Resultats de la cerca

Collaborà amb el grup teatral de la Penya Cultural Barcelonesa Emigrat el 1956 a l’Argentina, país on s’establí, hi treballà a l’Editorial Poseidón, de Joan Merli Desenvolupà una prolífica tasca com a traductor de l’anglès al català que el convertí en un dels principals introductors de la literatura anglosaxona dels segles XIX i XX a Catalunya W Faulkner, E Hemingway, A Burgess, DH Lawrence, H James, L Durrell, A Nin, S Maugham, R Kipling, P Bowles, H Miller, J Austen, etc Rebé el premi de traducció de la Generalitat per la seva versió de La fira de les vanitats , de W Thackeray 1986 i el…

Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i posteriorment a Colònia, on es doctorà en musicologia Al seu retorn a Barcelona, organitzà la Societat Barcelonesa de Concerts 1898, societat que cal distingir de l’entitat del mateix nom que creà Robert Goberna l’any 1903 L’entitat tenia, sobre el paper, el suport de personatges importants de la música del seu temps, com E Grieg, J Massenet, G Charpentier, T Bretón i I Albéniz, entre d’altres, si bé els membres de la junta de govern no tenien renom Tot i així, cal suposar que durant la seva estada a Alemanya, Burgès…

Vida Encara era un infant quan la seva família anà a viure a l’Albi, on començà els estudis musicals amb L Boixet El 1856 es traslladà a Barcelona i fou admès a l’escolania de la catedral, on estudià amb J Marraco i M Ferrer El 1862 fou contractat com a violinista al Teatre del Circ, de Barcelona, i hi entrà en contacte amb el repertori líric provinent de Madrid Des del 1866 fou també director de diverses companyies líriques, i el 1873 fou nomenat director del Teatre Principal La seva activitat com a director continuà al Gran Teatre del Liceu, on estrenà Faust , de Ch Gounod, i també al…

Inicialment installada a la Barceloneta, passà a la Llotja 1774 fins a la dissolució de la junta 1847 En aquest primer període, l’escola, gratuïta, tingué una gran vitalitat i en sortiren homes com Agustí Canelles Després del 1847 fou agregada successivament a l’institut d’ensenyament mitjà i a l’Escola Industrial Barcelonesa la seva categoria decaigué, fins a la seva dissolució per part del govern l’any 1868 La diputació se’n feu càrrec 1870 i, amb el nom d’Escola Provincial de Nàutica, s’installà novament a la Llotja fins el 1918, que passà a un pis dels Porxos d’En Xifré, al…

Vida Per voluntat dels seus pares inicià la carrera de filologia, però la deixà per completar els estudis de música El 1853 ingressà al Conservatori del Liceu, on estudià composició amb Gabriel Balart La primera obra que estrenà fou Minerva El 1865 inicià la composició de l’òpera Rahabba , amb llibret del seu pare L’estrena al Liceu el 1867 fou prou bona, fet que l’animà a compondre dues òperes més, Giuseppe i La Ghironde Amplià estudis a París amb Daniel Auber 1869-71, però els esdeveniments de la Comuna l’obligaren a tornar a Barcelona, on el 1881 estrenà l’òpera La cova dels orbs Fou…

Inicià els estudis musicals a cinc anys amb B Andreu El 1836 entrà com a flautista i contrabaix a l’orquestra del Teatre Principal de Maó i a dotze anys escriví les primeres obres El 1842 obtingué la plaça d’organista a la parròquia de Sant Francesc de Maó Posteriorment 1845 es traslladà a Barcelona, on el 1847 entrà a l’orquestra del Liceu, en la qual tocà el contrabaix, i des del 1851 fou mestre de capella de l’església de Sant Jaume A Barcelona dirigí diverses temporades d’òpera i sarsuela al Teatre Circo, i també es dedicà intensament a l’ensenyament musical Fou autor de nombroses obres…

Pot ser compost de números independents o combinar actuacions musicals amb un argument sumari que encadena les diverses escenes Les incursions humorístiques, que giren entorn de l’actualitat de vegades amb contingut polític, són l’element principal, juntament amb les allusions sexuals Afí a la comèdia musical, el music-hall , el cabaret, l’opereta, la revue que n’és el model europeu de filiació més clara, almenys pel que fa al nom i altres gèneres teatrals, amb els quals manté fronteres imprecises, la revista es desenvolupà als grans centres industrials i urbans com a forma d’entreteniment…

El 1961 es creà la Federación Barcelonesa de Medicina del Deporte, sota la presidència de Joaquim Cabot Boix Posteriorment, nasqueren les federacions provincials de Girona, Lleida i Tarragona, les quals, en unir-se a la de Barcelona, formaren la Federació Catalana de Medicina de l’Esport Aquesta entitat donà ben aviat suport assistencial als esportistes a través dels seus centres i organitzà reunions científiques, amb el suport primerament de la Residència Blume i després de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya, i diferents congressos de caràcter estatal i…