Resultats de la cerca
Es mostren 219 resultats
campanòleg

Campanòleg amb un joc de campanes tubulars
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En la seva accepció més general, instrument musical format per la reunió de diverses campanes, generalment de mides -i, per tant, afinacions- diferents (carilló).
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa Més en particular -com el descriu Pedrell al seu Diccionario técnico de la música -, instrument consistent en una gran roda de fusta proveïda de campanes a la banda exterior que es fan sonar mitjançant una manovella central que la fa rodar Alguns musicòlegs consideren que una de les característiques del campanòleg és que les campanes que l’integren sonen conjuntament, és a dir, que el so de cadascuna no es percep individualment Malgrat això, en la música d’orquestra, el terme sol designar un conjunt de campanes…
Joan Baptista Lambert i Caminal
Música
Músic.
Format com a escolà de la catedral de Barcelona, a dotze anys començà a estudiar composició, orgue i piano Més tard ingressà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble de Felip Pedrell i Enric Morera Ben aviat sobresortí com a compositor Fou director de diferents bandes musicals, com la dels Mossos d’Esquadra 1928-31, i de la temporada de Teatre Líric Català al Teatre Tívoli barceloní, on estrenà l’òpera Joan de Serrallonga Escriví obres escèniques Donzella que va a la guerra , 1906 El foc de Sant Joan , 1907 i sarsueles, de les quals destaca Por una mujer …
,
Vicenç Maria Gibert i Serra
Música
Músic.
Fou deixeble de Claudi Martínez i Imbert en la disciplina de piano, de Lluís Millet en la d’harmonia i de Felip Pedrell Entre el 1900 i el 1907 visqué a París i estudià a la Schola Cantorum amb V d’Indy composició i piano i Abel Decaux orgue Novament a Barcelona, impartí classes d’orgue a l’Orfeó Català i fou nomenat organista de l’església de Nostra Senyora de Pompeia 1909-13 També fou organista de l’Orquestra Pau Casals i inaugurà diversos orgues, com el del monestir de Montserrat 1922 La seva obra compositiva està fortament influïda per l’estètica neoclàssica i també per la…
,
història de la música
Música
Disciplina que s’ocupa de l’estudi de l’evolució de la música.
A Occident, el concepte de música, a causa de la tensió entre teoria i pràctica, del canvi constant de formes i de la permanent aparició de música nova, n’inclou en ell mateix la història La música, en la seva historicitat, és un fenomen que tan sols existeix en la cultura occidental Davant d’aquesta concepció apareix contraposada la formació natural del so, prehistòrica i premusical HH Eggebrecht, és a dir, no influïda per la cultura europea, que no pot denominar-se pràctica, ni coneix la teoria, i que es caracteritza per la seva relativa ahistoricitat La història de la música occidental va…
Guillermo Uribe Holguín
Música
Compositor i violinista colombià.
El 1892 començà a estudiar violí amb R Figueroa i harmonia amb S Cifuentes a l’Acadèmia Nacional de Música de Bogotà El 1903 marxà a Nova York i en tornar, dos anys més tard, fundà l’Orquestra Simfònica de l’Acadèmia Nacional de Música, de la qual fou el primer director L’any 1907 es traslladà a París per estudiar a la Schola Cantorum amb V d’Indy i violí amb A Parent, instrument que perfeccionà a Brusselles Durant la seva estada a Europa conegué M de Falla, F Pedrell i E Satie Novament a Bogotà, fou nomenat director de l’Acadèmia Nacional de Música, que convertí en conservatori…
Victor Hugo
Música
Escriptor francès.
Capdavanter del Romanticisme al seu país, professà una gran admiració pels artistes clàssics i romàntics alemanys, especialment L van Beethoven, i pel barroc italià Fou amic d’Héctor Berlioz, el qual musicà alguns dels seus poemes d' Orientales , i també de Franz Liszt, que s’inspirà en Les feuilles d’automne per al poema simfònic Ce qu’on entend sur la montagne Malgrat l’oposició d’Hugo, l’adaptació dels seus textos per a òperes o altres gèneres musicals fou constant i arribà fins al segle XX l’òpera Ernani , de G Verdi 1844, inspirada en Hernani 1839, fou un èxit notable, i Henri Dutilleux…
Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra
Música
Formació orquestral creada l’any 1992 pel Govern d’Andorra, amb el patrocini de la Fundació Crèdit Andorrà.
El violinista Gerard Claret n’és el director L’orquestra, amb seu a l’Auditori Nacional d’Andorra, es presentà al març del 1993, i des de llavors ha assolit un gran prestigi en el món musical internacional Ha actuat a Espanya, França, Bèlgica i Itàlia, ha participat en els festivals d’Ordino, Vic, Pau Casals de Prada de Conflent, la Schubertíada de Vilabertran i les Serenates de València, com també en cicles de concerts al Palau de la Música Catalana, l’Auditori de Galícia, l’Auditori Nacional d’Espanya, a Madrid, el del Palau de Congressos de Saragossa i el Felip Pedrell de…
Narcisa Freixas i Cruells

Narcisa Freixas i Cruells
© Fototeca.cat
Educació
Música
Compositora i pedagoga.
Filla de Pere Freixas i Sabater , juntament amb Carme Karr, fou una de les primeres dones que es dedicaren a la composició a Catalunya, i alguns dels seus manuals pedagògics s’han emprat fins ben avançat el segle XX Fou deixebla de Joan Baptista Pujol, Felip Pedrell i Enric Granados El 1900 publicà uns quaderns titulats Cançons catalanes , sobre textos de poetes catalans L’any 1905 guanyà un premi a la Segona Festa de la Música Catalana per un recull de cançons Cançons infantils i el 1908 rebé un guardó als Jocs Florals de Girona per una segona sèrie de Cançons infantils La…
, ,
Espanya
Música
Nom donat, des de l’antiguitat, a la Península Ibèrica i, a partir del 1715, a l’Estat espanyol.
En el present article hi és tractada l’evolució musical en els antics regnes hispànics -exceptuant Portugal- des de l’alta EdatMitjana fins a la constitució del modern Estat espanyol i, des d’aleshores fins a l’actualitat Música culta L’Edat Mitjana Els importantíssims estudis d’Higini Anglès sobre els orígens de la música culta hispànica contradiuen amb dades concretes l’opinió generalitzada que li atorgava un paper menor en el desenvolupament de la música durant l’Edat Mitjana Anglès proporciona dades molt eloqüents tot assenyalant que la lírica llatina no litúrgica més antiga és la…
Baltasar Samper i Marquès
Música
Compositor, musicòleg i director mallorquí.
Vida La seva vocació es despertà en un entorn familiar molt vinculat a la música —el pare fou cantant d’òpera i el germà, Julià, també s’hi dedicà— Realitzà els primers estudis musicals amb els mestres Cardell i Oliver A dinou anys es traslladà a Barcelona, ciutat on residí fins el 1938, i estudià piano amb E Granados i composició amb F Pedrell Acabats els estudis, realitzà una variada activitat professional fou concertista de piano, dedicat especialment a la divulgació d’autors catalans i també de l’anglès Cyril Scott dirigí l’Orquestra de Cambra de Barcelona, l’Orquestra Pau…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina