Resultats de la cerca

El 1004 Salla, que el 985 havia actuat com a testimoni comtal amb relació al castell de Sacama, i el levita Borrell, en compliment de la voluntat de la difunta Ego, donaren a Ripoll un alou amb dos masos al terme de Sacama, al lloc dit Evolesa Salla era fill de Froia i Ego i net d’aquell Salla fundador de Sant Benet de Bages El 1012 Salla, juntament amb els seus hereus, Borrell, bisbe de Vic, Seniofred de Rubí, Amat de Girona, Guifré de Riudarenes, Guitard de Solsona i Mir de Ponts, donaren a la nova canònica de la catedral de Barcelona l’església i parròquia de Santa Maria i…

Introducció A la comarca d’Osona la vida comunitària no fou gaire intensa pel que fa als ordes monàstics Per contra s’hi observa una forta influència del monestir de Santa Maria de Ripoll i més petita dels de Sant Joan de les Abadesses i de Sant Marçal de Montseny El primer, sobretot, féu que moltes de les persones que es decantaven a la vida monàstica s’adrecessin a Ripoll En canvi la vida comunitària canonical s’estengué per la comarca i així a més de la canònica catedralícia, hi hagué priorats de canonges augustinians i una gran influència de l’Estany també hi hagué algunes canòniques…

El petit nucli de Malgrat, avui pràcticament deshabitat, se situa a 504 m d’altitud al nord-est de Cervera, a la riba dreta del Sió Aquest castell és documentat per primera vegada el 1078, any en què Joan Oromir i la seva muller Adalaís van vendre un alou que tenien “ per aprisionem, in comitatum berchitano, in castrum vocitatum Mal grad ” El castell es trobava al comtat de Berga, i segurament Joan Oromir fou el primer senyor del terme L’any 1089 era senyor del castell de Malgrat Berenguer Ramon, un fill del qual, Arnau Berenguer, l’any 1102 el cedí a Santa Maria de Solsona, abans d’emprendre…

La primera notícia que es té del lloc d’Aravell data del 910, en què els homes de la vila d’Arfa restitueixen a Santa Maria de la Seu les terres que havien ocupat durant cinc anys, al lloc d’ Eravedre El terme d’ Aravel, Eravelle o Araville apareix en nombrosos documents dels segles XI i XII, per raó, principalment, de donacions o deixes testamentàries de terres situades en aquest indret a favor de la canònica de Santa Maria de la Seu L’advocació de Sant Esteve, vinculada a Aravell, apareix en una donació a Santa Maria de la Seu d’un alou a Aravell, “ in apendicio de Sancto Stephano …”, del…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell d’Aleny Inicialment tingué funcions parroquials, però les perdé més tard Depengué de la canònica de Sant Vicenç de Cardona, que també era senyor del castell El terme del castell d’Aleny es documenta per primera vegada en el testament d’Oliver, redactat l’any 1082, en el qual deixava a Sant Vicenç de Cardona el castell d’Aleny No és fins a aquesta data que la canònica de Sant Vicenç de Cardona entrà en possessió del castell d’Aleny, i també de la seva església, per la qual cosa s’ha de considerar una interpolació posterior l’esment…

Les primeres notícies sobre el terme de Concabella es remunten a l’any 1031, quan el bisbe Ermengol d’Urgell donà a Guifré i a la seva muller Bonadona un alou situat al terme de la ciutat de Guissona, que afrontava a migdia “ in termino de Concabela ” El castell de Concabella va dependre en un primer moment de la canònica d’Urgell En l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu de l’any 1040, entre les possessions confirmades a aquesta catedral, es fa esment del castell de Concabella Molts altres documents del segle XI informen de l’existència del terme i castell de Concabella…

Consta des del 833 com a església parroquial regida per diversos clergues que s’erigiren en una canònica, ben definida des del 1086 El 1100 el bisbe d’Urgell Ot de Pallars hi creà una confraria de laics i clergues per revitalitzar la canònica, aleshores clarament augustiniana La comunitat es componia en aquest moment d’un prior i dotze membres L’església fou renovada i consagrada el 1397, i de nou reformada el 1573 i en època barroca El 1220 el papa Honori III la prengué sota la seva protecció Era en força decadència el 1225 i el 1242 El 1356 perdé part…

Ja el 1057 Isarn Ramon de Caboet l’havia dotada de cara a l’erecció d’un monestir benedictí que no s’arribà a fundar Després d’un temps de crisi i de dilapidació de béns, el 1090 Guitard Isarn hi convocà en magna assemblea els canonges d’Urgell, els de Cardona, els de Solsona i el prior de Trasponts es restablí la dotació i, amb el consentiment del bisbe d’Urgell, hom hi instituí la canònica augustiniana El bisbe d’Urgell nomenava els priors i els canonges normalment quatre En 1202-04 s’originaren plets entre els vescomtes de Castellbò, senyors de Cabó, i el …

Situada dins l’antic terme del castell de Sallent, al lloc on sorgí la vila Primerament fou sufragània de l’església del castell per esdevenir parròquia a mitjan segle XII Depengué primerament dels senyors del castell, després de la canònica de l’Estany i finalment passà a la dependència episcopal El lloc de Sallent és documentat des del 955 l’església, el 1022 i, indirectament, el 1133, quan el bisbe de Vic confirmà les possessions de la canònica de l’Estany que posseïa l’església de Sant Esteve de Sallent i les seves sufragànies, i en una nova confirmació del 1204…

Espígol és avui dia una partida del terme de Tornabous, on es troba un poblat ibèric conegut com el Molí d’Espígol A l’indret hi hagué una parròquia i un nucli d’hàbitat durant l’edat mitjana, actualment desapareguts Es desconeix quin fou el titular de l’església El primer esment del lloc d’Espígol sembla que és de l’any 1090, en què Guitard donà a Santa Maria de la Seu i a la seva canònica l’alou que tenia al comtat d’Urgell, a Claravalls, a la quadra de Sant Ermengol, que limitava a migdia amb el terme d’Espigolell La primera referència segura del lloc i l’església d’Espígol es…