Resultats de la cerca

L’església parroquial de Sant Pere de Font-rubí fou completament modificada al segle XVIII, i es perdé tot indici de la seva antiga construcció, que devia datar del segle XI Des d’aquest mateix segle Sant Pere de Font-rubí va dependre de la canònica de Solsona Aquesta subjecció és clarament reflectida en les butlles papals d’Urbà II, del 1097, i d’Eugeni III, del 1151 Així mateix, l’església és esmentada en l’acta de dotació i consagració de Santa Maria de Solsona del 1163 Font-rubí formava part del petit grup d’esglésies penedesenques, que controlava la canònica solsonina Al final del segle…

L’església parroquial de Sant Pere de Font-rubí fou completament modificada al segle XVIII, i es perdé tot indici de la seva antiga construcció, que devia datar del segle XI Des d’aquest mateix segle Sant Pere de Fontrubí va dependre de la canònica de Solsona Aquesta subjecció és clarament reflectida en les butlles papals d’Urbà II, del 1097, i d’Eugeni III, del 1151 Així mateix, l’església és esmentada en l’acta de dotació i consagració de Santa Maria de Solsona del 1163 Font-rubí formava part del petit grup d’esglésies penedesenques, que controlava la canònica solsonina Al final del segle…

L’actual església parroquial de Sant Estève de Caramanh es troba immediatament a l’W del castell, a la part alta del poble de Caramanh Els elements més antics d’aquest edifici no són anteriors al segle XV L’església romànica primitiva, desapareguda, es trobava, però, en un altre indret, uns 500 m al N de la vila, al cementiri, segons es comprova encara en el cadastre del segle XIX És esmentada per primera vegada en un document del 1259, redactat pel capellà de Caramanh, on es diu que Berenguer del Viver va reconèixer a l’arquebisbe de Narbona el dret a cobrar delmes dins el terme de Santa…

L’església de Sant Julià, avui dia totalment desapareguda, era situada, segons una antiga tradició, on hi ha en l’actualitat el mas d’en Rigall, vora la Ribera Ampla, entre els pobles de Palaldà i Teulís Aquesta església fou una de les primeres celles monàstiques fundades pels monjos de l’abadia de Santa Maria de Vallespir després, d’Arles és citada en la documentació l’any 820 en un precepte de Lluís el Piados en favor del citat cenobi, pel qual li concedia la immunitat, la lliure elecció d’abat i li confirmava els béns entre les propietats que es citen en el precepte consta l…

A uns 6 km al nord de Maella, prop de la carretera que va a Mequinensa i Fraga, hi ha les ruïnes de l’antic monestir de Santa Susanna Sembla que en aquest lloc hi hagué vida monàstica des d’època molt remota, però la primera notícia documentada del monestir de Santa Susanna és del 1227, any en què Jaume I hi establí una comunitat filial del monestir també cistercenc de Santa Maria d’Escarp Segrià Després d’un llarg període de decadència i abandonament, entre el 1796 i el 1835 fou la seu d’una comunitat de trapencs, per això l’indret també és conegut com la Trapa Entre les ruïnes…

Petita capella que sembla de factura moderna i popular, situada a la confluència del barranc del seu nom i la Noguera Ribagorçana, entre els km 99 i 100 de la carretera N-230 Una prova documental discutible és la seva menció en el precepte lliurat per Carles el Calb vers l’any 855 a favor del monestir de Santa Maria d’Alaó i l’abat Frugell, on rep el monestir sota la seva protecció i defensa, i fa franques i ingènues les seves possessions, les celles de Sant Andreu i Sant Romà i les altres esglésies amb delmes, primícies, oblacions i defuncions Segons R d’Abadal aquest privilegi…

La caseria d’Abella d’Adons es troba emplaçada a 1 320 m d’altitud, al nord-oest del poble d’Adons L’indret fou objecte de nombroses adquisicions de terres per part del monestir de Santa Maria de Lavaix des de la segona meitat del segle X 961, 974, 979 El patrimoni monàstic a la vila d’Abella d’Adons restà completat l’any 1023, quan els comtes del Pallars Sobirà, Guillem II i Estefania, donaren al monestir de Lavaix “ ipsa villa que dicitur Abella quod est prope ípsum castellum Atonze ” amb tots els drets, homes i delmes així, es donaven les condicions necessàries per a la…

El despoblat de Montiberri és situat a la riba esquerra del riuet de Viu, al peu de la Faiada de Malpàs El llogaret fou a l’edat mitjana una granja del monestir de Santa Maria de Lavaix Probablement, cal identificar l’església de Montiberri amb la que consta en un document de l’any 1196, pel qual Arnau d’Erill i la seva muller Sibilla donaren a Déu i a l’església de Sant Llorenç de Lavaix 10 sous jaquesos anuals del vacatge de Boí per a la illuminació de la dita església A la darreria del segle XVIII, les rendes que l’església i el domini de Montiberri proporcionaven al monestir…

Aquest castell, totalment desaparegut, era situat al poble del mateix nom, a la riba esquerra de l’Éssera Se’n tenen referències des del principi del segle XI Segons un document de restitució dels béns de Santa Maria d’Ovarra del 1020, Ènnec lliurà el castell de Santa Liestra als germans Ricolf i Arnau, fidels del rei navarrès Sanç III Probablement a instàncies d’aquest rei, els esmentats senyors de Santa Liestra donaren a Ovarra els alous de Sant Quilis i de Sant Esteve, l’heretat de Sancto Quirico íntegra, amb terres, vinyes, horts, cases, casals i llinars, prats, pastures,…

Vers l’any 960 el comte Ramon II de Ribagorça bescanvià amb el monestir d’Ovarra la villa Silvi L’any 1004 la comtessa Toda de Ribagorça donà al mateix monestir els alous que tenia a la vall Ribagorçana, entre els quals figuren els de Silvi En l’acta de consagració de Santa Maria de Visalibons del 1060 es consigna el castell de Selva, que era dels senyors de Lierp D’altres notícies posteriors parlen d’aquest indret proper a Visalibons L’any 1211 Orraca de Capella va vendre al priorat d’Ovarra la vila de Visalibons “ et illud podium quod vocatur Silve quod est infra termino…