Resultats de la cerca

La vila de Llacunes era al segle X possessió dels comtes de Pallars, com ho indica la donació que el comte de Pallars Sobirà, Guillem, feu al vescomte d’Urgell, Guillem i a la seva muller, Ermengarda, germana del donador, del lloc de Lagunuas , a la vall de Siarb, amb totes les seves pertinences i possessions, fet que implicà l’adscripció de tot aquest terme al vescomtat d’Urgell, és a dir, als Castellbò, car Guillem I i la seva muller Ermengarda de Pallars eren vescomtes d’Urgell i senyors de Castellbò La datació d’aquest document presenta certes particularitats, estudiades detalladament per…

La primera menció del Vilosell data de l’any 1067, en descriure’s les afrontacions del castell de Barberà En aquesta època sembla que el Vilosell era un assentament musulmà depenent del territori administratiu de la fortalesa de Siurana La colonització feudal d’aquest sector, però, no es devia produir fins després de la conquesta de Lleida 1149 No es tornen a tenir notícies del lloc fins l’any 1155, en una donació feta per Alegret de Tàrrega a la canònica de Solsona L’1 de gener de 1179, Alfons I lliurà a Guillem de Cervera diversos castells, entre ells el del Vilosell, reservant-se’n la…

El topònim, àrab, surt esmentat ja el 1149 en el document de donació del castell d’Amposta font d’Alcharrova, però la construcció de la fortalesa és posterior i no és documentada fins el 1313

És autor del llibre En el 75è aniversari del Turó 1980 Feu una gran donació d’objectes al Tennis Museum de la Federació Catalana de Tennis, on el 2000 s’inaugurà una sala que porta el seu nom

Pere I de Pallars vescomtat de Pallars apareix com a vescomte de Siarb en el document d’una donació El seu fill i hereu Pere Arnau I prengué el nom de vescomte de Vilamur vescomtat de Vilamur , nom definitiu del llinatge

Apareix documentat per primer cop el 1171, en què Ramon de Castellviny fa donació a l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem d’uns masos que tenia dins el seu terme Sembla que al segle XV ja estava en estat ruïnós

Torre integrada al Mas Tardiu, antigament anomenat mas de Darnac, que és situat a la punta nord-oest del territori de Brullà, limítrof amb els de Sant Joan de la Cella, Vilamulaca i Bages L’indret és esmentat des del 967 “locum quem dicunt Darnago” , i l’any 973 l’església d’Elna rebé en aquest lloc una donació de terres Segons un precepte del rei Lotari del 981 a favor de Sant Genís de Fontanes, hi havia en aquell moment al lloc un santuari o capella sacellum de Darnago , esmentada com a “afrontado nord-est de Sant Joan la Cella” La coma de Darnac cumba de Darnach , 1145,…

Aquesta església es trobava en l’antic terme del castell de Segur Des de molt aviat exercí funcions parroquials, les quals ha mantingut fins a l’actualitat Depengué de la canònica de Santa Maria de l’Estany per donació del bisbe de Vic El castell de Segur es documenta a partir de l’any 1075, en què Ramon Guadall de Calders i la seva muller Arsenda donaren a la canònica de la Santa Creu de Barcelona unes terres que tenien al terme del castell de Segur, les quals eren de Borrell Bonfill L’església es documenta a partir de l’any 1105, en el testament de Guillem Ramon de Calders,…

Aquesta torre es trobava dins el terme del castell de la Guàrdia de Montserrat, a prop de l’església de Sant Miquel de Vilaclara El terme del castell es troba documentat a partir de l’any 931 En aquest any, Guadamir i el seu germà Lunes vengueren al comte Sunyer els alous que tenien a Collbató, en el terme del castell de la Guàrdia, a Almodavar En una data desconeguda un membre de la família dels vescomtes de Barcelona, senyors del castell de la Guàrdia, donà al monestir de Sant Cugat del Vallès el lloc de Vilaclara amb l’església de Sant Miquel i una torre Encara que el document d’aquesta…

Situada dins l’antic terme del castell de Castellar, al lloc de Malencosa Abans del 1154 tenia categoria de parròquia, que perdé posteriorment Estigué sota el domini dels senyors de Castellar després passà al monestir de Sant Benet de Bages El lloc de Malencosa és documentat des del 1051, i l’església apareix citada el 1053 Al seu entorn es formà una sagrera que es documenta el 1201 L’església era domini dels senyors de Castellar un d’ells, Sendred Company, el 1078 donà al monestir de Sant Benet de Bages l’església de Santa Maria de Malencosa És possible que aquesta donació no…