Resultats de la cerca
Es mostren 228 resultats
ase
ase
© Fototeca.cat
Mastologia
Mamífer perissodàctil de la família dels èquids, d’aspecte semblant al cavall, però de dimensions més petites (1,5 m d’alçada en general).
Té les orelles molt llargues, el cap relativament gros, les peülles comprimides i les cerres del coll i de la cua molt més curtes que les del cavall El pelatge pot variar de tons, des del color gris fins al rogenc tenen una franja negra llarga, estreta i discontínua al dors, sovint complementada per unes franges escapulars i per taques a les potes Els ases solen viure de 30 a 40 anys, durant una vintena, o un poc més, dels quals són explotats com a animals de càrrega Llur crit s’anomena bram Els ases femelles reben el nom de someres i els ases llavorers el de guaràs Són animals pacients i…
Primera història d’Esther
Teatre
Obra teatral de Salvador Espriu, escrita entre el 1947 i el 1948, any de la seva publicació, amb el subtítol Improvisació per a titelles.
Presenta una doble acció, una de real, al jardí de Sinera, i una de fictícia que té lloc a Susa, l’antiga ciutat de l’Orient Mitjà Autònomes en principi una de l’altra, a través d’un procés d’esquematització i de tipificació arriben a fusionar-se Fou estrenada al Palau de la Música Catalana, el 1957, per l’Agrupació Dramàtica de Barcelona Versió lliure i paròdica del llibre d’Ester de l’Antic Testament, l’obra segueix en general la lletra del text bíblic, i també la tradició literària autòctona, i és presentada com un espectacle de putxinellis ofert al públic de Sinera al jardí dels cinc…
,
Miguel Delibes Setién

Miguel Delibes Setién
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor castellà.
Voluntari a la marina 1938 en el bàndol franquista durant la Guerra Civil Espanyola, posteriorment cursà estudis de comerç, dret i belles arts El 1941 s’inicià com a periodista al diari El Norte de Castilla , on collaborà durant molts anys amb articles i, inicialment, també amb caricatures i del qual fou nomenat director l’any 1958 i destituït el 1963 pels seus enfronatments amb la censura, que afectà tant la seva obra literària com la seva activitat periodística El 1945 obtingué la càtedra de dret mercantil i compaginà la literatura i el periodisme amb la docència a l’Escola de Comerç de…
Eugeni Xammar i Puigventós
Eugeni Xammar i Puigventós
© Fototeca.cat
Periodisme
Historiografia catalana
Literatura catalana
Periodista.
S’inicià professionalment com a crític musical en revistes catalanistes Visqué molts anys fora de Catalunya l’Argentina, Suïssa, Alemanya, França De jove estigué afiliat a la Unió Catalanista , i fou redactor de La Publicidad i El Poble Català , redactor en cap de la revista Iberia , collaborador de La Tralla , El Sol , Quadum de Perpinyà, etc El 1909 s’installà a l’Argentina Hi formà part de les redaccions d’ El Diario i La Argentina , de Buenos Aires Novament a Europa, entre 1911 i 1912 residí a París i després passà a Londres, on visqué fins el 1917 Treballà com a corresponsal de guerra…
, ,
llop

