intitulaven ordo eremitanae Sanctae Fidis Aquesta comunitat ja no existia el 1322 i d’aquest moment fins al 1445 consta que estava sota la cura de…
Santa Maria de Solivella
Art romànic
Bé que el lloc de Solivella o Olivella és conegut des del segle XI, hom no té cap menció de la seva església fins a arribar al segle XIII De fet, la primera referència de la parròquia d’Olivella és dels anys 1279-1280, en què consta que el rector d’Olivella contribuí amb 60 sous anuals en la dècima papal recaptada aquells anys L’església parroquial d’Olivella, al final del segle XV, era de collació de l’arquebisbe de Tarragona L’edifici actual, al centre del poble, és una obra barroco-classicista que reemplaçà l’antiga església romànica situada a la part alta del nucli urbà, de la qual no…
Santa Maria del Bonviatge (Sant Joan Despí)
Art romànic
El 1250 Pere de Romaní, rector de Sant Joan Despí, acceptà la fundació d’un presbiterat ordenada per Ferrer de Torrelles a l’altar de Santa Maria, la qual s’ha d’identificar amb la de capella del Bonviatge Una notícia del 1261 tracta de la compra d’una peça de terra amb cases i hort a la vila, prop de la capella de Santa Maria, que realitzaren la vídua i el fill de Ferrer de Torrelles, destinada al benefici fundat pel difunt Ferrer El 1262 ja s’hi venerava la Mare de Déu del Bonviatge, que probablement és una de les talles conservades a la vila, potser aquella de la qual només es conserva el…
Albert Guinovart i Mingacho
Música
Pianista i compositor català.
Format al Conservatori Municipal Superior de Música de Barcelona, amplià la seva formació a Londres amb M Curcio Pianista altament considerat per la crítica i el públic, ha treballat sota la batuta de noms com Lawrence Foster, Christopher Hogwood, Franz-Paul Decker, Josep Pons i Edmon Colomer, entre d’altres Parallelament a la seva dilatada trajectòria com a intèrpret, ha compost obres bàsicament per al món del musical, el cinema i la televisió Una particular i altament sensible lectura del Romanticisme juntament amb una gran capacitat en el disseny melòdic li han valgut l’apreci…
Antoni Urgellés i Granell
Música
Compositor i director català.
De família humil, rebé les primeres nocions musicals de J Parera, el qual l’animà a traslladar-se a Barcelona A la capital catalana, estudià al Conservatori del Liceu amb G Balart, mentre tocava el violí en una orquestra Quan retornà a Vilanova, a banda de continuar l’ofici del seu pare, exercí com a instrumentista a la capella de música de Sant Antoni El 1862, per Carnestoltes, estrenà diverses peces ballables El 1865 passà a dirigir l’orquestra del Teatre Principal de Vilanova i organitzà una cobla orquestra vinculada al Casino Artesano Aquesta formació, coneguda amb el nom d’Els Vius,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina