Resultats de la cerca

Exemplar amb la banda longitudinal fosca ben visible Nuno Caiola Pseudorasbora parva és un ciprínid de la subfamília dels gobionins Gobioninae A causa de la seva recent introducció a la península Ibèrica delta de l’Ebre, el 2001 encara no és coneguda amb un nom vulgar, tot i que hi ha la proposta d’adoptar el de pseudorasbora, com han fet altres llengües de territoris que no formen part de la seva distribució original Els espècimens vius de pseudorasbora tenen la coloració del cos violeta, amb la part dorsal més fosca que els flancs i la superfície ventral argentada La majoria d’individus…

Cursà estudis de filologia catalana i espanyola Professor d’ensenyament mitjà als instituts de Nules, Xàtiva i Massamagrell, on fou director durant tres anys, fou professor de les universitats de València i d’Alacant, i catedràtic de filologia catalana a la Universitat Jaume I Fou collaborador habitual en revistes filològiques amb articles de lingüística i de crítica literària Entre els seus temes de recerca preferents en aquest camp hi ha l’obra de Joan Fuster i de Vicent Andrés Estellés, i també d’altres autors contemporanis com Josep M Llompart, Maria-Mercè Marçal, Enric Valor, Salvador…

Vida Home polifacètic i d'una gran activitat, fou una personalitat molt destacada del catalanisme en els diversos camps de la cultura a les terres de l’Ebre i, sobretot, a Tortosa Exercí el periodisme com a corresponsal d' El Ateneo de Málaga 1890 L’any 1911 fou nomenat cronista de Tortosa, ciutat on, a més, fundà els setmanaris La Veu de Tortosa 1899 i l’Associació de Premsa de Tortosa 1924 Fou també vicepresident de la Federació de la Premsa Catalanobalear 1931 Destacà el seu interès per l’arxivística, la història i l’arqueologia, camps en què se centrà en la recuperació del patrimoni…

Pertangué fins avançada l’edat moderna al territori de Tortosa Té l’origen en la donació que feu Pere I 1208 del castell i de la comarca de Benifassà a Guillem de Cervera, més tard monjo de Poblet El 1233 Jaume I confirmà la donació i encomanà als monjos de Poblet la fundació d’un monestir filial Dos anys més tard s’hi traslladaren des de Poblet dotze monjos i l’abat nomenat, i començaren les obres el 1250 pogueren ja installar-se a les noves construccions Jaume I feu donació a l’abadia dels delmes de Vallibona i d’Herbers, de terres i cellers a Tortosa, i de franquícies a les possessions…

Vida i obra Estudià a València, i gràcies a Honorat Joan li fou atorgada la càtedra de poesia de la universitat 1550-56, des de la qual inicià una important tasca d’editor i renovà els estudis d’oratòria El 1559 acceptà la càtedra de retòrica de la Universitat de Saragossa, però el 1561 retornà definitivament a València 1561-79, on publicà bona part de la seva obra i renovà els exercicis declamatoris El 1563 defensà l’ortodòxia de l’erasmista Jeroni Conques en el procés inquisitorial contra aquest Preocupat per la didàctica del llatí, redactà diverses obres per facilitar les tasques d’…

Vida i obra Al desembre del 1899 inaugurà a Manresa el cine Gaumont, i el 1901, el Principal Muntà circuits de locals a Barcelona Triunfo, Letamendi i Bailén i a Manresa Principal, Conservatori i Letamendi El 1902 creà a Barcelona un taller adreçat a pintar pellícules i posteriorment fundà amb el seu nom uns laboratoris que feien el tiratge de negatius, positius i títols Aquests primers anys del segle XX també s’inicià com a operador de reportatges, alguns en combinació amb la casa Urban Entre les seves filmacions cal remarcar l’actualitat enregistrada a Madrid Boda del rey Alfonso XIII y…

Vida Format en el teatre amateur , es convertí en un autèntic mite mediàtic català Inicià la seva carrera 1955 amb Camarada Cupido , de Xavier Regàs Debutà com a professional al teatre Romea en la comèdia Colombe Jean Anouilh Feu el seu primer paper als escenaris el 1957 en Glòria i Amadeu, Societat Limitada Josep Maria Poblet La seva popularitat augmentà amb títols com ara Romeu de 5 a 9 1957, Lluís Elias i Valentí Moragues El llibertí 1958, Aldo De Benedetti Pum, pum i el va matar Antonio de Armenteras El nas d’en Cyrano Lluís Tejedor Ai, Joan, que descarriles Salvador Bonavia Que vagi de…

El SODSC dirigit per Pallach era predominant a l’exili, però tenia una presència menor a l’interior Els punts de divergència en el si de l’MSC havien estat la qüestió sindical, la relació amb els comunistes i la concepció de la política unitària en l’oposició antifranquista, així com la política d’unitat socialista La ruptura no va produir-se tant per una discrepància en la concepció del Moviment Socialista, com per una oposició entre estratègies a diferència de l’interior, Pallach insistia a desplegar una orientació més centrista En qualsevol cas, fou prou dura per a provocar l’allunyament…