Resultats de la cerca
Es mostren 608 resultats
Josep Vilella i Masana

Josep Vilella i Masana
Arqueologia
Historiador de l’antiguitat.
Doctor en història 1987 i llicenciat en filologia clàssica 1983 per la Universitat de Barcelona, de la qual és professor 1983 i catedràtic 2010 d'història antiga Ha creat i desenvolupat línies de recerca centrades, sobretot, en l'estudi dels polièdrics fenòmens religiosos i sociopolítics esdevinguts durant els segles que connecten el món antic amb el medieval, dedicant una atenció particular als testimonis patrístics i canònics Fundador 1996 i director del Grup de Recerques en Antiguitat Tardana GRAT, format per un equip interdisciplinari i amb projectes internacionals, és també membre de…
consell reial
Història
Des de la baixa edat mitjana, organisme consultiu d’un sobirà.
A la corona catalanoaragonesa derivà de la cúria règia o cort, de la qual s’independitzà a la fi del s XIII Per les ordinacions de Pere III, del 1344, fou constituït com a cos consultiu permanent format per diversos dignitaris i oficials de la cort reial sota la presidència del canceller Els membres permanents eren els nobles majordoms d’Aragó, del Principat i de València i de Mallorca, els camarlencs reials, el mestre racional, i també el vicecanceller, el tresorer, els auditors, promotors i secretaris, a més dels membres de la família reial, nobles, eclesiàstics, juristes, etc, que el rei…
mà morta
Dret
Propietat de béns de tota mena, el domini dels quals era inalienable per prescripció legal.
La legislació sobre això, d’origen medieval, prohibia la venda dels béns posseïts o adquirits per determinats tipus de propietaris En l’àmbit civil eren aquests els posseïdors de béns comunals, propis i collectius, i els grans propietaris aristòcrates, que transmetien llurs propietats de pares a fills, immutables o engrandides En el món eclesiàstic ho era l’Església, pel que feia tant a béns individuals com a béns institucionals i collectius —monàstics—, seculars o regulars Quant a les mans mortes de caràcter fundacional, aquestes es referiren a diversos tipus d’institucions …
Josep Jalpí i Julià
Cristianisme
Historiografia catalana
Literatura catalana
Eclesiàstic, escriptor i memorialista.
Vida i obra El 1632 es doctorà a Roma en drets civil i canònic, i el 1633 fou designat prior de Meià rebé tot seguit l’hàbit benedictí Fou partidari de Felip IV de Castella durant la guerra dels Segadors i objecte de persecució per part dels francesos i la Generalitat de Catalunya Fou nomenat oïdor del General de Catalunya, canceller del Principat 1652 i president de la Congregació Claustral Tarraconense de l’orde de Sant Benet el 1654 fou elegit abat de l’abadia de Cuixà, però no arribà a possessionar-se’n, a causa del tractat dels Pirineus Publicà diversos llibres de reglamentacions …
,
anticlericalisme
El convent dels Escolapis, de Barcelona, cremat durant la Setmana Tràgica (juliol de 1909)
© (IMHB) Arxiu Fototeca.cat
Política
Designació de doctrines, moviments i idees que tenen la crítica de les persones i les institucions eclesiàstiques com a motiu.
En general, hi predomina l’hostilitat a la clerecia en general o a una part d’aquesta L’anticlericalisme als països llatins es manifestà amb peculiaritats pròpies en cada un d’ells A l’edat mitjana hom pot considerar com a manifestacions d’anticlericalisme la manera com són expressades les acusacions contra la corrupció de costums del clericat, per exemple, en els fabliaux francesos, en les sàtires de Boccaccio, en el Libro del buen amor de l’arxiprest d’Hita, i, a Catalunya, en la Disputa de l’ase d’Anselm Turmeda Però l’anticlericalisme, tal com és entès avui, es manifestà sobretot a partir…
registre
Arxivística i biblioteconomia
Diplomàtica i altres branques
Compilació manuscrita de documents originals o còpies en el moment de llur expedició.
Antigament, confós sovint amb regest, indicà un recull ordenat de cartes expedides per una entitat o de documents notarials, per justificar l’activitat dels escrivans o notaris Difereix del cartulari, compilació de documents a ús del qui els rep, que té una finalitat històrica o jurídica El seu origen es deu als commentarii romans rotlles de papir on eren transcrites les actes del senat i dels cònsols i, posteriorment, de la cancelleria imperial Conservat l’ús per la cancelleria pontíficia, hom en coneix dels pontificats de Lleó I 440-461, de Gregori I 590-604 i de Gregori VII 1073-85 bé que…
crítica bíblica
Bíblia
Aplicació dels mètodes de la crítica textual, literària i històrica als llibres de la Bíblia.
En fou l’iniciador l’oratorià Richard Simon Diepe 1638 — 1712, considerat el precursor de la ciència bíblica per les seves obres sobre la matèria 1678-1702, per les quals fou expulsat de la seva congregació i rebé unes altres sancions eclesiàstiques L’impuls decisiu fou donat per l’anglicà John Mill Shap, Westmoreland 1645 — Canterbury 1707 i per l’evangèlic Johan Albrecht Bengel Winnenden, Baden-Wüttenberg 1687 — Stuttgart 1752 en donar la primera edició crítica del Nou Testament amb totes les variants Posteriorment s’han anat succeint les edicions crítiques tant de l’Antic…
Església Evangèlica Espanyola
Branca del moviment protestant que es desenvolupà a l’Estat espanyol durant el segle XIX.
Els seus dirigents es reuniren a Madrid 1872, acordaren de formar un cos eclesiàstic comú a tots llevat dels baptistes i dels germans, que designaren Iglesia Cristiana Española , i adoptaren la litúrgia presbiteriana El 1880 s’hi produí un cisma Joan B Cabrera, d’acord amb les jerarquies eclesiàstiques d’Irlanda, provà d’introduir-hi el ritu episcopal, però només el seguiren algunes petites parròquies, les quals des de llavors s’anomenaren Iglesia Española Reformada Episcopal , i ell n'esdevingué el primer bisbe consagrat La Iglesia Cristiana Española canvià, el 1886, el seu nom…
Johann Sigismund Kusser
Música
Compositor d’origen hongarès actiu a Alemanya, Anglaterra i Irlanda.
Entre el 1674 i el 1682 estudià amb JB Lully a París El 1690 obtingué el seu primer lloc important a l’òpera de la cort de Brunsvic-Wolfenbüttel i el 1694 passà a l’Òpera d’Hamburg Dos anys després formà la seva pròpia companyia d’òpera i inicià una sèrie de gires per terres germàniques En 1697-98 actuà a Nuremberg, Augsburg, Stuttgart i Munic El 1700 fou nomenat director musical a la cort de Stuttgart L’any següent viatjà a Itàlia amb el propòsit de contractar músics per a la cort Certes desavinences amb els músics italians i amb membres de les autoritats eclesiàstiques…
fundació
Dret canònic
Patrimoni deixat a una persona moral eclesiàstica amb l’obligació de celebrar misses o altres funcions eclesiàstiques amb els seus interessos.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina