Resultats de la cerca

Inicià els estudis musicals a Ljubljana i a Trieste Més tard es traslladà a Viena per cursar dret a la universitat, activitat que combinà amb la direcció del cor de la Societat Coral Eslovena El 1863 esdevingué director de cor de la Societat Coral de l’Església Sèrbia, a Pancevo, prop de Belgrad, i dos anys més tard anà a Belgrad, on continuà la seva tasca com a director coral Entre el 1877 i el 1902 fou director al Teatre Nacional de la capital sèrbia Les seves composicions de joventut s’inscriuen dins el nacionalisme musical eslovè, tot i que també fou una figura molt important en els…

Estudià composició amb S Jadassohn i musicologia a les universitats de Leipzig -com a deixeble de H Kretzschmar i H Riemann- i Berlín, centre aquest darrer on es doctorà el 1917 Fou bibliotecari assistent a la Biblioteca Reial de Berlín -actual Deutsche Staatsbibliothek- del 1907 al 1914 i professor a l’Institut de Música Religiosa de Berlín des del 1913 i a les universitats de Breslau des del 1915 i Halle des del 1928 Així mateix, fou coeditor de l'"Arxiu de Musicologia" 1918-27, de les Publicacions de Händel de la Ciutat de Halle des del 1955 i de les sèries Musikgeschichte in Bildern '…

Professor de filosofia a la facultat d’arts de París, en oposició a Tomàs d’Aquino defensà —bé que no pas com a “veritats”, sinó com a dotades de “necessitat racional"— tesis aristotelicoaverroistes i neoplatòniques que escandalitzaren els seus contemporanis, com ara les de l’eternitat del món, de la causació immediata per Déu només d’una “primera intelligència” i, per tant, del desconeixement diví dels éssers i fets singulars, de l’existència d’un únic intellecte agent per a tots els homes la immortalitat individual dels quals restava així problematitzada, etc Condemnades 1270 i 1277 pel…

El concepte té els seus antecedents en els treballs que Wilhelm Wundt dugué a terme al final del s XIX per intentar actualitzar el clàssic sistema de quatre temperaments colèric, melancòlic, flegmàtic i sanguini procedent d’Hipòcrates i Galè El sistema de Wundt, basat en quatre tipus de personalitat, es transformà en dues dimensions de personalitat, una de les quals es correspon a l’actual extraversió-introversió Actualment es considera que els individus varien en el continu que formen dues dimensions bipolars, estabilitat-emocionalitat i extraversió-introversió Aquesta darrera dimensió ha…

Llicenciada en filologia clàssica 1966 i diplomada en biblioteconomia i documentació 1974 Restablerta la Generalitat de Catalunya, fou cap del Servei de Biblioteques i del Patrimoni Bibliogràfic entre el 1980 i el 1983 Durant aquest període, i amb la collaboració de Pilar Llopart, contribuí decisivament a posar les bases de l’actual sistema bibliotecari de Catalunya, a partir de la creació de l’Institut Català de Bibliografia, la promulgació de la Llei de biblioteques, l’adaptació i la traducció al català de la normativa de catalogació internacional i l’inici del mapa bibliotecari de…

Es doctorà el 1960 a la Universitat de Düsseldorf, on fou adjunt del departament de microbiologia 1962-65 Continuà la seva carrera científica i docent al Children’s Hospital de Filadèlfia 1966-69, a l’Institut de Virologia de la Universitat de Würzburg 1969-72, a l’Institut de Virologia Clínica de la Universitat d’Erlangen-Nuremberg, del qual fou president 1972-77 i a l’Institut de Virologia de la Universitat de Friburg 1977-83, que també presidí Del 1983 al 2003 fou director científic i president del consell d’administració del Centre de Recerca Alemany per al Càncer de Heidelberg, del qual…

Fragment de l’orquestració d’A Webern del Ricercare a sis de L’ofrena musical de JS Bach © Fototecacat/ Jesús Alises El terme fou establert per A Schönberg al seu Harmonielehre 1911 i se’n troben exemples a les seves Cinc peces per a Orquestra , opus 16, especialment a la tercera, titulada Farben ’Colors’, així com a les Cinc peces , opus 10, d’A Webern, i a la transcripció orquestral que aquest mateix autor feu del Ricercare a sis de L’ofrena musical de JS Bach Aquest recurs timbricocompositiu ben aviat situà el timbre al mateix nivell que altres paràmetres compositius que fins aleshores…

Inicialment treballà en pintura, però més endavant arribà a negar-la perquè la considerava un llenguatge inacabat, i adoptà una postura molt crítica amb l’art del seu moment, palesa en el pamflet Per al descobriment d’una zona d’imatges , on la provocació esdevé una arma contra el sistema establert Així, ell mateix es convertí en objecte artístic Corpo d’aria , en què venia el seu alè, etc L’any 1957 rebutjava el color en la sèrie Achromes L’any 1959 creà, amb E Castellani, una galeria d’art i la revista Azimut , i el 1960, amb d’altres artistes —E Castellani, H Mack, O Peine—, signà el “…

Pròfug, arribà a Catalunya el 1921 i s’uní a Lola Iturbe, futura activista de “Mujeres Libres” El 1924 s’exilià a França, on fou el secretari de la Federació de Grups Anarquistes de Llengua Espanyola 1926 i, com a tal, contribuí decisivament a la formació de la FAI el 1927 Tornà a Barcelona amb la Segona República, i fou secretari del comitè peninsular de la FAI i redactor de “Tierra y Libertad” De nou a l’exili francès després del 1939, fou el secretari general del Moviment Llibertari Espanyol, reconstruït el 1943, i posteriorment milità a la denominada CNT “política” Retornà…

Nascuda en una família catalanista, estudià a l’Escola Blanquerna fundada pel seu mestre Alexandre Galí , que la influí decisivament, i, més tard, a l' Institut-Escola Posteriorment estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en filologia clàssica i conegué el seu condeixeble  Josep Vallverdú , amb el qual es casà Posteriorment el matrimoni exercí la docència de llengua i literatura en centres d’educació secundària a Sant Feliu de Guíxols, on fundà el Liceu Abat Sunyer, a Balaguer, i, finalment, a Lleida, des dels anys seixanta En aquesta ciutat, el 1969 fundà,…