Resultats de la cerca
Es mostren 4026 resultats
poliorcètic | poliorcètica
Relatiu o pertanyent al setge i a l’expugnació de ciutats i fortificacions; obsidional.
qạsba
Urbanisme
Nom donat als barris antics de diverses ciutats nord-africanes habitats per població autòctona.
Originàriament qaṣaba indicava el recinte fortificat d’una ciutat o alcassaba
plaça de sobirania
Geografia
Denominació pròpia de les ciutats de Ceuta i Melilla respecte a l’Estat espanyol.
armes
Heràldica
Insígnia, escut, blasó, que és distintiu de persones, famílies, ciutats, corporacions, entitats, estats, etc.
cort
Història
Als s. XII i XIII, oficial reial de justícia d’algunes ciutats catalanes importants.
A vegades també era anomenat justícia, denominació que prevalgué a València Tenia jurisdicció civil i criminal, però, a diferència del veguer, aquesta restava circumscrita dins el terme de la ciutat era relativament autònoma Per regla general era elegit anualment pels prohoms de la ciutat i no calia que fos lletrat ni d’una categoria determinada A Lleida, per exemple, on aquesta institució fou més desenvolupada, el 1300 el cort era assistit per dos paers en la instrucció del procés i per dos paers i deu prohoms per a dictar la sentència Les seves funcions, tanmateix…
sevir augustal
Història
Sacerdot romà pertanyent a una corporació formada per sis membres (d’on prové el nom), dedicada al culte a l’emperador.
Existí, des de l’època d’August, a totes les ciutats romanes colònies o municipis Els sevirs eren gairebé sempre lliberts, fórmula que permeté d’incorporar aquest grup social a les cerimònies i als honors civicoreligiosos de les ciutats, on tenien vedats altres càrrecs representatius Hom coneix l’existència de sevirs i els noms d’alguns a gairebé totes les ciutats romanes importants o mitjanes dels Països Catalans
Biomes asfaltats
Copacabana, Flamengo, Botafogo platges famoses arreu del món, abans al costat de les frodosíssimes laurisilves atlàntiques, estan ara acompanyades per gratacels, carrers asfaltats i passeigs marítims de la ciutat de Rio de Janeiro Zones de selva atlàntica ocupades per indústries químiques, de ciment, de paper, de vidre i alimentàries, que formen el segon centre industrial més important del Brasil I és que, gradualment, l’asfalt uniformitza els biomes d’arreu del món Rio de Janeiro, des de la seva fundació el 1565 per Estacio de Sá, ha anat menjant-se la laurisilva atlànntica que abans…
ciutat

Ciutat fortificada de Carcassona
© Lluís Prats
Urbanisme
Lloc d’assentament humà i de construcció estable, les dimensions del qual són en funció de nombroses i diferents consideracions.
Per damunt dels criteris administratius, la ciutat és definida pel conjunt d’una sèrie de factors, com el nombre d’habitants, els condicionaments històrics, la seva morfologia i el tipus de vida dels seus habitants aquests factors poden canviar segons els països i les àrees culturals a què la definició és aplicada Són, però, fonamentals una certa aglomeració de població i unes funcions no agrícoles d’aquesta població Això planteja la qüestió de l’oposició ciutat-camp, tan estudiada durant molts anys la ciutat ha estat considerada tradicionalment com a negació del camp, com el conjunt de tot…
burgès | burgesa
Història
A la baixa edat mitjana, a Europa, habitant d’una vila o ciutat (als Països Catalans, hom distingia el burgès, habitant d’una vila, del ciutadà).
El terme burgenses de bon principi designava els ciutadans que gaudien dels privilegis i franqueses concedits a llur ciutat A França hom distingia entre els burgesos de ciutats reials i els de ciutats pertanyents a senyors feudals La condició de burgès implicava l’alliberament de les càrregues feudals i d’algunes taxes eclesiàstiques, i el dret de portar armes i de només poder ésser cridat davant el tribunal de la ciutat En algunes ciutats era una condició molt acostada a la dels nobles
ciutat nova
Urbanisme
Tipus de ciutat satèl·lit desenvolupada a la Gran Bretanya després de la Segona Guerra Mundial per tal de descongestionar Londres.
El pla Abercrombie 1944, que preveia la creació de deu ciutats, fou aprovat el 1946 New Towns Act i constituí l’instrument per a una important política de ciutats noves per a descongestionar les grans metròpolis britàniques Entre el 1946 i el 1950 foren creades 14 ciutats, a cadascuna de les quals hom preveié una població de 60 000 h Als EUA aquest tipus de ciutat ha estat iniciat amb Reston Maryland, i sobretot amb les new communities , encara en projecte
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina