Resultats de la cerca
Es mostren 698 resultats
Miquel Crusafont i Pairó

Miquel Crusafont i Pairó
© Arxiu de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont
Paleontologia
Paleontòleg.
Es llicencià en farmàcia 1933 i es doctorà en ciències naturals 1955 Catedràtic de paleontologia a les universitats d’Oviedo 1960 i de Barcelona 1963 L'any 1931 participà en la fundació del Museu de Sabadell, del qual fou subdirector en acabar la Guerra Civil fins al final de la dècada dels seixanta, període en què la secció de paleontologia adquirí reconeixement Fou el creador i l’impulsor de l’ Institut de Paleontologia 1969 que dugué el seu nom i que l’any 2008 fou integrat a l’ Institut Català de Paleontologia S'especialitzà en l’evolucionisme i en l’estudi dels mamífers fòssils Excavà…
Altres accipítrids
Esparver d’espatlles negres Elanus caeruleus És un petit ocell rapinyaire excepcional a les nostres contrades, ja que tan sols ha estat citat 3 cops un exemplar vist a Cotlliure Vallespir el 180469, un altre de fotografiat al Collsacabra Osona el 290962 i una tercera citació, sense data, efectuada al Baix Cinca, a la dècada dels seixanta A Europa existeix una petita població sedentària i en expansió, que ocupa el centre i l’W de la península Ibèrica Àguila marina Haliaeetus albicilia Aquest és un ocell rapinyaire raríssim als Països Catalans, on existeixen molt poques dades Arévalo Baca…
llapassó
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les umbel·líferes, pilosa, de flors blanques o rosades, que creix a les contrades mediterrànies.
Orxeta
Orxeta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Baixa, situat al vessant marítim del prebètic valencià: és accidentat per la serra d’Orxeta
(671 m), termenal amb la vall de Finestrat, i per la serra de Relleu.
Entre les dues serres discorre el riu de Sella, que conflueix dins el terme amb el riu de Relleu i forma al límit amb el de la Vila Joiosa el pantà d’Amadòrio 12 milions de m 3 el 1969 Una bona part del territori 1 597 ha són erms o pasturatges i la pineda cobreix 40 ha El secà 440 ha té una tercera part de garroferar i una altra gairebé abandonada El reg de peu abasta 90 ha d’horta llimoners i tarongers La trajectòria demogràfica recent és la decadència general a les contrades interiors de la Marina malgrat que els darrers anys ha experimentat una lleugera recuperació gràcies a la proximitat…
bel·lòvac | bel·lòvaca
Història
Individu d’un poble cèltic del grup dels belgues establert vers el s VII aC a la regió de Beauvais.
Per la pressió d’altres pobles indoeuropeus de la vora dreta del Rin, una part dels bellòvacs bellovaci emigraren cap al sud-oest amb el conjunt de pobles belgues, i travessant França i el Pirineu occidental arribaren a les terres de l’altiplà productores de blat Un grup dels bellòvacs, els vacceus, s’establí a Tierra de Campos i part de les regions de Salamanca, Zamora i Àvila una branca extrema dels vacceus, els arevacs, ocupà la vall alta del Duero un altre grup, els belles, assolí l’alt Jalón, i un grup secundari, els tites, s’establí a les terres altes de la dreta d’aquest riu Sembla…
ranuncle
Ranuncle (Ranunculus ficaria)
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes o anuals, terrestres o aquàtiques, de la família de les ranunculàcies, de fulles dividides o enteres, de flors grogues, blanques o rosades, ordinàriament solitàries, i de fruits en plurinúcula.
El ranuncle asiàtic o francesilla Rasiaticus , perenne, pubescent, de 15 a 30 cm d’alçària, de fulles ternades i dentades, de flors grosses, diversament colorades, i d’aquenis ovats i amb un bec gruixut, és oriünd de Creta i l’Àsia Menor, i és plantat en jardins El ranuncle bulbós Rbulbosus , perenne, de 20 a 60 cm d’alt, de rabassa bulbosa i arrels fibroses, de fulles trisectes, amb els segments irregularment incisos i dentats, de flors grogues i de núcules amb un bec curt i corbat, creix en prats, talussos, camps, etc, a quasi tot Europa El ranuncle d’aigua dit també llac, Rtricophyllus…
bufalaga
Botànica
Gènere de mates o petits arbusts, de la família de les timeleàcies, de fulles grisenques o esgrogueïdes, perennes, i flors menudes, poc vistoses, generalment grogues, agrupades a l’extrem de les tiges o solitàries a l’axil·la de les fulles; tenen fibres sedoses tot al llarg de les tiges, sota l’escorça.
La bufalaga hirsuta anomenada també pala marina o palmerina T hirsuta té les fulles menudes, corbades, blanques i hirsutes pel dret, i verdes i glabres pel revers, les branques penjants i les flors agrupades es fa a les platges i als arenys litorals i també als erms interiors de les contrades mediterrànies molt eixutes La bufalaga tintòria dita també badaolles T tinctoria , de fulles primes i rígides i flors solitàries, té les tiges peludes i, a l’extrem, fulloses amplament difosa —amb l’excepció de la varietat nivalis , exclusiva dels Pirineus—, és característica de la…
Passió d’Esparreguera
Escena de la Passió d’Esparreguera
© Fototeca.cat
Espectacle tradicional sobre la vida pública, passió
, mort i resurrecció de Jesús que se celebra durant la quaresma i la setmana santa a Esparreguera (Baix Llobregat).
Cal cercar-ne l’origen en les processons quaresmals que des del s XVI proliferaren en moltes contrades del Baix Llobregat com per exemple la de Sant Vicenç dels Horts i que derivaren cap a unes representacions pròpiament teatrals, que a Esparreguera tingueren lloc a la plaça de l’Església fins els anys 1865-66 El 1875 s’instituí el drama sacre estructurat seguint un text, amb acompanyament musical i donant importància als mitjans tècnics i s’adoptà definitivament el text d’Antoni de Sant Jeroni, ampliat el 1944 per Ramon Torruella amb una composició musical d’Àngel Monné i Enric…
Els recursos geoenergètics
L’Antracita és una roca sedimentària carbonosa molt rica en carboni més del 75% que representa el més avançat estat evolutiu de la matèria orgànica de la sèrie dels carbons La illustrada procedeix de Guardo Palència, d’un jaciment del Carbonífer superior explotat industrialment s’hi aprecia la fractura irregular i el seu reflex quasi metàllic Jordi Vidal / Museu de Geologia de Barcelona Entenem com a recurs energètic tota aquella substància que s’extreu de la litosfera per l’energia potencial que conté Prescindim de la descomposició radioactiva, que si bé no es té en compte directament en l’…
el Tura
Santuari
Santuari marià (Santa Maria del Tura) situat dins la ciutat d’Olot (Garrotxa).
Des del 872 existia ja al seu actual emplaçament una església de Santa Maria que es trobava sota el domini de Sant Aniol d’Aguges i que, tot i que no fou mai la parroquial del lloc que era Sant Esteve, situada en un puig veí, aglutinà des de molt antic un nucli de poblament, que s’anomenà la vila vella i que des del 1221 fou voltada de muralles El domini del lloc passà a Ripoll des del 1097 L’església de Santa Maria fou reedificada al pas del s XI al XII, sofrí molt en els terratrèmols del 1427 i fou reedificada poc abans del 1636 El temple actual fou construït entre el 1737 i el 1748 El 1936…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina