Resultats de la cerca
Es mostren 1357 resultats
barretina
barretina vermella plegada plana
© Fototeca.cat
Indumentària
Lligadura de llana o d’estam en forma de bossa.
Ha estat la peça més típica de la indumentària tradicional masculina catalana, especialment entre els pastors, la gent de mar i els pagesos del Principat, al nord de l’Ebre, però també a les Balears a Mallorca i, especialment, a Eivissa Durant la segona meitat del s XVIII el seu ús s’estengué entre els pagesos del País Valencià on era coneguda amb el nom de barret i del País de Foix on era anomenada tet , països en els quals perdurà fins a mitjan s XIX És anomenada també gorra en diverses comarques, com l’Urgell, Andorra, els Pallars, la Ribagorça, el Penedès i el Camp de Tarragona Hom pot…
Castell de Faió
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes d’aquesta fortalesa, en la qual es poden veure encara diverses espitlleres obertes als murs ECSA - J Colomé El castell és situat al cim d’un esperó rocós que s’alçava sobre el poble i sobre el riu Matarranya Actualment, en haver restat negat el poble per l’embassament de Riba-roja, el castell queda poc per damunt del nivell de l’aigua Mapa 31-17 443 Situació 31TBF784697 A l’entrada del camí que des de la carretera porta al poble nou de Faió, surt a mà esquerra una pista que condueix fins a l’abocador d’escombraries Des d’aquí, a peu, cal…
A la frontera. Dues capitals: Aquisgrà i Bagdad. 711-998
A la Mediterrània Occidental, a Europa i al nord d’Àfrica, la lenta descomposició de les estructures polítiques de l’imperi Romà com també l’escàs dinamisme dels regnes bàrbars que el succeïren i la progressiva difusió de les creences i les formes de vida del cristianisme primitiu, van deixar el futur molt obert Aquesta és una clau que pot explicar els èxits politicomilitars i culturals de l’islam i la seva expansió a Occident Límits de la "Marca Hispànica" i dues capitals Aquisgrà i Bagdad 998 Els califats omeia i abbàssida Si el 711 els exèrcits berbers i àrabs penetraren a la Península…
Els colors de l'anilina. Els colorants artificials
Fins a mitjan segle XIX, totes les matèries tintòries tenien un origen vegetal, animal, mineral o eren productes d’elements químics bàsics No existien els colors de síntesi, els fets al laboratori, producte d’una reacció química Els primers industrials de la química treien el màxim partit dels colors naturals que es trobaven a la naturalesa, els afinaven i els aplicaven L’aparició dels colorants artificials, producte de síntesi, provocà una autèntica revolució industrial L’oferta dels naturals estava limitada per la planta, l’animal o el mineral que el proporcionava Es tractava molt sovint de…
Ànec blanc
L’ànec blanc Tadorna tadorna és un ànec corpulent que ateny 61 cm d’alçària, amb posat i vol més aviat d’oca Té el plomatge molt acolorit, amb el cap i el mirall verds i una característica faixa de color canyella que li envolta el cos a l’altura del pit, bé que, a distància, destaca solament el blanc i el negre El mascle a l’esquerra té una protuberància roja al bec que el distingeix de la femella exemplar de la dreta els polls són exclusivament blancs i negres, com s’aprecia en el dibuix, i els joves exemplar del fons, amb el bec rosat, mostren colors castanys al mantell i no tenen la…
la Venta de Poio
Llogaret
Llogaret del municipi de Riba-roja de Túria (Camp de Túria), al S del terme, al pla de Quart, al límit amb els termes de Xiva (Foia de Bunyol) i de Quart de Poblet (Horta del Sud), al llarg de la carretera de València a Castella per les Cabrelles.
És centrat en un antic hostal venta de Poio i mas mas de Poio , a l’esquerra de la rambla de Xiva o rambla de Poio
Djibouti

Aspecte de la costa de Djibouti
© Ambassade de la Republique de Djibouti en Chine
Estat
Estat de l’Àfrica oriental, a la costa del golf d’Aden, limitat al NW per Eritrea, al SW per Etiòpia i al SE per Somàlia; la capital és Djibouti.
La geografia La geografia física És un país que ocupa una àrea enfonsada sobre l’eix de fractures de l’Àfrica oriental El terreny ha estat afectat per un vulcanisme recent andesites, riolites i lava de blocs cobreixen grans extensions estepàries i desèrtiques El relleu, fragmentat per falles, és format per altiplans rocosos de forma tabular i per conques d’esfondrament, que arriben en algun cas per sota el nivell del mar llac Assal, -170 m Des del curs inferior de l’Awash i el llac Abbé s’estén una plana que cenyeix el golf de Tadjoura El territori limita al nord amb els contraforts basàltics…
la Fatarella
La vila de la Fatarella amb el campanar de l’església parroquial de Sant Andreu al fons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Terra Alta, a la depressió morfològica de l’Ebre, accidentat al N i al NW per la serra de la Fatarella (550 m alt.), que separa la comarca de la Ribera d’Ebre.
Situació i presentació El municipi de la Fatarella, de 56,52 km 2 , es troba a l’extrem nord-oriental de la comarca, en contacte amb la Ribera d’Ebre Limita amb els termes de Riba-roja d’Ebre N, Flix en un punt, al NE, marcat pel cim de les Roques d’en Benet o Montserrat, de 546 m, Ascó E i Móra d’Ebre SE, al sector de les Camposines, tots de la Ribera d’Ebre, i amb els de la Terra Alta de Corbera d’Ebre S i Vilalba dels Arcs SW i W El sector principal és el septentrional i és accidentat pels vessants N i W de les muntanyes de la Fatarella 562 m d’altitud a l’extrem de llevant del terme, que…
Requesens

Armes dels Requesens
Llinatge de mercaders i ciutadans que hom troba establerts (1272) a Tarragona i que assoliren el grau de cavallers a la segona meitat del segle XIV i el de nobles el 1458.
Els Requesens La seva influència i enlairament polítics es degueren a la vinculació que tingueren amb el càrrec de governador general de Catalunya i especialment al fet d’haver-se posat al costat de Joan II en la guerra civil del 1462 Llur vinculació amb el llinatge homònim de cavallers, que hom troba a la ciutat de Girona el 1181 Arnau de Requesens i amb el castell de Requesens, no ha pogut ésser establerta L’esmentat Arnau fóra avi dels possibles germans Guillem i Arnau de Requesens Guillem de Requesens mort després del 1262, senyor del castell de Requesens, es casà amb una pubilla del…
Les llacunes del Baix Vinalopó
Vista aèria de les Salines de Santa Pola, amb els primers polígons ocupats per llacunes i vegetació natural ECSA Les llacunes del Baix Vinalopó 117, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià El Fondo i les salines de Santa Pola són dos espais eminentment aquàtics, que formen part d’una unitat morfostructural molt més àmplia anomenada Sinus Illicitanus pels autors clàssics, i que s’estén entre la serra de Santa Pola i el riu Segura L’origen geològic d’aquesta unitat és una depressió tectònica que es formà després de l’orogènia alpina, i que va quedar confinada per dues…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina