Resultats de la cerca
Es mostren 382 resultats
cinter
Història
Menestral que fabricava cinyells de pell i corretges; corretger.
A Vic, a partir del 1483, formaren part d’un gran gremi de la pell, del qual se separaren el 1605, juntament amb els sabaters A Barcelona, des del s XV, formaren part de la confraria de julians mercers vells fins que se'n separaren el 1801, juntament amb els corretgers i els tireters Al començament del s XVI, amb la generalització de l’ús de cintes de seda, part dels cinters, anomenats també perxers perxer o galoners galoner, s’hi especialitzaren el 1505 se separaren, sembla, de la confraria de julians mercers vells i s’organitzaren com a gremi independent, en competència sovint amb els…
guany
Economia
Part de l’excedent econòmic que, com a conseqüència de les relacions socials de producció, és apropiada pels propietaris dels mitjans de producció.
Per a l’escola clàssica el guany, categoria específica del mode de producció capitalista, és una renda derivada de la propietat, mentre que el salari representa l’única renda justificada a partir d’una aportació productiva La tradició classicomarxista considera el guany com una magnitud residual constituïda per la part de treball no pagat, atès que el salari és fixat a un nivell social i històric de subsistència L’escola neoclàssica no establí cap distinció entre els tipus de renda i, en conseqüència, mentre el salari correspondria a l’aportació productiva del treball, el guany…
concentració industrial
Economia
Reunió en un mateix establiment dels diferents processos de fabricació.
Nascut amb el desenvolupament de la indústria tèxtil, el fenomen de concentració és condició indispensable i el tret més destacat de l’actual organització industrial, puix que amb la revolució tecnològica s’encareix el cos d’adquisició de l’equip industrial, hom utilitza maquinària de grans dimensions i la indústria requereix una gran massa de capital en actiu, un augment de mà d’obra i una producció a gran escala Amb la concentració industrial s’alteren els trets més destacats del sistema capitalista és incomplerta la llei de la lliure competència, desapareix la indústria de…
Joseph Beuys
Art
Artista plàstic alemany.
Acabada la Segona Guerra Mundial entrà al món de l’art fent sobretot treballs d’escultura monumental per encàrrec Posteriorment elaborà un art personal i original que reprenia la tradició dadaista El 1961 fou nomenat professor de l’acadèmia de belles arts de Düsseldorf i articulà un model pedagògic participatiu amb els seus estudiants, i alhora molt compromès políticament Des d’allí es relacionà amb el grup internacional Fluxus, dedicat especialment al happening , amb el qual realitzà diverses accions El 1969 l’acadèmia de Düsseldorf tancà Arran d’aquest fet obrí un període de reflexió i de…
canvi social
Sociologia
Diferència que hom pot observar entre dos estadis de la realitat social i el procés que hi té lloc.
Abraça fenòmens tan amplis com els de desenvolupament, progrés, decadència i evolució quan el canvi no és gradual, hom parla de revolució El canvi social és determinat per tres factors alteracions sociobiològiques així, una transformació climàtica pot forçar un poble sedentari al nomadisme o a la conquesta, variacions imposades per un o diversos grups socials implantació d’una llei, construcció de vies de comunicació, persecució d’una minoria ètnica, etc o la mateixa dinàmica de les estructures socials establertes la dinàmica interna del sistema capitalista, per exemple, encamina…
Herbert Marcuse
Herbert Marcuse
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof alemany, naturalitzat nord-americà.
Pertanyent a l’anomenada escola de Frankfurt, collaborà amb MHorkheimer, i es distingí per la seva adaptació de la filosofia heideggeriana a problemes politicorevolucionaris Amb l’arribada del nazisme 1933 emigrà a Ginebra i a Nova York 1934 Professor a les universitats de Colúmbia 1952, Harvard 1953 i Brandeis 1954 i, des del 1965, a la de Califòrnia La seva filosofia es caracteritzà, fins a la seva mort, per l’anàlisi de la darrera societat capitalista i per la recerca, mitjançant l’aportació freudiana, de la superació d’aquesta societat La seva oposició a l’ordre establert en…
companyia mercantil
Economia
Associació de dues, tres o més persones per a realitzar un negoci en comú, al qual cada un dels membres aporta capital o treball o ambdues coses.
En les legislacions modernes rep generalment el nom de societat Als Països Catalans, a l’edat mitjana, la duració de la companyia era d’un a cinc anys, prorrogables, al cap dels quals eren repartits els beneficis Durant el s XIII el benefici anava generalment a mitges entre soci capitalista i soci gestor Als s XIV i XV la companyia es complicà sovint una quarta part del benefici total net, dita quart diner , era repartida entre els socis gestors, si n'hi havia més d’un, en proporció a llur diferent aportació de treball o responsabilitat i la resta del benefici era repartida entre…
neoliberalisme
Economia
Terme amb el qual hom designa diversos corrents de pensament econòmic que tenen en comú la defensa de la primacia del mercat admetent, però, una certa intervenció de l’estat.
Encara que parteix sempre de les premisses del liberalisme clàssic, l’accent quant a l’acció reguladora de l’estat varia segons els autors En general, però, la limita a la preservació dels mecanismes de la competència, per tal d’evitar la formació de monopolis Defensa, també, la conveniència d’un cert estat de benestar i l’accés a la propietat privada dels treballadors, així com la idea que la desigualtat quan no és extrema és beneficiosa per al creixement econòmic, i prioritza l’interès individual per damunt del collectiu, sempre que aquell es desenvolupi en un marc jurídic adequat Exponents…
sistema financer
Economia
Conjunt d’institucions que té com a finalitat la canalització de l’estalvi cap a l’acumulació, la transmissió de l’excedent i el finançament, per tant, de les activitats productives, comercials i àdhuc bancàries.
Aquestes institucions es caracteritzen per llur forma específica d’atreure l’estalvi i de destinar-lo al finançament d’una activitat econòmica i per llur actuació en el mercat de diner també dit monetari , on s’efectuen les operacions a curt termini, o en el mercat de capitals també dit financer , on s’efectuen a llarg termini Una relació no exhaustiva d’aquestes institucions per a l’Estat espanyol comprèn els bancs, tant els comercials com els industrials, les caixes d’estalvis, les entitats oficials de crèdit, la borsa de valors, les societats i els fons d’inversió mobiliària, les…
Josep Maria Vidal i Villa
Economia
Economista.
Fill d’exiliats catalans Féu els estudis a Mèxic, on dirigí Nosotros , revista d’estudiants d’origen peninsular El 1959 es traslladà a Barcelona, on continuà els estudis de economia i s’en doctorà El 1969 retornà a Amèrica i s’establí a Cuba Hi creà i dirigí el Departamento de Planificació Regional de I'Instituto de Economía de la Universidad de la Havana Cuba Cofundador de la revista Economía y Desarrollo Fou autor de la divisió regional de l’illa de Cuba, que el 1976 fou adoptada oficialment De nou a Barcelona, reprengué la seva activitat periodística Fou membre del consell de redacció de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina