Resultats de la cerca
Es mostren 257 resultats
tenda
Etnografia
Esport
Excursionisme
Envelat portàtil, fàcilment desmuntable, consistent en un dosser de lona, de tela, de pell, de canyes, etc., que hom estén sobre una carcassa de pals clavats a terra.
De forma molt variable, és una de les formes d’habitació dels nòmades i seminòmades eventualment també és usada amb finalitats militars i excursionistes La tenda cònica tipi és pròpia de les regions subpolars Lapònia, Grenlàndia, N de Sibèria i d’Amèrica i serveix d’allotjament d’estiu en les parts més septentrionals del globus Un altre tipus és el dels tuàregs, composta de faixes o tires de pell adobada empastada d’argila collocades sobre uns pals de fusta i un travesser s’estén des de la zona sudanesa fins a Pequín La tenda àrab sol ésser rectangular, coberta amb faixes amples de llana…
estel
Jocs
Aparell format per un tros de paper o de tela mantingut estès i subjecte per una carcassa de canyes o de llistons que pren en conjunt una forma poligonal.
Va lligat a un cordill llarg i hom el deixa anar perquè s’elevi per mitjà de l’impuls de l’aire i s’aguanti enlaire gràcies a la pressió d’aquest Hom hi colloca, també, en un extrem una cua feta de draps perquè tingui més estabilitat Bé que construït com a joguina, ha estat utilitzat com a instrument d’investigació científica i els xinesos el fan servir com a element estètic en manifestacios folklòriques i festes populars
música del Vietnam
Música
Música desenvolupada a Vietnam.
Tot i que la cultura vietnamita té una personalitat molt clara, està molt influïda per la Xina i també, encara que menys, per l’Índia El que es considera música vietnamita s’ha anat configurant entre els segles XV i XX, després d’un període previ -segles X al XIV- caracteritzat per la forta influència de les músiques de la Xina i de l’antic regne indi de Txampa El sistema tonal de la música vietnamita és format bàsicament per escales pentatòniques, que també poden tenir dos graus auxiliars que s’usen en motius ornamentals Es coneixen dos sistemes modals principals, anomenats bac i nam , que…
barraca
© Fototeca.cat
Geografia
Casa rústica, de planta quadrangular, amb la coberta formant dos aiguavessos en angle molt agut, pròpia de les planes costaneres de reguiu del sud dels Països Catalans, des de Tortosa a Oriola, especialment a l’Horta.
Damunt els murs laterals de la barraca, baixos, de toves i sovint amb troncs encastats, hi ha les bigues cadorses o soleres, on recolzen sis o vuit encavallades triangulars, les bigues obliqües o costelles de les quals uneix per llurs caps la biga carenera els cabirons uneixen els peus de les encavallades i suporten l’andana o pis de dalt, on eren criats els cucs de seda L’andana és ventilada amb un o dos finestrons molt estrets i llargaruts, practicats al mig del penal o timpà triangular de la part alta de les façanes, el qual, com que no suporta cap càrrega, és un rònec canyís arrebossat…
Sant Miquel del Montmell
Art romànic
Situació Aspecte de la capçalera de l’església amb l’absis decorat amb dobles arcuacions entre lesenes ECSA - E Pablo L’església de l’antic castell de Montmell es troba a 700 m d’altitud sota les restes del castell de Montmell Per arribar-hi cal agafar la carretera que des de la Bisbal del Penedès va a la Juncosa A 300 m de la sortida d’aquest poble surt una pista a la dreta, que mena a la vall de Sant Marc Just a l’indret de l’església nova del Montmell avui abandonada, un corriol puja fins a la capella, penjada sota la penya on és emplaçat el castell, en 15 minuts aproximadament JCR-LICS-…
La conca del Racó d’Ademús
La falla de la Val de la Sabina Racó d’Ademús, d’orientació N-S, posa en contacte les calcàries vallesianes aixecades a l’esquerra, en la fotografia i els materials detrítics vermells del bloc enfonsat a la dreta, que hom considera del Vallesià superior o Turolià Pere Anadón La conca del Racó d’Ademús, la part S de la depressió de Terol, és d’orientació NNE-SSW, condicionada per una falla normal d’aquesta orientació la falla de Torre Baja, que s’estén entre Libros Aragó i Casas Altas, amb una extensió de 14 km i un salt vertical de pocs centenars de metres D’aquí que sigui una conca clarament…
Sepulcres de la vil·la de la Barquera (Perafort)
Un dels dos petits mausoleus de maçoneria, d’estructura arquitectònica poc corrent, localitzats en aquesta villa J López Entre els anys 1991 i 1992, el Laboratori d’Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona realitzà excavacions a la villa romana de la Barquera Perafort, Tarragonès, un jaciment amb una llarga vida que va des dels segles II-I aC fins al segle V Els treballs deixaren al descobert dos petits mausoleus situats uns 60 m al SW de la villa, amb una orientació WNW-ESE Pel que fa a l’arquitectura, cadascun dels sepulcres és format per un sòcol rectangular que fa 3,35…
cove
Recipient portàtil gran, d’una fondària major que l’amplària, més ample de la boca que del fons i fet generalment de vímets o canyes, que serveix per a diferents usos.
L’aprofitament dels recursos vegetals dels sistemes litorals
El rebost de les algues La biomassa abundant i diversa de les macroalgues marines ha estat una primera matèria utilitzada des de temps antics per les poblacions que habiten a les franges costaneres En general el seu ús s’ha estès i s’ha incrementat amb el pas del temps, bé que sotmès a importants canvis derivats de l’evolució de les seves aplicacions La importància econòmica actual de les macroalgues rau en dos fets d’una banda, en les arrelades tradicions alimentàries dels països de l’Orient Llunyà, mantingudes per un potent mercat intracultural que permet l’autoproveïment, i de l’altra, en…
cap
Música
Part superior de l’extrem del tub dels instruments aeròfons, anomenada també capçal, on generalment s’allotgen els mecanismes productors del so, com l’embocadura, el bisell, les canyes i els broquets.
En els instruments construïts en diverses seccions, aquesta part -encaixada amb una junta extensible que permet variar l’afinació absoluta de l’instrument, tot allargant o escurçant el tub- es pot separar fàcilment del cos La seva forma sol estar condicionada pel tipus de generador de so acoblat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina