Resultats de la cerca

El primer d’aquests acords fou signat a Schengen Luxemburg el 14 de juny de 1985 per la República Federal d’Alemanya, França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos El 1995 s’hi incorporaren Bèlgica, França, Alemanya, els Països Baixos, Luxemburg que havien signat el 1990, Portugal i Espanya que havien signat el 1992 el 1997 ho feren Itàlia i França que havien signat el 1990 i Àustria que havia signat el 1995 el 2000 Grècia que havia signat el 1992 i el 2001 Dinamarca, Suècia i Finlàndia El 2007 ho feren Polònia, Hongria, Malta, la República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Letònia i…

La Generalitat de Catalunya té 8 oficines del govern fora dels límits territorials de l’administració de la Generalitat, 38 Centres de Promoció de Negocis del COPCA, 3 oficines del CIDEM, 5 oficines de l’ICIC, i ha reconegut 114 Comunitats Catalanes a l’Exterior L’ACCD actua de forma prioritària en 7 estats del Tercer Món, i com a mediadora en 5 conflictes a Colòmbia, Sàhara Occidental, Bòsnia i Hercegovina, Palestina i Timor Oriental Organismes dependents de la Generalitat arreu del món 2007 Les oficines del govern Les 8 oficines del govern de la Generalitat de Catalunya es…

D’una família de propietaris rurals, després de graduar-se a l’Acadèmia Naval d’Annapolis Maryland el 1946, fou oficial de la Marina dels EUA fins el 1953, que retornà a Plains, on el 1962 inicià una carrera política en el Partit Demòcrata que el portà al senat 1962-66 i el 1970 a guanyar el càrrec de governador de Geòrgia, des del qual impulsà polítiques a favor de la integració racial, el respecte al medi ambient i l’eficiència en l’administració El 1974 postulà la seva candidatura a la presidència dels EUA juntament amb Walter Mondale a la vicepresidència, i derrotà el republicà Gerald…

La disputa amb Eslovènia pels drets marítims de la badia de Piran va ser un entrebanc en les negociacions de Croàcia per entrar a la UE © Promet T&T L'entrada de Croàcia a la Unió Europea, un dels principals reptes del Govern croat sorgit de les eleccions del 2008, va rebre a principis d'any un cop moral del Govern eslovè, que va amenaçar de bloquejar aquest ingrés si continuaven els problemes de definició fronterera que enfronten ambdós països La disputa gira entorn dels drets marítims de la badia de Piran, un espai de l'Adriàtica compartit per Croàcia, Itàlia i Eslovènia, país que…

Té com a principals finalitats mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària i garantir la seguretat dels estats damunt la base dels principis d’igualtat i d’autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans Successora de la  Societat de Nacions , les primeres passes cap a la seva creació foren la conferència de Dumbarton Oaks 1944 i la conferència de Jalta 1945 El 25 d’abril de 1945 cinquanta-un estats es reuniren a San Francisco, on elaboraren i signaren, el 26 de juny, la Carta de les Nacions Unides L’ONU entrà en funcionament el 24 d’octubre d’…

El terme genocidi , compost de l’arrel del mot grec γἑνος ‘raça’ o ‘espècie’ i del sufix derivat del llatí caedere ‘matar’, fou encunyat pel jurista judeopolonès Raphael Lemkin el 1944 en el seu llibre Axis Rule in Occupied Europe La definició d’aquest crim en una fórmula legalment tipificada és recollida en la Convenció sobre la Prevenció i la Penalització del Crim de Genocidi, aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 9 de desembre de 1948 i en vigor des del 1951 Segons els termes d’aquest text, el genocidi comprèn tant l’assassinat en massa de membres d’un…

A Ginebra, el 17 d’octubre de 1986, la noranta-unena sessió del Comitè Olímpic Internacional va elegir la ciutat de Barcelona com a seu organitzadora de la XXV Olimpíada dels temps moderns Canvis en la convocatòria dels Jocs Olímpics A la primera votació, Barcelona –que ja havia estat candidata els anys 1920, 1931 i 1936– va obtenir 29 vots París, 19 Belgrad, 13 Brisbane, 11 Birmingham, 8, i Amsterdam, 5 A la tercera, Barcelona, 47 París, 23 Brisbane, 10, i Belgrad, 5 Els Jocs es van inaugurar a Barcelona, a l’Estadi Olímpic de Montjuïc que més tard es va anomenar Estadi Lluís Companys el 25…

El Tractat de Maastricht instituí en un quadre institucional únic —la Unió Europea — una estructura fonamentada en tres pilars les Comunitats Europees, la Política Exterior i de Seguretat Comuna PESC i la cooperació en els àmbits de justícia i d’interior La Política Exterior i de Seguretat Comuna cobreix tots els dominis de la política estrangera i de seguretat i comprèn la definició d’una política de defensa basada en posicions comunes que es fan valer en el si de les organitzacions i conferències internacionals, i una acció comuna que permet mobilitzar les finances de la Unió El Tractat d’…

Inclosa dins la província romana de Pannònia Croàcia fou conquerida pels ostrogots i pels àvars al segle VI Al segle VII s’hi installaren els croats, que procedien de la Croàcia Blanca, a la vall baixa del Danubi, i adoptaren la religió catòlica l’any 879, el papa Joan VIII reconegué la sobirania croata Tomislar 903-928 els unificà entre el riu Drava i la mar Adriàtica conclogué una aliança amb els bizantins, que li conferiren el títol de procònsol imperial i l’administració i defensa de les illes dàlmates el 925 es proclamà rei i s’orientà cap a l’Occident Durant el regnat de Krešimir IV…

El seu límit septentrional és format per la terminació oriental dels Alps centrals, la plana hongaresa i la conca del Danubi És voltada d’est a oest per les mars Adriàtica, Jònica, Egea, de Màrmara amb els estrets dels Dardanels i del Bòsfor i Negra La península és constituïda per un nucli central de terrenys antics, flanquejats a l’oest i a l’est per serralades de plegament alpí els Alps Dinàrics i els Balcans Aquest nucli central té forma triangular, i en el seu vèrtex nord-occidental conflueixen serralades joves Alps Dinàrics, Alps de…