Canis lupus ssp. lupus
Malene Thyssen (cc-by-sa-3.0)
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes, de la família dels cànids, de cos àgil i musculós, que ateny 1-1,4 m de llargària, 70-80 cm d’alçària i 30-40 cm de cua.
Té el musell allargat, les orelles grosses i erectes i les potes llargues i robustes, amb quatre dits armats de poderoses ungles El pelatge és fosc al dors i a les parts superiors del cap, i de gris a lleonat als costats Habita en tota mena d’hàbitats, al pla i a la muntanya, excepte en terrenys molt àrids o pantanosos És carnívor, però també menja carronyes, bulbs i tubercles Caminador infatigable, fa constantment llargues distàncies i emet un udol característic De costums generalment nocturns, els llops viuen en grups familiars jeràrquics, excepte durant l’època de reproducció i d’…
lacèrtids
rèptil escatós saure lacèrtid: llargandaix comú
© Fototeca.cat
Herpetologia
Família de rèptils escatosos del subordre dels saures que atenyen uns 10-70 cm de longitud, amb el cos llarg i àgil, les extremitats ben desenvolupades i proveïdes de cinc dits prims i amb ungles.
La cua és llarga, punxeguda, fràgil i regenerable, els ulls tenen parpelles mòbils, el timpà és molt destacat, la llengua bífida i evaginable, les dents soldades a la vora interna de les mandíbules, el cap revestit de plaquetes allargades i regulars i el dors del cos cobert de plaquetes molt petites o escates imbricades N'hi ha nombrosíssimes espècies, que habiten a Europa, Àsia i Àfrica Entre les més característiques hi ha els llangardaixos i les sargantanes A l’illa canària de Gomera es trobaren l’any 2000 sis exemplars del llangardaix Galliota gomerona , una espècie que es pensava que s’…
Friedrich Wilhelm Nietzsche
Música
Filòsof, escriptor i músic alemany.
Estudià música privadament des de molt jove, però seguí una formació en lletres clàssiques que el dugué a exercir com a professor de filologia grega a la Universitat de Basilea Després de ser-ne expulsat, portà una vida erràtica i literàriament frenètica per Itàlia Al llarg de tota la seva existència, Nietzsche tocà el piano i compongué una música epígona, principalment, de Schumann i Wagner La seva negativa -i la dels seus primers editors- a publicar-la excepte l' Himne a la vida , 1887 ha estat la causa del relatiu desconeixement d’aquest aspecte del filòsof alemany fins a…
gimnàstica acrobàtica

Quartet masculí de gimnàstica acrobàtica
NET EC
Gimnàstica
Modalitat de gimnàstica de competició, també coneguda com acrosport, consistent a executar una sèrie de figures en equilibri i elements acrobàtics sobre una superfície de 12 × 12 m.
Es practica per parelles –masculines, femenines o mixtes–, en trios femenins i en quartets masculins Els gimnastes executen coreografies d’un màxim de 230 min en què es combinen construccions de figures humanes, acrobàcies en terra com a element de transició i elements propis de la dansa, acompanyats d’un fil musical Les rutines consten de tres sèries acrobàtiques o portés una sèrie estàtica amb elements d’equilibri, una sèrie dinàmica i una sèrie combinada El gimnasta més lleuger, que se situa a la part superior de les construccions, és anomenat àgil i el que fa de base rep el nom de…
Musei Vaticani
Museu
Conjunt de museus i galeries del Vaticà.
Fou iniciat al s XVIII amb el Museo Sacro , fundat per Benet XIV 1756, dedicat a l’antiguitat cristiana i al primitiu art litúrgic, i el Museo Profano , obra de Climent XIII 1767, dedicat a monedes, medalles, camafeus i objectes de vori ambdós foren installats sumptuosament a la galeria de la Biblioteca Apostolica Vaticana Fou, però, Climent XIV 1770-74 qui inicià la gran empresa museística vaticana transformà en museu, i l’amplià amb una nova galeria, el palau del Belvedere d’Innocenci VII, i hi installà les colleccions d’escultura antiga iniciades per Juli II 1503-13 el museu s’anomena…
Marta
La marta té el cos, la cua, les potes i les orelles relativament llargs La longitud del cos cap inclòs és de 390-580 mm, la de la cua de 160-255 mm, la de l’orella de 32-52 mm i la del peu posterior de 65-98 mm Pesa de 800 a 1700 g les de Menorca deuen pesar més que les que aquí ressenyem Els mascles són aproximadament un 20 % més grans que les femelles El color és bru fosc, una mica vermellós la borra, densa i de color de pell girada pàllid Destaca molt un baber o taca gular de color ataronjat més o menys fort Biologia La marta Martes martes té molt sovint les palmes dels peus peludes i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina