Resultats de la cerca

La terretitona Calidris minuta , el més petit dels territs a penes ateny 14 cm, té el bec ben recte i negre, color aquest de les seves potes, també el mantell hivernal perd el to virolat que té a l’estiu, i esdevé gris José Damián Navarro Medina La terretitona és comuna en migració pels Països Catalans a l’hivern és localment freqüent a Catalunya i el País Valencià, i és molt més rara a les Balears La migració prenupcial comença el març, continua l’abril, arriba a la seva màxima durant el maig i decreix el juny La migració postnupcial es més nombrosa en efectius, s’inicia l’agost i augmenta…

El corriol gros Charadrius hiaticula és molt semblant al corriol petit, però és tot ell més gran ateny fins a 19 cm i amb una franja alar blanquinosa que només s’aprecia quan té les ales desplegades L’exemplar illustrat procedeix del Fondo Baix Vinalopó José Damián Navarro Als Països Catalans és un migrador regular, tant a la primavera com a la tardor així mateix és un hivernant escàs en alguns punts del litoral Existeix també una cita dubtosa de nidificació a l’aiguabarreig del Ter el maig de 1962 El corriol gros és freqüent durant les migracions pel litoral el pas de la primavera comença…

Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Bonastre Baix Penedès, al S amb el de Torredembarra, a l’E amb el de Creixell i a l’W amb els de Vespella, la Nou de Gaià i Altafulla Orogràficament el territori presenta un aspecte ondulat i desigual les planúries són separades per petits turons i és a la part septentrional del terme on es troben les principals elevacions, entre les quals sobresurten el pic de Barral 232 m, a la divisòria entre els termes de la Nou i la Pobla, i el pic de la Mola 318 m, a la confluència dels termes de Bonastre, Creixell i la Pobla El territori és…

Situació i presentació Situat a la divisòria entre el Tarragonès, l’Alt Camp i el Baix Penedès, ha estat adscrit a aquesta darrera comarca un cop separat del Tarragonès El territori de Bonastre afronta al N amb Montferri de l’Alt Camp i Masllorenç, a l’E amb Albinyana, al S amb Roda de Berà, Creixell i la Pobla de Montornès els tres termes del Tarragonès, i a l’W amb Vespella de Gaià i Salomó també del Tarragonès El seu relleu és essencialment muntanyós i presenta altituds superiors a 300 m El terme és drenat pels torrents d’Hortal, de Quitèria i de Mercader El terme comprèn el poble de…

Situació Façana de la primitiva església romànica de Sant Cebrià de Flaçà, aprofitada en construir l’actual edifici F Tur L’església parroquial de Sant Cebrià és emplaçada en el nucli antic de la població de Flaçà, situada sobre la carretera de Girona a Palamós Mapa L39-12296 Situació 31TDG963556 MLlC-JAA Història El terme de Flaçà Flociano apareix en una donació de terres que el levita Oliba féu al monestir de Santa Maria de la Grassa, que alguns autors daten al segle IX, però que molt probablement cal situar a l’any 921, al regnat de Carles el Simple També s’esmenta en altres donacions…

Vida i obra Fill de Pere Tastu , començà treballant amb aquest, i el 1819 s’establí definitivament a París, on exercí d’impressor, editor i collaborador de diverses empreses periodístiques Nain Jaune , Diable Boiteux i editorials, i fundà La Renommé Fou amic i editor de L Carnot Treballà per al partit liberal fins que, arruïnat, abandonà el negoci d’impressor arran de la revolució de juliol del 1830 Es dedicà llavors a treballs d’investigació sobre literatura i història catalanes, i especialment a la valoració del català que els estudiosos del temps desconeixien « Ce qui me révolte c’est l…

Situació Absis romànic mig ofegat per construccions dels segles XVIII i XIX F Tur L’església de Sant Sadurní de Vilavenut, centra el petit poble de Vilavenut de cases més o menys agrupades, situat a la part septentrional del terme, no lluny de la riera de la Farga Mapa L39-12296 Situació 31TDG853654 Aquesta església es troba al peu de la carretera de Galliners a Banyoles, al punt quilomètric 6,5 APF Història Segons la butlla de Benet VIII de l’any 1017, el monestir de Banyoles posseïa diversos béns en aquest indret de Vilavendut El 1209 trobem consignada l’església de “ Sancti Saturnini de…

Mapa de l’Alt Empordà amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Badia Alt Empordà Avinyonet de Puigventós Castell d’Avinyonet Castellot d’Avinyonet Bàscara Castell i muralles de Bàscara Castell d’Orriols Castell de Calabuig Borrassà Castell de Creixell Cabanes d’Empordà Torre o castell de Cabanes Cadaqués Castell de Cadaqués Campmany Castell de Campmany Cantallops Castell de Cantallops Castelló d’Empúries Vila de Castelló d’Empúries Muralles de Castelló d’Empúries Cistella Castell de Vilarig Colera Castell de Molinars…

Situació Vista de llevant de l’església, on ressalta l’absis llis, de pedra ben tallada, característic del segle XII F Tur L’església de Sant Martí es troba dins el veïnat de Fellines L’accés s’efectua per un camí d’1, 5 km, aproximadament, que neix del quilòmetre 739,8 de la carretera N-II Mapa L39-12296 Situació 31TDG912604 MLlC-JAA Història L’“ ecclesiam de Felinis ” figura en la restitució feta per la comtessa Ermessenda al bisbe Berenguer de Girona, entre l’any 1051 i el 1058, de les esglésies, jurisdiccions i altres béns que retenia L’any 1163 Arnau Guillem féu diferents llegats en el…

La polla pintada Porzana porzana és un petit ocell d’aiguamoll no sobrepassa 23 cm, característic pel seu plomatge bru tacat de blanc, pel bec groc i curt, amb la base vermella i pel color verdós de les potes De costums crepusculars, espantadissa i migradora, es fa difícil de veure, igual que la seva espècie més pròxima, la picardona Porzana pusilla , més petita ateny solament 18 cm, amb el bec verdós i les potes de color rosat brut Ramon Torres Els costums amagadissos i esquerps d’aquesta espècie, que viu als canyissars i entre la vegetació litoral, fan de mal conèixer la seva situació a…