Resultats de la cerca
Es mostren 319 resultats
Miquel Tarradell i Mateu
Miquel Tarradell i Mateu
© AVUI/J.LOSADA
Arqueologia
Historiografia
Arqueòleg i historiador.
La Guerra Civil Espanyola impedí que arribés a la universitat en el moment que li corresponia per edat, però el 1940, a vint anys, es matriculà a la Universitat de Barcelona Feu els estudis de filosofia i lletres, en la secció d’història, i els acabà l’any 1944 amb premi extraordinari Fou deixeble de les dues figures principals del camp de la prehistòria i de l’arqueologia a Catalunya, Lluís Pericot i Martín Almagro Amb el primer collaborà, essent encara estudiant, en diverses campanyes en els dòlmens empordanesos, i hi mantingué una amistat de per vida Amb el segon tingué una relació més…
El creixement natural
Si la reducció de la mortalitat aconseguida per les millores mèdiques i higièniques del segle XVIII va donar lloc a un creixement ràpid de la població, actualment la fecunditat és la que es presenta com a factor determinant de l’augment demogràfic vegeu els mapes 53 i 55 El mapa mostra diferències clares en la taxa bruta de natalitat i l’índex sintètic de fecunditat Àfrica és el continent que presenta expectatives de creixement més altes Les dones tenen 8 fills de mitjana al Níger, i 7 al Txad, Libèria, Burkina Faso i Angola, estats que podrien doblar la seva població en vint-i-cinc anys Els…
Donar per a remei de l’ànima
L’home dels segles X i XI era plenament conscient de la fragilitat de la seva existència terrenal Sabia que el pas del temps el conduïa inevitablement a la mort, perquè “ningú que ha estat posat en la carn pot evadir la mort” La mort inevitable no deixava d’inspirar por, específicament “la mort sobtada”, aquella mort inesperada, causada per una malaltia imprevista o per les ferides rebudes a la guerra Posat davant la mort “torbat d’espant, amagat en el meu cor, meditava sobre la vinguda del judici etern” Així, la por de la mort no era tan sols la por d’assumir la finitud del “pelegrinatge…
Propaganda franquista en català
Full de propaganda falangista en català, 1939 Coll R Surroca / GS Els serveis de propaganda franquista havien desplegat, al gener del 1939, una campanya destinada a guanyar-se la confiança de la població catalana en el moment d’ocupar la plaça més important, la ciutat de Barcelona Coneixien la gran activitat que, de manera tan eficaç, havia portat a terme, durant els anys de la guerra, el servei corresponent de la Generalitat, el Comissariat de Propaganda, i així va creure oportú d’entrar a la capital de Catalunya amb un missatge tranquillitzador Segons Dionisio Ridruejo —aleshores cap del…
Els inicis de la fotografia
Màquina daguerreotípica, 1839 RACAB / RM La primera càmera de fotografiar va arribar a Barcelona provinent de França, de la mà del gravador Ramon Alabern i Moles, que havia après els secrets de la tècnica de la daguerreotípia directament del seu creador Louis-Jacques Mandé Daguerre, a París El 10 d’octubre de 1839 va tenir lloc l’obtenció de la primera imatge fotogràfica a la península Ibèrica, al Pla de Palau de Barcelona, gràcies al suport de la Reial Acadèmia de Ciències d’aquesta ciutat, que aleshores s’anomenava Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts Alguns mesos més tard, el…
Llobera

L’Hostal Nou, amb l’església de Peracamps centre de serveis del municipi, a Llobera de Solsonès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, limítrof amb la Segarra.
Situació i presentació Els límits municipals dins el Solsonès són Olius N i E, Riner i Pinós E i Pinell NW Les seves aigües la riera de Sanaüja, que forma el límit amb el terme de Pinell, i la capçalera de la riera de Llanera es dirigeixen al Segre a través del Llobregós, però al sector nord-oriental s’aixeca un esquenall serra de Llobera, de 915 m al turó de Vilamós, continuació de la serra de Torregassa, de direcció N-S, que separa la conca del Segre de la del Cardener El terme comprèn els pobles de Llobera anomenat també Llobera de Solsonès, cap administratiu, i Torredenegó, així com la…
Sant Pere de l’Erm (Sant Martí de Tous)
Art romànic
Situació Dues vistes de l’església, avui dia convertida en un magatzem per a usos agrícoles des de la banda sud-est a dalt i des de tramuntana, amb l’absidiola nord esfondrada ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Aquesta església, situada a la banda septentrional del terme, s’aixeca, envoltada de conreus, prop de la carretera comarcal d’Igualada a Santa Coloma de Queralt, des d’on és ben visible Mapa 35-15391 Situació 31TCG745026 Just en arribar a la fita del quilòmetre 8,6 de l’esmentada carretera, a mà esquerra, surt un camí que travessa un torrent secaner, que descriu un revolt molt pronunciat,…
Síndrome de la mort sobtada del nodrissó
Definició És anomenat síndrome de la mort sobtada del nodrissó , mort en el bressol o mort blanca , un trastorn que es presenta de manera sobtada i inesperada, sense símptomes previs de malaltia greu, que ocasiona la mort del nodrissó sense que posteriorment se’n pugui detectar una causa aparent Causes i freqüència La síndrome de la mort sobtada del nodrissó constitueix la causa de mort més freqüent durant el primer any de vida, si s’exclouen les dues primeres setmanes després del naixement No s’han realitzat estadístiques exactes sobre la seva incidència en el nostre medi, però a nivell…
Partit Socialista de Catalunya (Congrés)
Partit polític
Partit socialista fundat a Barcelona el novembre del 1976 com a resultat d’un procés de confluència de diversos grups i partits socialistes, impulsat per Convergència Socialista de Catalunya [CSC], amb l’objectiu d’esdevenir el partit de tots els socialistes de Catalunya.
Es definí com una “organització política de classe, de masses, nacional i democràtica de totes les persones que es proposen lluitar per la consecució d’una societat sense classes, socialista, democràtica i autogestionària, en la qual hagi desaparegut qualsevol signe d’explotació, opressió o dominació de classe o nacional” art 1 dels estatuts Es definia per la via democràtica al socialisme i per l’expressió d’un ampli enfront dels treballadors, que comprenia no sols la tradicional classe obrera, sinó també altres sectors socials tècnics, administratius, treballadors no vinculats directament al…
Trienni Constitucional
Història
Període de la història d’Espanya (març del 1820 — setembre del 1823), durant el regnat de Ferran VII, en què estigué vigent la Constitució del 1812 o de Cadis.
La proclamà Rafael del Riego a Cabezas de San Juan Andalusia occidental l’1 de gener 1820, però el seu triomf no fou general fins que es produïren tot d’aixecaments de caràcter netament federalista la Corunya, Barcelona, Saragossa, Pamplona El 9 de març 1820 Ferran VII hagué de jurar la Constitució i es formà el gabinet Pérez de Castro - Argüelles Les corts es reuniren pel juliol 1820 i aviat s’hi destriaren dos partits el dels moderats, format en gran part pels “presidiaris”, o sia els empresonats per ordre del rei des de l’any 14, i els exaltats , sorgits de l’extensió de les classes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina