Resultats de la cerca
Es mostren 126 resultats
Arquitectura civil i urbanisme als darrers anys de la República: el segle I aC
Un moment decisiu per a l’urbanisme romà en el territori de Catalunya sembla que cal situar-lo cap a l’any 100 aC L’arqueologia, malgrat que debat encara problemes de precisió cronològica, permet entreveure com sorgeixen diverses ciutats que, probablement, eren fruit d’un programa de fundacions urbanes ben concebut i planificat que pretenia installar places fortes amb una clara finalitat estratègica i, a la vegada, portar a terme una conscient colonització agrària del territori Baetulo Badalona, Iluro Mataró, Iesso Guissona, Aeso Isona i la ciutat romana d’Empúries són els exemples més clars…
El territori de la vida
Els biomes La part del globus terrestre poblada per organismes vius inclosa la part més baixa de l’atmosfera constitueix la biosfera, ecosistema global que es pot subdividir en un gran nombre d’ecosistemes específics En el medi terrestre, aquests ecosistemes reben el nom de biomes Cada bioma es caracteritza per la presència i les interaccions de comunitats vegetals i animals determinades, que estableixen una relació constant i estreta d’interdependència amb el medi físic que les envolta Per diferenciar els diversos biomes es fa referència sobretot a la vegetació, perquè les plantes viuen de…
A la descoberta de planetes extrasolars
Consideracions generals Des de fa segles els científics han especulat sobre l’existència de sistemes planetaris al voltant d’estrelles diferents del Sol Els planetes que orbiten en aquests sistemes reben el nom d’ exoplanetes o planetes extrasolars Durant la dècada de 1950, l’astrònom nord-americà d’origen rus Otto Struve 1897 – 1963 va proposar, per primera vegada, utilitzar els instruments astronòmics anomenats espectrògrafs per tal de descobrir exoplanetes gegants al voltant d’estrelles brillants Aquesta idea va quedar descartada per les dificultats tècniques, però es va reprendre durant…
Els cianòfits o cianobacteris
L’observació microscòpica dels cianòfits pot oferir imatges molt espectaculars al microscopista afeccionat, ja que el contrast entre les beines i el cos cellular pot ésser tan patent com en aquests dos casos a baix, filament de Petalonema alatum , d’una superfície higropètrica de les muntanyes de Prades a dalt, Chroococcus turgidus procedent del mateix ambient, amb beines concèntriques Francesc Torrella A l'hora d'introduir els cianòfits o cianobacteris les antigues cianofícies, o algues procariòtiques, cal recordar que el concepte d’alga correspon no pas a un grup homogeni d’organismes amb…
Dominis bioclimàtics i edàfics: els biomes
El concepte de bioma Cada petita zona de la biosfera és particular i irrepetible Hom pot, però, comparar fragments diferents tot cercant regularitats que permetin una classificació dels grans tipus de paisatges, passant per alt les diferències degudes a condicionaments locals, siguin presents o passats Les condicions anomenades macroclimàtiques són especialment apropiades per dur a terme una subdivisió de la biosfera en grans unitats, ja que el clima és el factor primari que influeix tots els altres, tant edàtics com biòtics Per arribar a una definició i a una classificació de les grans…
Els eleuterozous
Els edrioasteroïdeus formen l’única classe totalment fòssil dels eleuterozous Suspensívors de vida sèssil, tenien els solcs ambulacrals protegits per plaques, un periprocte format i una estructura bucal definida L’exemplar de Krama devonica que veiem a la fotografia, del Devonià de Luanco, Astúries, és l’únic trobat fins ara a la península Ibèrica El disc fa uns 19 cm de diàmetre Andrew Smith Lethaia 20/1 Oslo / Dept Geol, Oviedo Els eleuterozous són equinoderms de teca globular, discoïdal o estellada, amb la superfície dorsal igual o més petita que la ventral, i gairebé mai prolongats en una…
Les dades geofísiques
Els mètodes d'estudi Gruix de l’escorça als Països Catalans La figura representa la profunditat de la discontinuïtat de Mohorovičić, que defineix la base de l’escorça Noteu la gran variació de gruixos, des de l’escorça gruixuda dels Pirineus fins a l’escorça prima de la conca Catalanobalear Hom ha situat al mapa els perfils sísmics profunds realitzats als Països Catalans Maber, original d’Enric Banda D’acord amb la teoria de la tectònica de plaques, la part més externa i rígida de la Terra, d’uns 100 km de gruix, es mou sobre la part superior del mantell, que actua com un fluid La part…
Els ambients aigualosos
De manera semblant a allò que succeeix a la franja litoral, els cursos d’aigua, aiguamolls i llacs generen condicions ecològiques locals que esdevenen tant o més determinants que el clima general Els factors determinants són, en aquest cas, l’abundància, i fins l’excés, d’aigua i la relativa frescor ambiental que aquesta assegura A les ribes i rabeigs dels rius i rieres, dins l’aigua de les llacunes, als mulladius que s’estenen al voltant dels estanys, arrelen o suren diverses espècies vegetals particulars, amb un elevat grau de dependència del medi aquàtic N’hi ha que viuen submergides…
La història de l'atmosfera i del clima
Una terra sense asmosfera, una atmosfera sense oxigen Estrictament parlant, no es pot dir que en cap moment la Terra hagi estat del tot mancada d’atmosfera, si per tal entenem un embolcall de gasos al voltant de l’escorça terrestre i els oceans El fet que un planeta estigui dotat d’atmosfera i d’oceans i el tipus de components que el formen depenen d’una banda de la massa del planeta i de la massa dels seus embolcalls fluids, de l’altra de la distància del Sol o de l’estrella que centri el seu sistema planetari i de la seva emissió d’energia, i, finalment, de les propietats dels elements…
Les fonts d'energia
L’energia, pilar del món modern Per a viure, comunicar-se, moure’s, transformar, produir, etc, cal energia L’energia és fonamental per a la indústria, l’agricultura i les activitats comercials fa moure els cotxes, els trens i els altres mitjans de transport és necessària per a la calefacció i la refrigeració de cases i oficines, per a illuminar, per a cuinar L’energia que fem servir deriva principalment dels combustibles fòssils, com el petroli, el carbó i el gas natural, i, en menor mesura, dels combustibles nuclears isòtops de l’urani i el tori Aquests combustibles estan condemnats, tard o…