Situació
Singular resta d’una explotació medieval, ara totalment insòlita.
ECSA - J. Bolòs
Edifici situat al costat del mas Pigot, en un vessant poc inclinat i cobert de camps, ara plantats de vinyes, des del qual s’albira bona part del Baix Penedès.
Mapa: 35-17(447). Situació: 31TCF875720.
Venint de les Masuques i anant cap a Torrelletes i Castellet, immediatament després de passar el riu Foix, cal girar a l’esquerra i enfilar un camí carreter fins al mas Pigot. El colomar resta a l’exterior d’un filat que envolta aquesta masia. (JBM)
Història
Erròniament, se l’identificà com a columbari romà, com tants d’altres existents al territori. Als voltants no s’han trobat restes arqueològiques d’interès, però se sap que durant l’època medieval moltes de les balmes existents al sector muntanyós del terme de Castellet eren habitades. Les balmes de la Bovera, de la Penya de l’Àliga, la balma del Noguer o del Nouer i el rocallís de la Caseta d’en Segura destaquen com a possibles hàbitats alt-medievals. (SLIS)
Colomar
L’edifici era segurament de planta rectangular. Actualment, tanmateix, només es conserva la paret septentrional i un tros de l’oriental. El mur nord té una longitud, a l’interior, de 155 cm, a la qual cal sumar el gruix dels murs, que fan 55 cm. El mur est es conserva en una longitud d’uns 190 cm. Pot ésser que aquesta construcció tingués una longitud equivalent a dues tapieres i una amplada equivalent a una tapiera; en l’estat actual de conservació és, però, difícil de saber-ho. L’alçada d’aquest colomar és de 410 cm. Cada una de les tapieres feia uns 115 cm d’alt.
A l’interior veiem un gran nombre de cel·les per als coloms. Hi ha, al mur nord, 9 rengles amb 4 forats cadascun. Cal assenyalar també que en els dos angles exteriors conservats, a 2, 5 m del terra, hi ha una llosa plana que sobresurt força. Contràriament al que s’esdevé, per exemple, al colomar de l’Arboçar de Baix, en aquest cas no veiem cap base de paredat, fet que no vol dir necessàriament que no existeixi, colgada sota terra.
A l’hora de datar aquest edifici es planteja el mateix problema que amb el de l’Arboçar, amb el qual té moltes semblances. Atès que no sembla que sigui d’època romana (Rafel, 1980, pàg. 123), hem de suposar que és medieval; amb tot, els límits cronològics en què pogué ésser construït són molt amplis i van des de l’època musulmana fins als darrers segles medievals. (JBM)
Bibliografia
- Pladevall, Colomer, Tous, 1976, pàg. 30
- Rafel, 1980, pàgs. 117-125
- Virella i Torras, 1983a, pàgs. 77-82