Resultats de la cerca

Però hom dubta encara de la situació del topònim que donà nom al llinatge i a la baronia Els primers membres del llinatge dels quals hom té notícia són els germans Bernat mort d 1063 i Miró Riculf Els Pinós mort d 1069, fills d’Adelaida, que entre el 1050 i el 1068 prestaren plegats jurament de fidelitat al comte Ramon I de Cerdanya pel castell de Pinós Reberen en comanda dels comtes de Barcelona els castells de Balsareny i Gaià i l’honor d’Oristà 1063, que després Miró Riculf, mort segurament ja el seu germà, canvià per rendes a Manresa 1064 Els mateixos comtes li encomanaren, poc després,…

Vida i obra Cavaller, fill del batlle de Bagà i procurador de les baronies de Pinós i Mataplana Fou castellà del castell d’Aristot Alt Urgell el 1446 i el 1447 És autor de la crònica Històries e conquestes dels reis d’Aragó , acabada el 1438, que dedicà a l’arquebisbe de Saragossa Dalmau de Mur És un intent d’història general des de la creació del món fins al començament del regnat d’Alfons el Magnànim són interessants i característiques les llargues llistes de la noblesa catalanoaragonesa que participà en les empreses bèlliques, sobretot marítimes, les genealogies de llinatges…

El poble de Rebolhet es troba a 750 m d’altitud, a la capçalera de l’Adasig Aquest indret és esmentat en la documentació l’any 1188, quan Hug de Sornià, en professar a la comanda templera del Masdéu Rosselló, li cedí, entre d’altres béns, la seva honor de villa Reboleti , juntament amb l’església de Sant Estève així, els templers del Masdéu esdevingueren mestres de tot aquest territori Rebolhet és, sense cap mena de dubte, una vila formada a redós d’un castell, que era situat al costat de l’església parroquial i del qual no roman cap vestigi en l’actualitat Fins ara no han estat localitzades…

Pel castell de Lluçà eren feudataris del casal de Barcelona, i pel de Merlès, dels comtes de Besalú, com a senyors de part del Berguedà El primer membre sembla ésser un Eissó de Lluçà 977 la genealogia es pot seguir des de Sunifred I de Lluçà mort el 988, casat amb Eugúncia el seu fill Guisad I de Lluçà mort el 1006 —germà de Guisla de Lluçà , muller de Bernat I, vescomte de Conflent—, casat amb Oda de Besora, inicià una època d’enaltiment del llinatge, que continuà Sunifred II de Lluçà mort vers el 1063, casat amb Ermessenda de Balsareny, i arribà al zenit amb el fill Berenguer de Lluçà…

Fill i successor d’Hug I de Cardona i de Beatriu d’Anglesola Acompanyà Pere III de Catalunya-Aragó a Morvedre 1342, defensà la Cerdanya contra Jaume III de Mallorca 1347 i participà en l’expedició de Sardenya del 1354 i, més tard, en la defensa de les fronteres d’Aragó contra la invasió castellana Fou molt amic de l’infant Ferran, marquès de Tortosa, i enemic declarat del privat reial Bernat de Cabrera , a la caiguda del qual contribuí El 1375 Pere III l’elevà a la categoria de comte Engrandí el seu patrimoni, gràcies al seu oncle matern Ramon d’Anglesola, amb el vescomtat de Vilamur 1381 i…

Fill segon del cardenal Pedro González de Mendoza, legitimat, juntament amb el seu germà Rodrigo, pels reis el 1476 i pel papa el 1488 Participà en la guerra de Granada El 1500 passà a Nàpols com a general de l’armada, conquerí la Calàbria i aconseguí diversos èxits, que foren recompensats, el 1506, amb els comtats de Melito gran d’Espanya des del 1516 i d’Aliano, amb la dignitat de gran justicier de Nàpols i amb la senyoria de Francavilla i diverses baronies De retorn a la Península, fou nomenat lloctinent general de Catalunya i València 1520, però, a causa del desencadenament…

Cursà estudis de dret i es llicencià a la Universitat d’Osca 1797, on també es doctorà en la mateixa disciplina Després d’estudiar dos anys de dret canònic a la Universitat de Cervera, el 1800 entrà com a advocat a la Reial Audiència de Catalunya A partir de 1802 fou nomenat assessor i jutge ordinari, càrrecs que exercí en diverses poblacions, baronies i corregiments Torrelles de Foix, Santes Creus, Sant Pere de Ribes, Querol, etc Nomenat regidor reial de Vilafranca del Penedès i de la Junta Provisional del Gobierno de España e Indias, fou també corregidor de Logronyo També per designació…

D’antuvi continuà la mateixa línia de rebellió del seu progenitor, en les revoltes del qual havia participat Fou un dels caps del moviment nobiliari del 1280, que acabà amb la desfeta de Balaguer i el seu empresonament Tornat a la gràcia reial el 1281, es convertí en fidel collaborador de Pere el Gran i fou un dels seus capitans en la defensa contra la invasió francesa del 1285 Es distingí especialment en la direcció de la defensa de Girona Més tard serví amb eficàcia els reis Alfons II i Jaume II Frederic II de Sicília intentà, en va, de portar-lo als seus rengles El 1297 fou un dels tres…

El lloc i el castell de Padrinàs són coneguts des del començament del segle XIV És documentat que l’any 1313 el procurador del noble Ot de Montcada, el cavaller P de Santa Eulàlia, constituí procurador especial el cavaller Berenguer de Torrents per a requerir al comte d’Urgell que tornés al noble Ot de Montcada, entre altres, els següents castells Sisquer, Montargull força de “Montarguyl”, Padrinàs “castro et vila de Padrinaç” , de l’Espluga de Lavansa “ castro et villa d’Espluga de Lavança” , Josa, Fórnols, Ossera i altres castells i llocs posseïts en feu del comte Ot era el tutor del seu…

Filla de l’almirall de Castella Fadrique Enríquez y de Ayala i de Marina de Córdoba Fou casada 1447 amb el rei Joan II de Navarra i, després, de Catalunya-Aragó Conjuntament amb el fillastre Carles d’Aragó , príncep de Viana, pel qual sentí sempre una pregona enemistat, fou nomenada governadora general de Navarra 1451 Prengué una part molt activa en la guerra civil navarresa entre els agramontesos, que sostenien el rei Joan, i els beaumontesos, que defensaven Carles d’Aragó En ésser-li atorgades Elx i Crevillent, baronies de Barcelona, esclataren 1459 les primeres dificultats…