Àrea de nidificació del tallarol gros (Sylvia borin) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
El tallarol gros és una espècie estival; la distribució de la seva població reproductora als Països Catalans queda restringida a la Catalunya Nord i al Principat, i és lligada als dominis de l’alta muntanya eurosiberiana i a sectors de l’alta muntanya subalpina, amb localitzacions mediterrànies si fa no fa aïllades en punts especialment humits de les serralades litorals catalanes. Així mateix, ha nidificat a Mallorca, on fins ara només era considerada com una espècie migradora.
Aquesta és una espècie estiuenca i migradora, que passa l’hivern al S del Sàhara. Arriba d’hora als seus territoris de cria: al voltant de la primera quinzena d’abril a les comarques més meridionals i més tard, al començament de març, als territoris pirinencs. Torna a marxar cap als quarters d’hivern al final de setembre.
L’hàbitat preferencial per a la nidificació del tallarol gros és el sotabosc arbustiu de l’alzinar muntanyenc, de les rouredes i de les pinedes humides de pi roig. A les comarques de l’alta muntanya pot pujar a l’estatge subalpí fins als 2000 m, en el domini dels bosquetons de bedoll i els boscos de pi negre amb neret. També basteix el niu a les bardisses montanes dels ambients ruralitzats; a les contrades més baixes, la seva nidificació queda definida per la presència de l’exhuberant vegetació arbustiva que es desenvolupa als indrets ombrívols i humits que caracteritzen els ambients de ribera.
Si bé, com hem dit, el tallarol gros és una espècie ben delimitada a l’hora de niar, durant la migració la situació canvia força, i esdevé aleshores un ocell familiar, força ben distribuït als Països Catalans. El pas migratori postprimaveral és molt primerenc; esdevé durant els primers dies d’abril, i és ben notori fins i tot a les comarques mediterrànies. El pas de la tardor és encara més evident al litoral i també a les Illes. Abans de complimentar la darrera etapa, que el portarà als seus quarters d’hivernada transsaharians, el tallarol gros es dedica a acumular les reserves de greix necessàries per a la migració. En aquests mesos, el setembre i una part de l’octubre, és un visitant comú dels horts i els fruiters; li agraden especialment les figues, que en aquests mesos es troben en el seu punt òptim. Aquesta volença és coneguda i aprofitada pels grups d’anellatges, que disposen les xarxes a les rodalies d’hortes amb presència de figueres, i obtenen així abundoses dades sobre la migració d’aquesta espècie.