Resultats de la cerca

Àrea de nidificació de la xurra Pterocles orientalis als Països Catalans Maber, original dels autors És un ocell escàs, que actualment es troba restringit a la part occidental de la Depressió Central catalana, on arriba l’extrem nord-oriental de l’encara nombrosa població que habita la Depressió de l’Ebre Ocell molt sedentari, no hi ha dades fora de les seves àrees usuals de distribució així, doncs, no ha estat citat ni a la Catalunya Nord ni a Andorra ni a les Balears El poc coneixement que tenim sobre aquesta espècie a casa nostra, fa que no hi hagi dades sobre la seva fenologia de…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc directe que pertany al grup dels idiòfons de percussió directa Consisteix en un conjunt de barres de fusta afinades i disposades sobre un bastidor, que sonen en percudir-les amb unes macetes Aquestes làmines solen ser de palissandre o d’altres fustes semblants pel que fa a duresa i ressonància En alguns instruments ètnics, les plaques són de bambú Actualment també se’n fan de fibra de vidre o de resines sintètiques que imiten l’aspecte i les qualitats sonores de la fusta La longitud i el gruix de les barres determinen la seva afinació…

Bé que d’origen desconegut, sembla que hom pot identificar la primitiva cultura germànica amb una certa civilització del bronze final que, partint d’un nucli situat al sud d’Escandinàvia, emigrà cap a la zona costanera compresa entre l’Oder i el Weser, ocupà la gran plana europea i es posà en contacte amb el món mediterrani, on la conquesta romana en limità l’expansió En època d’August, el límit meridional de poblament germànic era constituït pel curs del Danubi fins a la conca pannònica Fins a l’època de Marc Aureli el món germànic romangué en una relativa estabilitat, però a la segona…

Microfotografia electrònica de transmissió d’un bacteri magnetotàctic de l’Encanyissada, en què es marca la cadena de magnetosomes, que permeten al bacteri orientar-se en el camp magnètic de la Terra Jacek Wierzchos La primera indicació que alguns bacteris eren sensibles al camp geomagnètic, la va obtenir Richard Blakemore el 1975 observant el fang d’unes llacunes salabroses pròximes a Cape Cod costa est dels Estats Units Avui se sap que els bacteris magnetotàctics són cosmopolites i ubics dels hàbitats aquàtics amb un cert gradient d’oxigen S’han trobat en maresmes, aigües salabroses i…

El Ms 123 és realment una compilació de manuscrits diversos un recull de 13 folis en pergamí 24×16 cm, escrits en tinta i vermell Josep Gudiol publicà la divisió següent pel que fa a la seva cronologia “ Folis 1 i 2 segle XI Folis 3 a 9 segle XII Els altres segle XIII” * Tenint en compte que la illustració pertany als folis 1 i 7 i que les seves fonts, així com la seva cronologia, amaguen contexts diferents, caldria tenir molt present el caràcter miscellani i, a més, fragmentari, del recull que ara ens ocupa En el foli 1 hi ha una part d’un responsorial que, d’acord amb la classificació de…

L’indret de Fares apareix documentat per primera vegada en el testament del comte Sunifred de Besalú i Cerdanya, l’any 966, quan aquest deixà al seu germà Miró, futur comte de Besalú i bisbe de Girona, “ ipsum meum alodem de Faras vel de Roseto ” Tanmateix, només tres anys després, el 969, queda constatada l’existència de l’església de Santa Maria de Fares mitjançant la venda feta per Gaurí i els seus fills, Franclmir i Oriol, a Miró Bonfill, ja comte de Besalú, d’un “ alodium in comitatu Bisuldunense, et in parrochia Sancte Marie de Faris in locum quem vocatum Roseto ” L’any 975, “ Sanctae…

Àrea de nidificació del tallarol gros Sylvia borin als Països Catalans Maber, original dels autors El tallarol gros és una espècie estival la distribució de la seva població reproductora als Països Catalans queda restringida a la Catalunya Nord i al Principat, i és lligada als dominis de l’alta muntanya eurosiberiana i a sectors de l’alta muntanya subalpina, amb localitzacions mediterrànies si fa no fa aïllades en punts especialment humits de les serralades litorals catalanes Així mateix, ha nidificat a Mallorca, on fins ara només era considerada com una espècie migradora…

La cuereta torrentera és una espècie nidificant i hivernant a Catalunya, Andorra i el País Valencià A les Balears es comporta com un hivernant comú, encara que molt localitzat La seva àrea reproductora comprèn tot Catalunya allà on troba el seu hàbitat més idoni, Andorra i el País Valencià, on ja es troba, però, més localitzada i restringida a rius i rieres d’una certa altitud Durant el setembre i, principalment, l’octubre, apareixen ja les cueretes torrenteres hivernants procedents de França, Suïssa, etc, que es vénen a sumar a les indígenes que, en aquesta època, també van…

Poden ésser endocrines o de secreció interna , si produeixen secrecions que van a parar al sistema circulatori de l’animal, i exocrines o de secreció externa , si produeixen secrecions que s’aboquen a l’aparell digestiu o al genitourinari o bé a l’exterior del cos de l’animal

El costum de fer grans fogueres la nit o revetlla de sant Joan festes de Sant Joan, antiquíssim i propi de tot el món occidental foc, és estès arreu dels Països Catalans hom n'encén de familiars a les masies i les cases aïllades o de collectives als barris i els pobles aquest costum s’ha estès també a unes altres revetlles, com la de Sant Pere Des de fa uns quants decennis hom encén una foguera al cim del Canigó, des d’on hom porta la flama a diverses poblacions catalanes per tal d’encendre les fogueres de Sant Joan això ha donat origen a la creació de l’organització de caràcter…