Resultats de la cerca

El lema de Jaume Brossa serveix per a illustrar l’actitud de canvi ideològic que, durant la dècada dels vuitanta, germinà a l’entorn del grup d’intellectuals i artistes que confluïen a la revista “L’Avenç” Pretenien la modernització en tots els seus aspectes, i aquest procés, en la seva heterogeneïtat de manifestacions, confluïa en el desig de regenerar el país Per això hom parla del Modernisme de forma àmplia, entès com a concepte temporal, d’una època La morfina , S Rusiñol, c 1894 MCF / RM La dècada dels noranta fou la dels anys de la renovació D’una banda, el paper veritablement innovador…

Al setembre del 1895 la família del professor de Belles Arts malagueny José Ruiz Blasco arribà a Barcelona, on aquest començaria a exercir el seu nou càrrec de professor numerari de Dibuix de figura a l’escola oficial de Belles Arts, coneguda com Llotja El fill del professor, Pablo Ruiz Picasso, que encara no havia fet catorze anys, seguia les passes del seu pare i estava estudiant Belles Arts per això tot just arribar ja va matricular-se a la mateixa escola on el pare entrava de professor i va sollicitar permís de copiar obres al Museu de l’Acadèmia de Belles Arts Les obres que li serviren…

Fill del poeta Josep Plana i Dorca, es llicencià en dret a Barcelona 1910 De jove estigué afiliat a la Unió Federal Nacionalista Republicana i publicà el seu únic llibre ideològic, Les idees polítiques d’en Valentí Almirall 1915 A partir del 1915 fou secretari de la Unió Industrial Metallúrgica i, el 1927, vocal de Consejo de Economía Nacional, on tingué una actuació remarcable Fou de la penya de l’Ateneu i mentor d’alguns escriptors joves com Sagarra o Pla Els anys vint s’interessà per les noves arts com el cinema i la producció discogràfica S’exilià el 1937 i visqué a París i al Rosselló El…

Volgué ésser la presència militant del nou grup, malgrat aplegar alguns autors d’actitud prenoucentista Consisteix bàsicament en una antologia, tant literària com plàstica, de les concepcions estètiques i artístiques del Noucentisme  en un moment en què el moviment ja era conegut i començava a establir-se La data de publicació és en aquest sentit ben significativa perquè coincideix amb altres circums­tàncies que illustren aquest mateix procés de consolidació El 1911 és, per exemple, l’any de publicació de La Ben Plantada d’ Eugeni d’Ors  i de la mort de Joan Maragall Tot i això, el caràcter…

«Per una de tantes ironies de la vida, entremig dels galls, de les perdius, dels faisans penjats a les tendes, la gent que anava a fer compres saludava una caixa llarga En aquella caixa llarga i estreta hi duien a enterrar a un home que tots haurien vist retratat cent voltes en caricatura, en sèrio, a peu, a cavall, en barca, si és que no heu perdut la memòria hi duien a enterrar a n’en Pere Romeu El pobre Pere Romeu, passant seguit de molts pocs amics, era no sols un amic que se’n anava era una època, un temps passat, una era de la nostra terra, eren els darrers cabells llargs d’una tongada…

Introducció A l’acabament del segle, el Modernisme pictòric ja havia donat tot el que portava a dintre El Simbolisme deixava pas a actituds més positives, més reals, més socials El moviment i els seus detractors postmodernistes es movien entre noms ja reconeguts Isidre Nonell, Joaquim Mir, Ricard Canals, Ramon Pichot, Adrià Gual i, aviat, Anglada-Camarasa, Sunyer i Picasso El 1897 Mir pintava La catedral dels pobres , testimoni del Realisme social expressat amb aquella llum de color groc que havia donat nom, a partir del 1893, a La Colla del Safrà Per a molts, l’escola parisenca com a font d’…

Bibliografia general Anuari dels Amics de l’Art Litúrgic , Barcelona, 1925 Architectura per lo spazio sacro catàleg d’exposició, Bolònia, 1996 Arnaud d’Agnel, G L’art religieux moderne , Grenoble, 1936 Ars Sacra Arte religioso actual en Cataluña , Barcelona, 1952 Barbier de Montault, X Traicté pratique de la construction, de l’ameublement et de la décoration des églises selon les règles canoniques et les traditions romaines avec un appendice sur le costume ecclesiastique , París, 1878 Bohigas, O Reseña y catálogo de la arquitectura modernista , Barcelona, 1973 Bohigas, O Modernidad en la…

Autodidacte, passà però per l’Escola de Belles Arts Exposà molt jove a Barcelona Anà a París amb Lluís Llimona 1921 amb una carta de recomanació de S Juñer i Vidal per a Picasso, que l’orientà i l’ajudà Exposà individualment amb èxit a la Galerie Percier Entrà en contacte amb intellectuals com Cocteau, Drieu la Rochelle, Max Jacob, Supervielle, Barbusse, Corpus Barga i d’altres, amb qui fundà la revista Philosophie 1924 Serge de Diaghilev, que visità una de les seves exposicions, li proposà de fer els decorats i figurins del ballet Les matelots d’Auric i Massine 1925 Després també en féu per…

En una primera etapa es dedicà, des de molt jove, a la confecció i creació de roba femenina i després se sentí atret per l’art Publicà l’obra Breda, pinzellades a tort i a dret 1948, la portada de la qual és del pintor Josep Aragay Estrenà sardanes i algunes peces escèniques a Breda El 1952 emigrà a Amèrica i s’establí a São Paulo Brasil, on es dedicà a la venda de roba i després reprengué la seva activitat de confecció de roba femenina, faceta en la qual esdevingué un creador reconegut Afeccionat a escriure, guanyà alguns premis literaris i collaborà a la revista Ressorgiment ,…

Es formà a Llotja amb Antoni Caba, i exposà a la Sala Parés el 1889 havia ja guanyat una beca per a París 1888-92 Participà en les exposicions generals barcelonines dels anys 1894, 1896 i 1898 Casat el 1900, tornà a París, on fou el primer a rebre i orientar Picasso en el seu primer viatge Visità Venècia El 1903 feu l’exposició més ambiciosa Tornà a exposar el 1904 i el 1905 Aquest any la mort del seu fill gran li fou un trauma que ja no superà morí a l’Institut Frenopàtic de les Corts al cap de tres anys Home constantment inquiet, partí d’un realisme dins l’estil de l’escola d’Olot 1889…