Resultats de la cerca

A partir dels segles XI i XII, el progressiu conreu de la polifonia requerí la presència, cada vegada més vinculant, d’un reduït nombre de cantors i ministrers als principals centres cortesans i eclesiàstics Un dels primers assentaments que es coneixen és el de la capella que instituí el papa Benet XII al palau d’Avinyó el 1334, amb dotze cantors i un magister cappellae La tradició musical dels monarques de la corona catalanoaragonesa, que arrenca probablement amb Alfons I -tot i que no està avalada documentalment fins a l’època de Jaume II-, testimonia l’existència d’una petita capella de…

A la corona catalanoaragonesa derivà de la cúria règia o cort, de la qual s’independitzà a la fi del s XIII Per les ordinacions de Pere III, del 1344, fou constituït com a cos consultiu permanent format per diversos dignitaris i oficials de la cort reial sota la presidència del canceller Els membres permanents eren els nobles majordoms d’Aragó, del Principat i de València i de Mallorca, els camarlencs reials, el mestre racional, i també el vicecanceller, el tresorer, els auditors, promotors i secretaris, a més dels membres de la família reial, nobles, eclesiàstics, juristes, etc, que el rei…

El primer en dignitat i precedència, sovint el seu representant era el qui, en nom de tots els braços, responia a la proposició del monarca El constituïen les grans dignitats eclesiàstiques, que representaven tant el poder espiritual de l’Església com, en bona part dels seus titulars, el poder feudal al Principat la jurisdicció territorial eclesiàstica representava més de la quarta part del país, en població i en territori A les corts del Principat n'eren integrants ordinaris l’arquebisbe de Tarragona, que el presidia, els altres bisbes del Principat, els capítols catedrals…

La legislació sobre això, d’origen medieval, prohibia la venda dels béns posseïts o adquirits per determinats tipus de propietaris En l’àmbit civil eren aquests els posseïdors de béns comunals, propis i collectius, i els grans propietaris aristòcrates, que transmetien llurs propietats de pares a fills, immutables o engrandides En el món eclesiàstic ho era l’Església, pel que feia tant a béns individuals com a béns institucionals i collectius —monàstics—, seculars o regulars Quant a les mans mortes de caràcter fundacional, aquestes es referiren a diversos tipus d’institucions …

Doctor en història 1987 i llicenciat en filologia clàssica 1983 per la Universitat de Barcelona, de la qual és professor 1983 i catedràtic 2010 d'història antiga Ha creat i desenvolupat línies de recerca centrades, sobretot, en l'estudi dels polièdrics fenòmens religiosos i sociopolítics esdevinguts durant els segles que connecten el món antic amb el medieval, dedicant una atenció particular als testimonis patrístics i canònics Fundador 1996 i director del Grup de Recerques en Antiguitat Tardana GRAT, format per un equip interdisciplinari i amb projectes internacionals, és també membre de…

En general, hi predomina l’hostilitat a la clerecia en general o a una part d’aquesta L’anticlericalisme als països llatins es manifestà amb peculiaritats pròpies en cada un d’ells A l’edat mitjana hom pot considerar com a manifestacions d’anticlericalisme la manera com són expressades les acusacions contra la corrupció de costums del clericat, per exemple, en els fabliaux francesos, en les sàtires de Boccaccio, en el Libro del buen amor de l’arxiprest d’Hita, i, a Catalunya, en la Disputa de l’ase d’Anselm Turmeda Però l’anticlericalisme, tal com és entès avui, es manifestà sobretot a partir…

Entre el 1674 i el 1682 estudià amb JB Lully a París El 1690 obtingué el seu primer lloc important a l’òpera de la cort de Brunsvic-Wolfenbüttel i el 1694 passà a l’Òpera d’Hamburg Dos anys després formà la seva pròpia companyia d’òpera i inicià una sèrie de gires per terres germàniques En 1697-98 actuà a Nuremberg, Augsburg, Stuttgart i Munic El 1700 fou nomenat director musical a la cort de Stuttgart L’any següent viatjà a Itàlia amb el propòsit de contractar músics per a la cort Certes desavinences amb els músics italians i amb membres de les autoritats eclesiàstiques…

Antigament, confós sovint amb regest, indicà un recull ordenat de cartes expedides per una entitat o de documents notarials, per justificar l’activitat dels escrivans o notaris Difereix del cartulari, compilació de documents a ús del qui els rep, que té una finalitat històrica o jurídica El seu origen es deu als commentarii romans rotlles de papir on eren transcrites les actes del senat i dels cònsols i, posteriorment, de la cancelleria imperial Conservat l’ús per la cancelleria pontíficia, hom en coneix dels pontificats de Lleó I 440-461, de Gregori I 590-604 i de Gregori VII 1073-85 bé que…

En fou l’iniciador l’oratorià Richard Simon Diepe 1638 — 1712, considerat el precursor de la ciència bíblica per les seves obres sobre la matèria 1678-1702, per les quals fou expulsat de la seva congregació i rebé unes altres sancions eclesiàstiques L’impuls decisiu fou donat per l’anglicà John Mill Shap, Westmoreland 1645 — Canterbury 1707 i per l’evangèlic Johan Albrecht Bengel Winnenden, Baden-Wüttenberg 1687 — Stuttgart 1752 en donar la primera edició crítica del Nou Testament amb totes les variants Posteriorment s’han anat succeint les edicions crítiques tant de l’Antic…

Els seus dirigents es reuniren a Madrid 1872, acordaren de formar un cos eclesiàstic comú a tots llevat dels baptistes i dels germans, que designaren Iglesia Cristiana Española , i adoptaren la litúrgia presbiteriana El 1880 s’hi produí un cisma Joan B Cabrera, d’acord amb les jerarquies eclesiàstiques d’Irlanda, provà d’introduir-hi el ritu episcopal, però només el seguiren algunes petites parròquies, les quals des de llavors s’anomenaren Iglesia Española Reformada Episcopal , i ell n'esdevingué el primer bisbe consagrat La Iglesia Cristiana Española canvià, el 1886, el seu nom…