Resultats de la cerca
Es mostren 195 resultats
Índia
L’Himàlaia, amb l’Everest al fons i el Lhotse a la dreta
© X. Pintanel
Península
Península del sud d’Àsia, situada entre l’Afganistan a l’W, l’Himàlaia al N, la serralada Assam-Arakan, que la separa de Myanmar, a l’E, i el golf de Bengala i la mar d’Aràbia, al SE i SW. Bé que dividida políticament en tres estats (Índia, Pakistan i Bangladesh), és considerada una unitat geogràfica, un subcontinent, que pren el nom de l’Indus.
El relleu El subcontinent indi es divideix en tres grans regions regions gondwanianes, arc himalaià i plana indogangètica Les regions gondwanianes són formades per un bloc vell de l’Índia peninsular, de roques antigues, que deu els relleus més representatius a ruptures tardanes Al Dècan els aixecaments i basculaments dels blocs han ocasionat un relleu molt variat als relleus dissimètrics dels alineaments E-W del N Vindhya, Kaemōr, Sātpura, etc s’oposen els horste dels Ghats Occidentals, de pendents abruptes, i els relleus menors dels Ghats Orientals, muntanyes de Cuddapah i turons d’Orissa…
prunera
Branques de prunera (Prunus domestica)
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Agronomia
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de fins a 10 m d’alt, de fulles el·líptiques, crenades i pubescents en el revers, de flors blanques, en petits ramells, i de fruits (les prunes) comestibles.
Oriünd del Caucas, és naturalitzat a una gran part d’Europa i conreat en diverses zones temperades del món Vol terres fèrtils, humides i amb bon drenatge Les prunes són consumides crues, assecades i en conserva
moixera
Fulles i flors de moixera
Sarah Gregg (cc-by-nc-sa)
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de 2 a 10 m d’alçària, de fulles ovals, dentades i tomentoses al revers, de flors blanques, reunides en corimbes, i de fruits pomacis, petits i vermells.
És freqüent en zones boscoses de l’estatge montà
Els boscos monsònics del món en règim de protecció
La protecció dels boscos monsònics s’ha fet fins ara sota la forma de figures legals de protecció diverses Així, hi ha reserves forestals, parcs nacionals i reserves de natura a la costa occidental d’Amèrica Central, a l’Índia, a Sri Lanka i al sud-est d’Àsia, incloent-hi les illes insulíndiques De fet, nombroses àrees protegides en l’àmbit geogràfic esmentat concerneixen tant el bioma monsònic com la selva plujosa Segons l’altitud, però també segons altres circumstàncies, aquests dos biomes se succeeixen en l’espai, de manera que un cert nombre de les grans àrees protegides del sud-est…
xeringuilla
Botànica
Jardineria
Arbust caducifoli, de la família de les saxifragàcies, d’1 a 3 m d’alt, de fulles oposades, el·líptiques i acuminades, de flors blanques, grosses i molt oloroses, reunides en raïms terminals, i de fruits en càpsula.
Oriünda de les muntanyes caucasianes i centreeuropees, és comuna als jardins europeus
cirerer del Japó
Cirerer del Japó
Jungle Rebel (CC BY 2.0)
Fructicultura
Botànica
Petit arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de 4 a 6 m d’alçada, de fulles grosses, amb dents acabades en aresta, i flors molt grans, de color de rosa, blanques o vermelles, sovint dobles.
Originari de la Xina i del Japó, és plantat en jardins com a arbre ornamental
arbre del paradís
Arbre del paradís
Mykola Swarnik (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Arbust o petit arbre caducifoli, de la família de les eleagnàcies, de tiges, fulles i flors cobertes de pèls esquamiformes argentats, amb flors groguenques i flairoses, fruit d’un groc vermellós, semblant a una oliva petita, comestible.
D’origen oriental, és conreat en jardineria, a l’Europa meridional
arbre de l’amor
Arbre de l’amor
© Fototeca.cat
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les cesalpiniàcies, de 5 a 12 m d’alçada, de fulles circulars, grans, i de flors roses que a la primavera apareixen en abundància sobre les branques abans de la foliació.
Espontani a l’Europa oriental, és molt conreat com a ornamental per la bellesa del seu port i perquè és resistent i adaptable La seva fusta és susceptible de rebre un bon puliment
Escandinàvia
Mapa històric d’Escandinàvia
© Fototeca.cat
Regió del nord d’Europa que en un sentit físic estricte inclou la península del mateix nom entre l’Atlàntic i la Bàltica la qual, al llarg d’uns 1.800 km, s’estén des del cap Nord, a l’Àrtic, fins als estrets danesos.
La península ocupa una extensió d’uns 770000 km 2 , que comparteixen Noruega i Suècia La seva població és d’uns 13347700 h 2002 Des del punt de vista lingüístic, cultural, històric i socioeconòmic hom inclou també en la denominació Dinamarca, Islàndia i, sovint, Finlàndia La geografia La península d’Escandinàvia comprèn la major part de l’antic escut bàltic, bloc de materials cristallins, eruptius i metamòrfics, que foren afectats pels plegaments caledonians i que, aplanats i erosionats, ho foren després pels plegaments del principi del Terciari, que donaren origen als Alps…
Irlanda
Penya-segats de la península de Daingin
© Corel Professional Photos
Illa
Illa de l’arxipèlag britànic, situada a l’W de la Gran Bretanya, de la qual només la separen 23 km a l’indret més estret de la mar d’Irlanda. És dividida entre la República d’Irlanda, Estat independent, i el territori d’Irlanda del Nord, integrant del Regne Unit.
La geografia física El sòcol irlandès es compon d’una extensa varietat de roques primàries calcàries paleozoiques, esquists, gresos i granits Al NE afloren les capes més recents margues triàsiques, cretes secundàries i basalts terciaris de l’altiplà d’Antrim L’illa és formada per una depressió central, dominada al N i al S per massissos muntanyosos La plana central, de 180 per 129 km, és gairebé totalment calcària, sembrada de llacs i de torberes i poblada de morenes, testimoni d’un evident passat glacial Al N, massissos granítics i volcànics són separats per grans golfs Dún na nGall que…