Resultats de la cerca

Es llicencià en dret a Osca 1841 i feu d’advocat a Berga fins que, el 1863, fou nomenat secretari de la Universitat de Barcelona Sense connexió visible amb els grups barcelonins adherits al romanticisme, publicà, a Berga, Olot o Vic, un drama històric Un trono y cuatro reyes , 1847, una novella de model i ambient walterscottià El convento de Stirling , 1843 i poemes i reculls de poemes, la majoria d’evocació de la seva muller, morta jove, o d’amics també morts Poesías , 1852 La tumba del valle , 1855 Suspiros del alma , 1856, i Armonías de la noche La cruz de la alquería y el panteón de…

Situació Singular resta d’una explotació medieval, ara totalment insòlita ECSA - J Bolòs Edifici situat al costat del mas Pigot, en un vessant poc inclinat i cobert de camps, ara plantats de vinyes, des del qual s’albira bona part del Baix Penedès Mapa 35-17447 Situació 31TCF875720 Venint de les Masuques i anant cap a Torrelletes i Castellet, immediatament després de passar el riu Foix, cal girar a l’esquerra i enfilar un camí carreter fins al mas Pigot El colomar resta a l’exterior d’un filat que envolta aquesta masia JBM Història Erròniament, se l’identificà com a columbari…

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1927 i estudià en diverses facultats de l’orde, llicenciat en filosofia 1934 i en teologia 1940 Exercí el professorat de metafísica a la facultat dels jesuïtes de Sarrià, de Barcelona 1942-49, i a la de Sant Francesc de Borja, de Sant Cugat del Vallès 1949-67 El 1949 fundà l’Institut Filosòfic de la Fundació Balmesiana de Barcelona, de la qual fou director des del 1964 Fou també fundador de la revista Espíritu 1952, que dirigí des del 1954 S'encarregà de moltes tasques de direcció editorial i collaborà assíduament al Correo Catalán 1949-65 i a La Prensa des…

Féu els estudis eclesiàstics a Vic, on fou ordenat de sacerdot el 1896, i es doctorà en filosofia a la Universitat Gregoriana de Roma A Barcelona estudià dret i filosofia, i hi exercí diverses tasques pastorals El 1911 obtingué una canongia a la catedral barcelonina i la càtedra d’economia i sociologia cristianes al seminari diocesà Se sentí vinculat a l’anomenada Escola Vigatana, fou membre de l’Esbart de Vic i seguidor de l’ideari balmesià Dirigí les revistes Aurora Social , Revista Social , i Reseña Eclesiástica , collaborà en diversos periòdics barcelonins El Correo Catalán , Diario de…

Entre les principals, les de la cova del Civil, la cova dels Cavalls i el mas d’en Josep són dins el terme municipal de Tírig Alt Maestrat, al mateix límit amb el d’Albocàsser, i unes altres, com les de la cova Saltadora, pertanyen ja al municipi de les Coves de Vinromà Plana Alta Representen normalment escenes de caça de gran dinamisme i expressivitat És el conjunt més nombrós del coherent grup de pintures rupestres valencianes del grup dit dels pintors de les serres, i versemblantment és datable en el Mesolític

Fundat el 1890, inicialment fou dirigit per Lluís Burés i prengué el nom d’Acadèmia de Gimnàstica Acrobàtica i Higiènica Tingué la seu al carrer de l’Arc del Teatre, es traslladà al carrer de Fontanella i més endavant, al carrer de Balmes El 1894 fou adquirit per Artur Santanach, que canvià el nom Practicava esports com la gimnàstica, l’atletisme, la lluita, la natació o el frontó, organitzava excursions a peu i en rem, i participava en festivals de gimnàstica higiènica El 1900 s’adherí a la Federació Gimnàstica Espanyola El 1899, creà l’equip de futbol conegut com Societat…

És situat al NE de la vila, als vessants sud-occidentals de la mola de Godall, sota una cinglera calcària on abunden coves i abrics, en els quals foren descobertes el 1975 per un grup d’espeleòlegs del Centre Recreatiu d’Ulldecona una notable sèrie de pintures prehistòriques del grup dit dels pintors de les serres Aquestes balmes tingueren tradició eremítica al s XVI es retirà a la de Santa Magdalena el comanador d’Ulldecona Ramon Simó de Pallarès, i sembla que és d’origen també eremític el santuari de la Pietat, conegut des de la fi del s XIII, situat també en una balma o cova La devoció…

Estudià filosofia i idiomes a Barcelona, on fou catedràtic d’italià de l’Institut Balmes i professor d’aquesta llengua, de llatí i de francès en altres centres docents Per tal de fomentar la qualitat de les traduccions, edità gramàtiques de l’italià, el francès i el castellà  Gramática italiana 1824, Gramática latina según el método de aprender las lenguas modernas 1833 i  Arte de hablar bien el francés 1848 També és autor del Curso de temas para ejercitarse en la lengua castellana 1828, Scelta di prose e poesie italiane 1831,  Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià 1839…

Estudià dret a la Universitat de Barcelona 1857, on es doctorà en dret civil i canònic 1865 Fou redactor del Diario de Barcelona  1863-69, en què publicà la notícia biogràfica i crítica de catorze personalitats catalanes, sota el títol genèric de “Galerías de escritores catalanes”, entre les quals hi havia les de Jaume Balmes i Urpià, Pau Piferrer i Fàbregas, Ramon Martí i d’Eixalà, Jaume Tió i Noè i Josep Sol i Padrís, i collaborà amb temes de filosofia i economia a la Revista de Cataluña  des d’on s’oposà a la centralització de la vida científica, La Defensa de la Sociedad  i la Revista de…

Vida i obra Fill d’un comerciant, inicià estudis de teologia a Tortosa 1830, els quals abandonà per dedicar-se a la carrera de dret a València, que acabà a Barcelona l’any 1942 De joventut aventurera, viatjà a Madrid 1835 i 1838 i a França 1836-38 L’any 1836 s’installà a París, on comptà amb la protecció del duc de Rivas i de Martínez de la Rosa i collaborà a Le Siècle  i El Orbe Literario   El 1838 era de nou a Tortosa, i poc després 1942 s’establí definitivament a Barcelona, on exercí com a advocat També collaborà a El Vapor ,  El Guardia Nacional , de Pau Piferrer…