Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Format per quaranta-sis composicions escrites entre el 1865 i el 1888, configura una crestomatia molt completa de la producció de tipus civil del període més actiu, en què Verdaguer conforma la seva poesia d’acord amb els objectius patrioticoreligiosos formulats per l’Església catalana per tal de recristianitzar i de redefinir nacionalment Catalunya L’amplitud cronològica dels poemes dota el llibre d’un variat repertori de temes, gèneres, formes mètriques i recursos estilístics, per això representatiu dels procediments literaris verdaguerians El poeta hi inclou no…

Desenvolupament enciclopèdic L’origen del llibre, el primer que publicà una vegada tancat el conflicte amb la jerarquia eclesiàstica, es troba en el viatge que els redactors de la revista “La Creu del Montseny”, que el poeta dirigia, van fer al Matagalls el 1899, i representa el retrobament del poeta amb les terres d’on era originari, i d’on, durant els anys de conflicte, més aviat havia fugit Aquest retrobament té, des d’un punt de vista estrictament literari, una notable importància, perquè bastirà de records, de nostàlgia, el gir poètic dels darrers anys, que té una de les seves més…

Estudià humanitats i magisteri al seminari de Vic 1937, teologia i ciències bíbliques a Roma 1959-64, filosofia a la Universitat de Tübingen Alemanya i filologia catalana a la Universitat de Barcelona Mestre de literatura i filosofia al Collegi de Sant Miquel dels Sants de Vic, institució de la qual fou director 1970, fou impulsor i professor des dels seus inicis de l’Escola de Mestres de Vic 1977 i dels Estudis Universitaris de Vic 1987, que culminaren en la creació de la Universitat de Vic 1997, de la qual fou fundador, a més de professor titular es jubilà el 2017 i el primer rector 1997-…

De caràcter popular i riquesa harmònica, fou estrenada per l’ Orfeó Català l’1 de gener de 1900

Publicat a Barcelona des del 5 de maig de 1900 al 27 d’abril de 1902, fou fruit de la suspensió voluntària de La Creu del Montseny Per no entrar en conflicte amb l’autoritat eclesiàstica, atesa la situació de Verdaguer, declarà continuar l’esperit de l’antic setmanari La Veu de Catalunya Hi collaboraven Serra i Boldú, Font i Sagué, Abril Virgili, Oliva i Bridgmann i Joan B Codina, entre altres escriptors

Desenvolupament enciclopèdic Tracta del «cel», on vol anar el poeta, que és el firmament que envolta la Terra amb els seus astres com a figuració de l’estatge de Déu, però que també és el paradís, la pàtria última de l’ànima immortal El llibre consta de trenta-cinc poesies, dedicatòria i pròleg Tot i que no és unitari, hi predominen les poesies d’admiració per les meravelles de l’univers astral, vistes pel poeta com l’obra del Creador i percebudes amb «terror» del sublim alhora que amb tendresa casolana La documentació del poeta amb dades de la ciència del seu temps es conjumina amb dades del…

Es llicencià en magisteri a l’Estudi General de Lleida 1968 i en filologia romànica a la Universitat de Barcelona 1973 Exercí la docència en instituts i, des del 1996, en universitats Compaginà la crítica literària en diferents mitjans de comunicació Avui i Serra d’Or , bàsicament amb la investigació sobre la literatura catalana del segle XIX i contemporània i l’edició de narrativa contemporània a Edicions Proa , de les quals fou director des del 1998 És autor de diversos treballs sobre Verdaguer , amb un dels quals, “ Sant Francesch ” , de Jacint Verdaguer, un poema per a una vida publicat…

En foren membres fundadors Jacint Verdaguer, Jaume Collell, Francesc Febrer, els germans Antoni i Joaquim Espona i de Nuix, Francesc Cuadros, Josep Serra i Campdelacreu, Martí Genís i Aguilar, Magí Verdaguer i Callís i els germans Francesc, Joaquim, Josep i Ramon Masferrer i Arquimbau Tingué vida molt activa en 1867-69, i persistí encara més de deu anys, bé que no amb les reunions i el caràcter primigeni El 1879 publicà La garba muntanyesa, recull de poesies de l’Esbart de Vic , antologia poètica dels esbartistes Josep Bach, Josep Camp, Marià Campà, Joan Cendra, Jaume Collell,…

Presidents Jacint Ibáñez Gras i Ceferino Solivelles Mínguez

Es publica la "Revista Literaria", a Barcelona, fundada per Jacint Laporte