Resultats de la cerca
Es mostren 385 resultats
dialecte
Lingüística i sociolingüística
Cadascuna de les modalitats que presenta una llengua en les diverses regions del seu domini.
Aquestes són delimitades per diverses isoglosses , els parlants d’una de les quals modalitats no tenen gaires dificultats de comprensió amb els parlants de les altres, tot i que tenen consciència de certes diferències entre elles En el món grec, el terme διάλεκτος significava ‘conversa’, ‘discussió’ o ‘parlar local d’importància literària’, i, així, hom troba que el dòric hi servia per a la lírica coral, el jònic, per a l’èpica, etc Són dialectes del català el rossellonès, el català central, el balear, l’alguerès, el català nord-occidental i el valencià Sovint un dels dialectes d’un domini…
Silví Thos i Codina

Silvi Thos i Codina
© Fototeca.cat
Geologia
Literatura catalana
Geòleg i poeta.
Germà de Terenci Enginyer de mines, presidí el Congrés Internacional d’Enginyeria de Barcelona 1888 Fou president de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona 1895-1904, des d’on impulsà la construcció de l’observatori astronòmic i meteorològic del Tibidabo, gràcies al finançament de Camil Fabra Presidí l’Institut Nacional de Sant Isidre, la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i la secció del Consell de Mineria Fou membre de moltes altres corporacions, cap superior d’administració civil, cavaller de la Gran Creu d’Isabel la Catòlica i inspector general…
,
jutge conservador
Història del dret canònic
Persona designada pels papes per a mantenir els drets i els privilegis de certes persones o corporacions eclesiàstiques.
Els jutges conservadors foren creats per Bonifaci VIII i reberen només regulacions en llur activitat de Gregori XV i Innocenci X Aquesta institució fou reformada el 23 d’abril de 1762 per Climent XIII, el qual posava certes limitacions quant als ordes religiosos la recull el Codi de dret canònic
consiliari | consiliària
En certes corporacions i societats, persona elegida per assistir amb el seu consell el superior que les governa.
guarnicioner
Història
Menestral que formava part de corporacions que aplegaven tots els oficis relacionats amb la guarnició de les cavalleries.
A Barcelona eren integrats dins la confraria dels esteves freners, dins la qual s’uniren amb els fabricants de selles de muntar, o sellers , el 1725 A València, freners, esperoners i guarnicioners formaven el cinquè braç de la complexa confraria dels armers
ànima
Història
Llista que servia de matriu a la insaculació
, a les corporacions catalanes anteriors al decret de Nova Planta.
apotecari | apotecària
Farmàcia
Aquell que, antigament, preparava medicaments.
A l’edat mitjana, bé que existia la denominació d’apotecari, no es delimitaven les seves funcions de les atribuïdes als especiers De fet, els documents es refereixen indistintament als apotecaris i als especiers en reglamentar la preparació i venda de medicines, xarops, aigües, ungüents, cataplasmes, herbes, etc Altres documents parlen alhora dels apotecaris i dels candelers de cera, per tal com uns i altres podien elaborar candeles, ciris, torxes, presentalles, exvots, així com també neules, torrons, etc A Catalunya el nom d’apotecari apareix ja al s XIII el 1302 són citats units especiers i…
Patrons i obrers a la cruïlla: la vaga del 1902
Vaga del 1902, “Cu-cut”, 27-2-1902 BC En els darrers anys del segle passat i els primers del segle XX, els treballadors industrials de Catalunya van patir un enduriment de llurs condicions de vida Davant la crisi de sobreproducció del sector tèxtil, agreujada per la pèrdua de les colònies, els fabricants reaccionaren amb una dràstica política de disminució de costos Es procedí a una reconversió tecnològica que va anar associada a la reducció de plantilles, la contractació preferent de dones i nens —en detriment de la mà d’obra masculina, més cara i qualificada— i a la prolongació de la…
Estructures corporatives i organització del treball urbà
Rajoles d’eines d’oficis, València, segle XV MNCAS-GM / GC A les ciutats catalanes, les corporacions d’ofici naixeren amb el creixement econòmic del segle XII i es desenvoluparen durant els segles XIII i XIV amb la concentració i la diversificació de les activitats artesanals en l’àmbit urbà El corporativisme artesanal utilitzà el moviment associatiu parallel de les confraries i almoines de caràcter assistencial i religiós, però no s’hi identificà mai del tot Les estructures corporatives prosperaren, sobretot, pel suport i el consentiment que li prestaren els poders públics i per la…
Josep Maluquer i Salvador

Josep Maluquer i Salvador
© Fototeca.cat
Història del dret
Jurisconsult.
Fill del legislador Josep Maluquer i de Tirrell Doctor en dret civil i canònic i bibliotecari de l’Academia de Jurisprudencia y Legislación de Madrid Promogué la relació científica amb corporacions estrangeres, especialment americanes 1883 -84 Impulsà, com a secretari d’una comissió especial, la creació d’acadèmies jurídiques a diversos països d’Amèrica, de les quals cal remarcar les de Mèxic i Perú En el camp universitari, s’especialitzà en dret foral català i el 1888 exercí de professor auxiliar d’història general del dret espanyol a la Universitat Central Fou redactor de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina