Resultats de la cerca
Es mostren 311 resultats
Els basidiolíquens
Són pocs els basidiomicets que han emprès el camí de la liquenificació Els més notables a Europa són els que han resultat del mutualisme entre fongs del gènere Omphalina i algues del gènere Coccomyxa , i han format un tallus granulós Botrydina o esquamulós Coriscium A aquest darrer tipus correspon el de la fotografia noteu-hi les esquàmules verdes, que ha produït fructificacions amb el típic aspecte d’agàric, i sense algues Els seus caràcters ens permeten de veure que el nom que li correspon és Omphalina hudsoniana Una altra espècie, O ericetorum , amb tallus de tipus Botrydina , ha estat…
Les poliporàcies
L’extens gènere Polyporus forma carpòfors anuals, proveïts d’un peu central i de porus petits i regulars a l’himeni En la fotografia veiem diversos exemplars de Polyporus arcularius , que permeten observar els típics porus, allargats radialment, i el barret hirsut Creix sobre fusta de planifolis En matollars i boscos àrids, sobre branquetes, podem trobar P meridionalis , miniatura de l’anterior August Rocabruna / SCM En el sentit ampli en què la prenem, aquesta família comprèn fongs amb cos fructífer anual o perenne, d’aspecte molt variable, ja que poden tenir un barret típic, dimidiat o…
Les himenoquetàcies
Els bolets de soca de la família de les himenoquetàcies poden tenir forma de crosta o bé presentar barret Sobre fusta descorticada de roures i castanyers creix Hymenochaete rubiginosa himenoquetàcies, els cossos fructífers de la qual resten tot l’any damunt els troncs Amb una bona lupa és possible de veure les setes, brunes, emergint sobre l’himeni Les hifes de la carn són tenyides de color bru canyella August Rocabruna / SCM Constitueixen una família bastant àmplia uns 25 gèneres i 200 espècies de bolets de soca, típicament lignícoles i productors de podriment blanc El cos fructífer, anual o…
estromatòlit

Estromatòlits fòssils a la formació rocosa del cràter de Pilbara (Austràlia)
© Earth Remote Sensing Data Analysis Cente
Geologia
Estructura rocosa, de tipus sedimentari orgànic, de litologia calcària i laminada, formada pel creixement de les algues blau verd (cianobacteris), que, en la seva activitat microbiana, faciliten la precipitació de carbonat en capturar i fixar les partícules de CaCO3.
Els cianobacteris són els primers oxigenadors de l’atmosfera i formadors de les zones esculloses, i han mantingut la seva línia evolutiva, és a dir, no s’han extingit des de la seva aparició Pel que a la morfologia dels estromatòlits, és força variable i es presenta en formes columnars, hemisfèriques còniques, alveolades, de bolet o, fins i tot, amb combinacions de formes diferents Quan es presenta en capes planes i parallels es coneix com a laminació algal Atesa la seva naturalesa rocallosa presenten un elevat potencial per a la fossilització i la preservació al llarg de la…
Les auriscalpiàcies
Creixement típic de dos exemplars d’ Auriscalpium vulgare , damunt una pinya morta i a mig descompondre, de pi roig Pinus sylvestris Noteu el peu i el barret hirsuts i la superfície himenial amb agulletes Manuel Tabarés / SCM Llur cos fructífer pot ésser reflex o amb barret i amb peu més o menys excèntric i amb la superfície himenial hidnoide o amb làmines diferents de les dels agàrics L’estructura és dimítica Hi ha gleocistidis i les espores són subgloboses o ellíptiques, hialines o poc acolorides, amiloides L’espècie més típica és Auriscalpium vulgare , que apareix sobre pinyes de pi, amb…
Mediona

Carrer del nucli antic de Sant Joan de Mediona, i en segon terme el campanar de l’església de Sant Joan de Conilles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès, al límit amb l’Anoia.
Situació i presentació El municipi de Mediona és situat a la part més septentrional de la comarca de l’Alt Penedès Amb una extensió de 47,6 km 2 , és el segon terme més gran de la comarca Limita al N amb la comarca de l’Anoia termes d’Orpí, Carme i la Torre de Claramunt, a l’E amb el terme de Cabrera d’Anoia, al SE amb els termes ja penedesencs de Sant Pere de Riudebitlles i Sant Quintí de Mediona i al S amb Font-rubí El terme és configurat per dues cadenes de muntanyes quasi paralleles integrades dins el Sistema Prelitoral El…
Fortificació del Castesillo (Capella)
Art romànic
Com el seu nom indica, el lloc del Castesillo era fortificat Es troba situat entre els castells de Llaguarres i de l’Ametllera, a la capçalera del torrent homònim i al peu de la crestallera de la serra, vers septentrió En aquest indret es localitza una balma no gaire grossa amb signes evidents d’haver estat habitada, bé que possiblement també ha estat utilitzada més recentment com a cleda Curiosament, l’entrada resta senyalitzada per una roca en forma de bolet i foradada pel bell mig Documentalment consta que vers mitjan segle XI es va crear una quadra en aquest indret, dita de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina