Resultats de la cerca
Es mostren 232 resultats
Castell de Montclar (Pontils)
Art romànic
Situació Escasses restes de la torre d’aquest castell que coronava el cim del puig de Montclar ECSA - EECG Del castell de Montclar resta actualment una torre situada al cim de la muntanya de Sant Miquel o de Montclar, a 947 m d’altitud Hi ha una molt bona panoràmica sobre la conca alta del Gaià i sobre la plana de la Conca de Barberà Mapa 34-16418 Situació 31TCF619921 Des del poble de Biure, cal agafar la pista que mena a Sant Miquel a la dreta Una part del trajecte es pot fer en automòbil En el primer trencall, cal anar a la dreta, en el segon a mà esquerra i en el tercer sota una línia d’…
El monestir de Vallbona de les Monges (segles XIV i XV)
Art gòtic
Finestrals del claustre del monestir de Vallbona de les Monges Aquests finestrals de la galeria nord del claustre, amb nombrosos escuts amb les armes dels Anglesola, es van construir segurament durant el govern de les abadesses Berenguera o Sibilla d’Anglesola Només al segle XIV, les diferents branques d’aquest llinatge, senyor de les viles d’Anglesola i Bellpuig, entre molts altres llocs, van donar quatre abadesses al monestir Blanca 1294-1324, Berenguera 1348-77, Sibilla 1377-79 i Saurena 1379-92 Es tracta d’un cas força corrent de patrimonialització d’un càrrec a les mans d’una de les…
Lara
Llinatge de l’alta noblesa que fou important en la vida política de Castella des del segle X fins al XV.
Sembla que a la línia principal dels Lara pertangué Gonzalo Fernández , comte de Burgos, i el comte de Castella Ferran González Aquesta línia s’extingí amb la mort del comte Garcia II de Castella 1029 a mans dels seus rivals, els Vela Una línia secundària d’aquest llinatge, que des de la darreria del segle X posseí la vila i l' alfoz de Lara, assolí importància política amb Pedro González de Lara mort vers el 1130, amant i privat de la reina Urraca Els seus fills, Manrique Pérez de Lara, Álvaro Pérez de Lara i Nuño Pérez de Lara , durant la minoritat d’Alfons VIII, lluitaren contra els…
Castell de Boix (Ivars de Noguera)
Art romànic
El poble abandonat de Boix és situat al marge esquerre de la Noguera Ribagorçana, a 397 m d’altitud Una part del seu terme ha estat negada per les aigües del pantà de Santa Anna Molt probablement el lloc de Boix, com el veí poble d’Ivars, va ser colonitzat durant les primeres dècades del segle XII sota la senyoria de Ramon Berenguer d’Àger Aquesta afirmació es fonamenta en l’acta testamentària d’aquest personatge, atorgada l’any 1158, per la qual deixava a les seves filles —Berenguera, Magència i Ermessenda— i a la seva esposa Maria el lloc i castell de Boix, entre molts d’altres, i els en…
Castell de Santa Fe (les Oluges)
Art romànic
La localitat de Santa Fe de Segarra se situa a la riba esquerra del Sió, uns 4 km al nord de Cervera Aquest indret, originàriament integrat dins la marca del comtat de Berga, degué ser ocupat entre el 1035 i el 1043, anys en què també es repoblà el sector de les Oluges El “ terminum de Santa Fide ” és ja mencionat amb anterioritat en l’inventari dels béns i drets del comte de Cerdanya a Montfalcó, que hom pot datar cap al 1025 La història del castell de Santa Fe és ara per ara força desconeguda Al segle XII hi ha documentat un llinatge anomenat Santafè amb importants interessos a la Segarra i…
Castell de Talamanca
Art romànic
Aquest castell tenia al seu càrrec la defensa d’un terme que no diferiria gaire de l’actual del municipi Creiem que en un principi podria haver format part d’un terme més gran anomenat Néspola que tenia el seu centre en el castell de Rocafort El castell de Talamanca apareix citat per primera vegada el 967 El domini eminent degué dependre dels comtes de Barcelona, encara que no tenim cap acta que ho demostri El domini feudal correspongué als Cardona, si és que no l’havien comprat als comtes de bon principi La possessió dels Cardona només es constata el 1086 al seu testament, Ramon…
Torre o castell del Remei, abans de Cortesa, de n’Eral o del Bisbe (Penelles)
Art romànic
Sembla que és possible identificar l’actual castell del Remei amb la torre anomenada a l’edat mitjana torre de n’Eral o de Cortesa, que va pertànyer al monestir de Santa Maria de Gualter El primer esment de la torre de Nerall és de l’any 1114, com a afrontació del castell de Carruçumers L’any 1123 Guillem, prior de Gualter, i Guisla, Berenguer i Bernat d’Anglesola arribaren a un acord pel qual aquests darrers cediren a Gualter la torre anomenada Cortesa amb tots els seus termes, tal com s’establia en el testament de Berenguer Arnau El prior, per la seva part, es comprometé a…
Castell d’Ivars de Noguera
Art romànic
El lloc d’Ivars de Noguera, situat a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, fou conquerit pel comte d’Urgell Ermengol VI, l’any 1107, un cop conquerida definitivament la plaça de Balaguer als àrabs El 1116, Ivars, amb el seu territori en plena colonització agrària, era sota la senyoria de Ramon Berenguer d’Àger, que era feudatari dels vescomtes de Cabrera Pel testament de l’esmentat Ramon Berenguer, el 1158, hi ha referència que aquest deixava a les seves filles —Berenguera, Magència i Ermessenda— i a la seva muller Maria, els llocs i castells de Boix, Ivars i Tragó de…
Santa Maria de Paller (Bagà)
Art romànic
L’església de Santa Maria de Paller era inicialment una construcció romànica dins la demarcació de l’antic comtat de Cerdanya, a la vall del Bastareny Documentada des del segle XII, la primera església devia localitzar-se a l’indret conegut amb el nom de Paller de Dalt L’any 1193 Galceran de Pinós i el seu fill Ramon feren donació a Santa Maria de Paller de dotze sexters de blat i cent cinquanta sous aquesta donació havia de cobrar-la l’església de Santa Maria de Paller del delme de Gavarrós, juntament amb un porc i dotze diners que rebien anualment d’un particular de Bagà L’església de…
Castell del Vilet (Sant Martí de Riucorb)
Art romànic
El poble del Vilet és situat a 408 m d’altitud a la riba esquerra del Riu Corb, entre Rocafort de Vallbona i Sant Martí de Maldà El topònim del lloc apareix esmentat en la documentació medieval des de l’any 1078 com a Vilamanyanor, Vilamanyor i d’altres variants, fins a derivar en el nom actual del Vilet L’any 1084, el vescomte Ramon Folc de Cardona féu donació a Guillem Miró de Boixadors d’una quadra dins el terme del Vilet A mitjan segle XII, el 1157, Bernat de Boixadors donà el castell del Vilet amb tots els seus drets a Bernat de Santmartí tanmateix sembla probable que només li atorgués…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina