Resultats de la cerca
Es mostren 275 resultats
Les zanniquel·liàcies
Zanniquel-liàcies 1 Zanniquèl-lia Zannichellia palustris a aspecte general x 0,5 b flor masculina formada per un únic estam i flor femenina amb quatre pistils, tots en el mateix verticil x 3 c detall dels fruits x 3 Eugeni Sierra Es tracta d’una altra família de plantes aquàtiques distribuïda per tot el món que comprèn quatre gèneres i set espècies pròpies de les aigües dolces o una mica salabroses Viuen completament submergides i, pel seu aspecte, es poden confondre amb alguns potamogètons o amb les rúpies, descrits anteriorment A partir dels rizomes s’originen tiges filiformes i força…
Els estromatèids: pàmpol pudent
Pàmpol pudent Stromateus fiatola , de morfologia inconfusible per la forma romboidal del cos i la forca tan pronunciada de l’aleta caudal, és l’únic estromatèid de les nostres aigües Pelàgic i bon nedador, forma grans moles a les aigües lliures de la plataforma litoral, on s’alimenta de zooplàncton i meduses Domènec Lloris Els estromatèids tenen el cos bastant alt i comprimit, cobert d’escates petites i cicloides fora de la regió cefàlica i amb una línia lateral que segueix el mateix traçat del perfil dorsal El cap és alt i de perfil cònic, amb un rostre camús i curt, i els ulls que hi…
mutualitat
Dret
Associació, generalment voluntària, de persones afectades per uns mateixos interessos i riscs per tal de protegir comunament llurs interessos i compartir proporcionalment el cobriment d’aquests riscs.
Les mutualitats obtenen els recursos mitjançant una contribució de cada associat en quotes fixes o variables i sense que es doni cap ànim de guany Imposades com a obligatòries per algunes legislacions laborals, a l’Estat espanyol, les mutualitats, regulades per la llei d’associacions del 1887, són de quatre tipus les anomenades mutualitats mercantils , que exerceixen qualsevol mena d’assegurança amb indepèndencia de la previsió social i són voluntàries les mutualitats d’accidents de treball , patronals i de caràcter voluntari el de les mutualitats laborals , creades o reorganitzades pel…
Els tetragonúrids: peix llima
El peix llima Tetragonurus cuvieri té les escates fortament carenades, i això li dóna un tacte raspós molt característic En l’etapa juvenil mostra el mateix comportament que els trotllos s’associa amb objectes flotants, especialment meduses i salpes L’adult, d’uns 30 cm de llargària, és bon nedador i s’alimenta d’invertebrats pelàgics Domènec Lloris La família dels tetragonúrids reuneix únicament dues espècies d’un mateix gènere de peixos que hom coneix comunament amb el nom de peixos llima per causa del tacte que els donen les escates, fortament carenades Tenen el cos allargat i més aviat…
viratge
Fotografia
Tractament al qual hom sotmet les fotografies per tal d’acolorir-les, generalment en transformar l’argent ennegrit en un compost de color, comunament sèpia, blau o verd.
La imatge positiva és blanquejada amb ferrocianur de potassi, rentada i introduïda en un bany de monosulfur de sodi coloració sèpia, d’àcid clorhídric i citrat de ferro amoniacal viratge blau, de monosulfur de sodi i àcid clorhídric coloració verda, etc El viratge també pot ésser efectuat per tenyida en tractar la imatge amb un mordent i sotmetent-la a un bany d’un colorant àcid
convenció
Dret internacional
Nom genèric amb què són comunament coneguts els actes jurídics internacionals, entre dos o més estats, que estableixen acords sobre normes jurídiques o que regulen importants interessos col·lectius.
En són exemples la convenció de Ginebra del 1863 per la qual fou creada la Creu Roja, la de Berna del 1874 sobre la fundació de la Unió Postal General, la de la Haia del 1907 relativa al dret de guerra i la de Ginebra del 1949 per a la protecció de les persones civils en temps de guerra
Les apocinàcies
Apocinàcies 1 Baladre Nerium oleander a flor seccionada longitudinalment, amb els àpexs de les anteres entortolligats en espiral, els replecs corollins formant la corona i l’ovari súper x 1 b aspecte del fruit follicle madur x 0,5 2 Vincapervinca Vinca difformis a aspecte general d’una branca amb les fulles ovades, una poncella, una flor ben oberta al capdamunt i un fruit x 0,5 b detall del calze i del peduncle floral x 2 Eugeni Sierra Comprenen unes 1500 espècies esteses per les zones tropicals i temperades Són petits arbres, arbusts sovint lianoides i herbes de fulles simples, oposades o…
Còlit gris
Àrea de nidificació del còlit gris Oenanthe oenanthe als Països Catalans Carto-tec, original dels autors A tots els Països Catalans és estival comú i abundant durant els passos migratoris, excepte a les Illes, on és un migrador regular, però escàs Nidifica a les Pitiüses i en un nucli reduït a la Serra de Mallorca, mentre al territori continental ho fa majoritàriament a les muntanyes, sobretot de més de 1000 m d’altitud, així com en alguns sectors de clima semiàrid, on és un dels representants típics de l’ornitocenosi de l’estepa mediterrània És absent de les comarques litorals i també del…
Colom roquer
El colom roquer Columba livia té l’aspecte típic del colom domèstic, amb el qual es confon sovint, i pel qual és sovint pres quan hom en contempla estols més o menys nombrosos Sol ser grisós, amb bandes negres a les ales i a la cua, i d’un color verdós o vinós tornassolat, però els individus d’origen domèstic cas de la fotografia, poden prendre altres tons Xavier Ferrer Inicialment aquesta espècie, que donà origen als coloms domèstics, diversificats després en una gran quantitat de races, devia estar molt estesa Tanmateix, els successius encreuaments amb coloms domèstics, la introducció d’…
trompeta
Trompeta
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon d’embocadura semiesfèrica i de metall que consisteix en un llarg tub, comunament corbat dues vegades i de secció cilíndrica en dues terceres parts i cònica al pavelló.
El tub sol tenir un metre de llargada És molt antiga, i ha tingut funcions sagrades, militars, fúnebres i solemnes N'hi ha dues modalitats la simple, que només dóna la sèrie d’harmònics del so fonamental, i la cromàtica o de pistons Dins la primera modalitat hi ha la corneta militar La trompeta de pistons, inventada per Blühmel i Stölzel al començament del s XIX, pot executar totes les notes de l’escala cromàtica Els tipus més utilitzats en l’orquestra són la de si bemoll i la de do trompeta © Fototecacat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina