Resultats de la cerca
Es mostren 610 resultats
hiperaldosteronisme
Patologia humana
Funció exagerada de la glàndula suprarenal, amb un excés de secreció d’aldosterona, la principal hormona mineralocorticoide.
Es caracteritza per hipertensió arterial, hipopotassèmia i alcalosi, amb les manifestacions pròpies d’aquests trastorns cefalees, mareigs, palpitacions, alteracions de l’equilibri corporal, poliúria, polidípsia, debilitat muscular i alteracions neurològiques diverses Pel que fa a l’origen, hom distingeix l' hiperaldosteronisme primari , degut a una producció excessiva d’aldosterona provocada per un trastorn localitzat a les glàndules suprarenals mateixes, com és el cas d’un adenoma de suprarenal —la causa més habitual i que també és anomenada síndrome de Conn —, o a una…
Esther Ferrer
Art
Artista basca.
Llicenciada en ciències socials i periodisme, l’any 1967 s’integrà en el grup Zaj i des del 1975 publica articles culturals a diversos mitjans Les seves performances són una música de gestos en què el temps real és el que vehicula cada moviment, com a presència corporal que no improvisa L’any 1998 es presentà l’exposició Esther Ferrer De la acción al objeto y viceversa a Koldo Mitxelena de Sant Sebastià i al Centro Andaluz de Arte Contemporáneo de Sevilla El seu treball fou seleccionat per al pavelló espanyol a la Biennal de Venècia del 1999 L’any 2008 rebé el Premio Nacional de…
Exercici físic i sistema nerviós
El sistema nerviós intervé en l’exercici físic activant diversos mecanismes que d’una o d’altra manera coordinen l’acció dels músculs esquelètics i de diversos teixits de l’organisme Aquests mecanismes són molt complexos, per bé que, de manera esquemàtica, es pot considerar que hi incideixen a dos nivells D’una banda, el sistema nerviós és el que regula el nivell de contracció, o d’acció en general, dels diferents grups musculars implicats en un determinat moviment o posició corporal, concretament mitjançant l’estimulació de les unitats motores D’altra banda, el sistema nerviós…
Hiperhidrosi
Patologia humana
La hiperhidrosi consisteix en la producció excessiva de suor, bé localitzada en una zona, com ara els palmells, o generalitzada en tot el cos L’alteració se sol iniciar en la pubertat i pot persistir alguns anys En general, millora cap a vint-i-cinc anys La hiperhidrosi generalitzada és deguda a una activitat desmesurada de les glàndules sudorípares, sovint generada per una alteració dels mecanismes de regulació de la temperatura corporal, de causa desconeguda De vegades, després d’un accés febril ocasionat per alguna malaltia, la sudoració es manté dies o mesos després que l’…
Causes de la febre
Patologia humana
La febre o hipertèrmia es produeix quan per alguna raó el centre termoregulador de l’hipotàlem experimenta una fallada en la seva activitat normal i comença a regular la temperatura corporal en un nivell superior al que és habitual, fent que l’organisme generi més escalfor de la que desprèn El mecanisme més freqüent pel qual es produeix la hipertèrmia és la presència en l’organisme d’unes substàncies anomenades genèricament pirògens , elaborades per nombrosos microorganismes, per cèllules pertanyents al sistema immunològic que reaccionen durant una infecció, o també per cèllules…
Somatotropina (STH) o hormona del creixement (GH)
Fisiologia humana
La somatotropina , o STH , denominada hormona del creixement , o HC , també coneguda com GH per les inicials de la seva denominació anglesa growth hormone , correspon a una proteïna secretada per la hipòfisi anterior, o adenohipòfisi Es tracta d’una hormona que actua sobre tot l’organisme, amb una acció anabòlica, és a dir, afavoridora de la formació de teixits Així, entre altres accions, facilita el transport dels aminoàcids a l’interior de la cèllula, perquè es puguin incorporar a les proteïnes, alhora que mobilitza els àcids grassos dels dipòsits de greix i redueix la síntesi dels lípids,…
escola d’art dramàtic
Educació
Teatre
Escola destinada a l’ensenyament de les tècniques teatrals i especialment a la formació dels actors.
Les escoles d’art dramàtic, sorgides al final del s XVIII, foren sovint annexes als conservatoris La majoria s’especialitzaren en les tècniques de la veu escoles de declamació fins que la complexitat interpretativa demanada a l’actor ha fet adquirir importància a altres tècniques expressió corporal, improvisació, etc Des de la fi del s XIX, l’aparició de grans teòrics ha potenciat la creació d’escoles a llur entorn Als Països Catalans la creació de la primera escola data del 1913 Escola Catalana d’Art Dramàtic, que posteriorment adoptà els noms d'Institució del Teatre i Institut…
teixit adipós
Biologia
Varietat de teixit conjuntiu que té funcions de reserva energètica, de suport estructural i de protecció de l’organisme dels animals vertebrats.
És constituït per cèllules voluminoses molt especialitzades adipòcit que emmagatzemen en el seu interior àcids grassos sota la forma de triglicèrids, els quals se sintetitzen a partir de sucres, aminoàcids o lactat Així, el teixit adipós representa una reserva energètica lipídica molt important, que l’organisme consumeix quan en té necessitat mitjançant la hidròlisi dels triglicèrids Una part dels àcids grassos alliberats es transporta als diversos teixits corporals, i una altra es transforma en cossos cetònics, utilitzables pel cervell El teixit adipós acompleix també funcions de suport i…
locomoció animal
Zoologia
Manifestació de la possibilitat que tenen els animals de moure’s d’un lloc a un altre emprant mitjans propis.
El mitjà de locomoció d’un animal és fruit d’un compromís entre l’adaptació al medi en què habita i les estructures anatòmiques rebudes del seus avantpassats Des del punt de vista metabòlic, la locomoció és la transformació de l’energia química, provinent de l’alimentació, en energia mecànica, que és utilitzada pels músculs Els principals tipus de locomoció són el terrestre amb dues varietats principals, la marxa i la reptació, l’aeri vol i l’aquàtic natació Cada tipus de locomoció implica unes despeses energètiques característiques, de tal manera, que el consum d’oxigen per quilogram de pes…
Rèptils de sang calenta?
Tradicionalment, d’una manera simplista i errònia, hom ha tendit a atribuir als grans rèptils del Mesozoic les característiques dels rèptils actuals Així, hom havia mostrat uns dinosaures molt poc actius, de moviments lents i ineptes per a regular la seva pròpia temperatura Alhora, se’ls atribuïa una capacitat mental exigua que acabava per convertir-los en una mena de criatures gegan- tines beneites i gansoneres Avui dia, les coses es veuen d’una altra manera L’atribució d’un fòssil a un grup no pot presumir mai que totes les característiques que el configuren s’hagin d’avenir amb les dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina