Resultats de la cerca
Es mostren 255 resultats
Pierre Guichard
Historiografia catalana
Medievalista.
Especialitzat en Al-Andalus i el Magrib Fill d’un notari al Delfinat, estudià història a la Universitat de Lió i, al final dels anys cinquanta, feu una estada a Algèria que, juntament amb l’impacte de la guerra d’alliberament d’aquest país, influí en la seva posterior orientació investigadora La seva primera recerca, a l’inici dels seixanta, fou un treball de llicenciatura, més aviat clàssic, fonamentat en la documentació dels segles XVI-XVII de l’arxiu notarial del seu poble A proposta de Roger Arnáldez, professor de civilització musulmana a Lió, es desplaçà a Madrid, on romangué 1966-69 com…
Angkor
Angkor El temple d’Angkor Vat
© Fototeca.cat
Ciutat antiga
Antiga ciutat de Cambodja, a la província de Siĕmréab, al N del llac Tônlé Sab.
Fundada al començament del segle IX per Jayavarman II, a final del segle fou traslladada per Yaçovarman I a Yaçodropura sobre el lloc de l’actual Angkor Capital del regne khmer fins a la conquesta dels thai el 1431, Angkor, envaïda per la jungla i oblidada, no fou descoberta fins al segle XIX A partir d’aleshores esdevingué un important centre d’estudis per a l’escola francesa d’Extrem Orient Cedida per Siam a Cambodja el 1907, Angkor pertangué a Tailàndia del 1941 al 1946, que passà definitivament a Cambodja Conserva restes dels edificis més importants de l’època khmer, els quals, al llarg…
Necròpoli de Ca la Madrona (Mataró)
Art romànic
Situació Sepultura núm 2 localitzada en la campanya del 1988 J Garcia Aquesta necròpoli es troba dins el veïnat de Mata, a llevant del terme, en l’antic paratge dit el Xiprerer és situada entre els carrers de la Foneria, Vapor Gordils i el camí de Ca la Madrona, nom que prové d’una antiga casa de pagès actualment desapareguda Mapa 37-15393 Situació 31TDG545005 Necròpoli EI conjunt d’enterraments és situat a l’indret anomenat el Xiprerer, nom que suggereix la presència, en altres temps, de xiprers, normalment indicatius de l’existència d’un cementiri Prop seu passava l’antic camí de Santa…
Olímpia
Ciutat antiga
Ciutat de la Grècia antiga, a la regió de l’Èlide, al Peloponès nord-occidental.
Habitada ja a la fi del segon millenni aC, fou anomenada Olímpia pels seus pobladors en recordança del mont Olimp Visqué sempre a expenses del santuari —l' Altis sagrat —, que, dedicat d’antuvi a una divinitat femenina, esdevingué, a partir del primer millenni aC, un dels llocs principals del culte de Zeus Centre religiós i cultural del món grec antic sobretot a causa de la implantació dels jocs olímpics, feta, segons la llegenda, per Hèracles mateix, ho fou també de l’esport, tant en el seu aspecte competitiu com en l’aspecte ètic i religiós Hom creu que, a partir del 776 aC, tots els grecs…
Societat Arqueològica Valenciana (SAV)
Historiografia catalana
Secció de la Reial Societat Econòmica d’Amics del País de València, creada el 1871 per iniciativa de Felicíssim Llorente i Olivares.
Desenvolupament enciclopèdic L’objectiu fonamental de la SAV fou el de fomentar l’estudi de les antiguitats del País Valencià Aquest nou projecte fou acollit de bon grat per l’aleshores president de la Societat Econòmica, Josep de Llano i White Per indicació de Josep Vilanova i Piera, germà del geòleg i prehistoriador Joan Vilanova, s’amplià la finalitat de la nova societat als estudis de la prehistòria, en aquell temps una ciència incipient El 22 d’abril de 1871, es nomenà una comissió formada pel mateix Josep de Llano, Alexandre Cerdà i Josep Biosca encarregada de redactar els estatuts, que…
temple d’August de Tarragona
Coneguda l’existència de l’edifici per referències escrites i numismàtiques, aquestes fonts no en citen l’emplaçament exacte L’historiador romà Tàcit esmenta que, després de la mort d’August 14 dC, una ambaixada hispana sollicità permís a l’emperador Tiberi, l’any 15, per a aixecar el temple dedicat a August Per les monedes se sap que la façana del temple presentava vuit columnes i estava aixecat sobre un pòdium Les emissions monetàries representen, a més, l’estàtua sedent del déu August que es devia venerar a la cella del temple La determinació de l’emplaçament d’aquest temple ha estat un…
edat del bronze

Difusió de la cultura del bronze
© fototeca.cat
Prehistòria
Període que segueix el Neolític i precedeix l’edat del ferro.
Aquest esquema, creat a la primeria del segle XIX, fou desglossat en una primera fase dita Eneolític o Calcolític per a indicar la primera etapa de l’ús del metall, el coure, abans que fos descoberta la lliga del bronze Els arqueòlegs dels països mediterranis continuen en general acceptant aquest matís i emprant el nom d’Eneolític El concepte d’edat del bronze com un graó dins el procés de la civilització no és vàlid, puix que els països creadors de les grans cultures històriques del Pròxim Orient no empraren el ferro d’una manera general fins després de 1500-1400 aC El terme,…
Sant Simeó de Centelles (Rajadell)
Art romànic
Situació Vestigis que encara es conserven de l’església Arxiu Gavín Les ruïnes d’aquesta capella són properes al mas Centelles, el qual és situat a la riba esquerra de la riera de Rajadell i en un dels extrems nordencs del terme, gairebé a tocar el termenal de Fonollosa Long 1°39’56” - Lat 41°45’00” Hom hi va per un camí carreter que s’inicia, a mà dreta, poc abans d’arribar a can Viladés Les ruïnes són situades prop del mas Centelles, masia a la qual hom arriba seguint el camí abans esmentat També s’hi pot anar per la carretera de Manresa a Calaf Poc després d’haver passat Fonollosa, a mà…
Santa Margarida de Martorell
Art romànic
Situació Vista de migdia d’aquesta capella, antiga parroquial del priorat de Rocafort ECSA - Rambol És situada a la plana de l’Anoia, a la dreta del riu, vora el cementiri de Martorell Mapa 36-16420 Situació 31TDF096914 Per arribar-hi cal prendre a Martorell la carretera que duu a Gelida i després de passar per sota de l’autopista, agafar el camí del cementiri i, vora aquest, el que porta a Santa Margarida Història L’església s’alça en un lloc habitat d’antic, com ho evidencien, a més d’un milliari romà de l’emperador Maxenci, datable entre el 350 i el 353, les restes d’una basílica d’època…
Institut Menorquí d’Estudis (IME)
Historiografia catalana
Institució per a la recerca, la promoció, la recuperació i la difusió de la cultura a l’illa de Menorca, creada al final del 1985, amb l’aprovació dels seus estatuts per part del Consell Insular de Menorca.
Desenvolupament enciclopèdic La voluntat que esdevingués «centre de recepció i intercanvi del pensament i la ciència» dugué a l’adopció del nom d’Institut Menorquí d’Estudis, i no d’Institut d’Estudis Menorquins, per tal com es defugí qualsevol connotació localista, i s’establiren distàncies amb els vagues projectes sorgits durant el franquisme En aquest sentit, la seva creació culminà un procés gestat durant els anys de recuperació i de configuració democràtiques de l’illa Els primers membres de l’IME foren nomenats pel Consell Insular de Menorca, com a organisme públic fundador Aquest fet…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina