Resultats de la cerca
Es mostren 13299 resultats
Pere Xatruch
Militar
Militar.
El 1802 emigrà, junt amb el seu germà Ramon i amb Esteve Guardiola, a Amèrica i arribà i s’establí a Hondures Ell i els seus germans es van dedicar a l’explotació de les conegudes mines de plata a San Antonio de Oriente Després s’establí a Choluteca, on es casà amb Eugenia Villagra, amb la qual va tenir dos fills, que van destacar en la vida militar d’aquest país Pere, que arribà a ser coronel, i Florenci, gran general que lluità a Hondures, El Salvador i Nicaragua El cèlebre i molt temut exèrcit de Florenci Xatruch prengué entre el poble el nom estrafet de catrucho D’aquí ve…
Pere Bernat
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1113-29).
Inicià les seves actuacions amb la intervenció en un plet entre els monestirs de Cuixà i d’Arles sobre la possessió de Sant Pere de Torrelles 1114 El mateix any aprovà la unió del monestir del Canigó i el de la Grassa Consagrà algunes esglésies, com Sant Esteve de Salses 1114, Sant Nazari de Torderes 1116, Sant Sadurní de Montesquiu i el monestir de Sant Andreu de Sureda 1121 i assistí a la consagració de Sant Quirze de Colera 1123 El 1126 anà a Terra Santa i al seu retorn cedí la vila i l’església de Marcèvol als canonges del Sant Sepulcre, on aquests fundaren un priorat…
Jaume Pere
Història
Fill natural de Pere II de Catalunya-Aragó i d’una dama anomenada Maria; de la mateixa unió, tinguda abans del matrimoni amb Constança de Sicília, nasqueren també Joan i Beatriu.
El seu pare el féu senyor de Sogorb Vers el 1278 hom el troba intervenint en el comerç amb Tremissèn Participà en el setge de Balaguer 1280 i fou nomenat almirall el mateix any Actuà en l’expedició a Sicília i sembla haver manat l’estol català en la victòria naval de Nicòtera 1282 Fou destituït pel seu pare pel fet de no haver seguit puntualment les seves instruccions en una incursió a Calàbria 1283 Després actuà en la campanya duta a terme en aquesta regió a partir del 1286 i sembla haver estat alcaid de cristians a Tremissèn En temps de Jaume II participà en la campanya de Múrcia 1296 i hi…
Pere Serra
Cristianisme
Cardenal.
Doctor en dret, canonge de Vic i ardiaca del Penedès al capítol de Barcelona Pere III de Catalunya-Aragó l’envià el 1383 a la curia papal d’Avinyó per tal d’aconseguir la dispensa de parentiu per al matrimoni del seu net Martí amb Maria de Sicília Després de passar per Nàpols, per tal de tractar amb el rei Ladislau, restà a Sicília com a collector pontifici i com a conseller de Martí el Jove, el qual li atorgà temporalment l’administració de l’arquebisbat de Monreale El 1395, havent destituït, per rebellió, Simó Despuig, bisbe de Catània, el rei de Sicília li atorgà aquest bisbat…
Pere Prat
Atletisme
Pioner de l’atletisme català.
Descobert durant una excursió al Pirineu pel directiu del FC Barcelona Miquel Giró, es feu molt popular enfrontant-se a qui el volgués desafiar els dies festius al Parc de la Ciutadella de Barcelona, fet que li valgué el sobrenom d’“atleta del poble” Es convertí en un campió pràcticament insuperable des del 1911 fins al 1917, arribà a acumular set rècords d’Espanya a la vegada 1916 A proposta de la publicació España Deportiva es creà un Campionat d’Espanya de cros per enfrontar-lo a l’atleta madrileny més rellevant, al qual guanyà, a Madrid, en les dues primeres edicions 1916, 1917 Els…
Pere Marsili
Cronologia
Història
Cristianisme
Cronista.
Vida i obra Membre de l’orde dels frares predicadors, desenvolupà la seva activitat a la Corona d’Aragó durant el regnat de Jaume II És autor de la versió llatina de la crònica de Jaume I, encarregada per Jaume II, a qui la lliurà, a València, el 1314, en un manuscrit en pergamí, historiat i caplletrat d’or És per això que la crònica de Jaume el Conqueridor ens ha pervingut en dos textos fonamentals, un de català, anomenat Llibre dels feits i un de llatí, signat pel dominicà Pere Marsili i dit Liber gestorum o també Liber gestarum , que és conservat en quatre manuscrits a la Biblioteca…
, ,
Pere Terol
Història
Dirigent agermanat.
Notari El 1517 el consell municipal d’Oriola el nomenà, juntament amb Pere Palomares, síndic prop del rei Carles I a Galícia per a demanar la creació del bisbat d’Oriola Fou el 1520, ensems també amb Palomares, un dels promotors de la Germania a Oriola elegit síndic del poble, a mà armada notificà als oficials reials i als cavallers la rebellió, i a costa seva, amb d’altres a València, on s’agermanaren amb els de la capital, comprà banderes i tambors Propagà la rebellió a part del regne de Múrcia i marquesat de Villena Sembla que fou marginat per una fracció d’agermanats i fou forçat a deixar…
Pere Rabassa
Música
Mestre de capella, teòric musical i compositor.
Format musicalment a l’escolania de la seu de Barcelona amb J Barter i F Valls, pertangué a la capella d’aquesta catedral com a cantant, arpista i ajudant del mestre Valls El 1713 fou nomenat mestre de capella de la seu de Vic, i l’any següent obtingué la plaça de la seu metropolitana de València, on romangué fins el 1728, que guanyà la de la catedral de Sevilla, ciutat on residí fins a la seva mort Pertany a la generació de compositors que conegueren directament la música barroca italiana a la capella de l’arxiduc Carles d’Àustria a Barcelona Aquest fet influí el seu estil compositiu, tot…
,
Pere Boïl
Historiografia catalana
Curial, tresorer i mestre racional de Jaume II.
Vida i obra Cavaller, adquirí la vila de Manises Fou patró del convent de Sant Domènec de València Es casà amb una noble de Verona Amic d’infància del futur rei Jaume II, estigué al seu costat mentre fou rei de Sicília 1286-91, i restà a l’illa com a comprador del rei Frederic, en funció d’espia Després de la pau entre els dos reis germans, Jaume II li confià el control de les seves finances, primer com a tresorer 1302-06 i després com a mestre racional 1306-20 En aquest darrer càrrec li succeí el seu fill Felip Boïl Els anys 1308 i 1309, Jaume II el designà ambaixador a les parts d’Itàlia, i…
Pere Moragues
Arquitectura
Escultura
Arts decoratives
Escultor, orfebre i arquitecte.
El 1366, per encàrrec de Pere el Cerimoniós, féu set creus de pedra —de les quals només resten uns fragments malmesos— que havien d’ésser collocades en diversos indrets de la muntanya de Montserrat Hom creu que fou l’arquitecte de la capella de les Verges a l’església d’aquest monestir És possible que hagués intervingut, abans, en el retaule de la Mare de Déu de la Mercè de l’església d’aquesta advocació a Barcelona, construït per l’arquitecte Roca hom li atribueix la fina talla policromada de la Mare de Déu titular El 1373 obrà el sepulcre del prior de Montserrat Jaume de Vivers…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina