La polla pintada (Porzana porzana) és un petit ocell d’aiguamoll (no sobrepassa 23 cm), característic pel seu plomatge bru tacat de blanc, pel bec groc i curt, amb la base vermella i pel color verdós de les potes. De costums crepusculars, espantadissa i migradora, es fa difícil de veure, igual que la seva espècie més pròxima, la picardona (Porzana pusilla), més petita (ateny solament 18 cm), amb el bec verdós i les potes de color rosat brut.
Ramon Torres.
Els costums amagadissos i esquerps d’aquesta espècie, que viu als canyissars i entre la vegetació litoral, fan de mal conèixer la seva situació a les nostres terres. És un migrador regular que s’observa molt més a la primavera que a la tardor, un hivernant local i escàs del qual s’ignora si és regular o no (encara que s’ha controlat en 8 anys diferents) i un possible nidificador, tot i que mai no s’ha pogut comprovar. En base al fet que al final d’abril gairebé tots els nidificadors són ja instal·lats als seus quarters de cria, podem assumir que les observacions del juny i, parcialment, les del maig, corresponen a reproductors. En el nostre cas, les localitats de possible reproducció serien: l’estany de Salses, els aiguamolls litorals del Baix Empordà, els deltes del Llobregat i de l’Ebre i Mallorca. S’ha suggerit també la possibilitat de la seva reproducció a Menorca, però no hi ha observacions recents del final de la primavera.
El principi i el final del pas migratori són difícils d’esbrinar, per tal com, llevat del juliol, hi ha observacions tots els mesos de l’any, les quals, sobre un total de 68, es reparteixen així: el gener (3), el febrer (8), el març (22), l’abril (10), el maig (6), el juny (1), l’agost (1), el setembre (6), l’octubre (6), el novembre (2) i el desembre (3). La migració primaveral (34 citacions) va des de la tercera desena de febrer fins a la tercera d’abril, amb la màxima a la segona quinzena de març. El cap i la cua de la migració és possible que s’estenguin més en el temps (sembla que al Vallès Oriental ha passat el mes de maig), però no queda clar perquè les dates es barregen amb les d’hivernada i les de reproducció. El pas de la tardor té lloc el setembre i l’octubre, amb el fort el setembre i la primera desena d’octubre. És probable que els primers exemplars entrin ja al final d’agost (28.08.79, data extrema) i s’ignora, d'altra banda, si el novembre és pas, o pròpiament hivernada.
Durant la migració i la possible hivernada s’ha detectat principalment per marjals i aiguamolls litorals: Pals, Empúries, Tordera, Malgrat i Pineda de Mar, Creixell, Torreblanca (Plana Alta), la gola del Millars, Almenara, l’albufera de València, l’albufera del Fondo, l’embassament d’Elx, Mallorca i Menorca. També passa per alguns sectors del rerepaís (Solsona, Térmens de la Noguera i el riu Mogent al Vallès Oriental) i per les localitats on hiverna i que esmentem més endavant. Els mesos hivernals tenen les observacions uniformement repartides en el temps, i les corresponents al desembre i el gener són de les localitats següents: aiguamolls de l’Alt Empordà, Banyoles, la Tordera prop de Breda, el delta del Llobregat, les antigues salines de Cubelles, el delta de l’Ebre i també, probablement, algun punt del Vallès Oriental.
Les observacions són gairebé sempre d’exemplars solitaris, encara que en pas se n’ha arribat a comptar fins a mitja dotzena plegats. Ocupen ambients marjalencs, principalment d’aigua dolça. Per exemple, al riu Mogent, freqüenta les vores dels rodals de balca amb els prats inundats. Durant el pas, i a vegades també a l’hivern, la polla pintada es troba a tota mena de vegetació aiguamollosa més o menys densa, com salobrars, jonqueres i canyissars.